
L'inici de la Recerca Clínica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron coincideix amb la creació del Departament de Medicina Interna el 1970. Ben aviat es va començar a fer una recerca d’excel·lència, concentrada en el Laboratori de Bioquímica, dirigit pel Dr. Simon Schwartz. Aquesta feina deriva el 1990 en la creació de la Unitat de Recerques Metabòliques Santiago Grisolía, i posteriorment, el 1995, amb la creació del Centre d'Investigacions en Bioquímica i Biologia Molecular (CIBBIM) de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron . El Laboratori de Cardiologia Experimental també va ser un dels pioners del creixement de la recerca de laboratori. La seva primera seu van ser les cotxeres del gerent de la Ciutat Sanitària.
De la mà d’Andrés Gorritxo, gerent de l’Hospital, es va crear la Direcció per a la Recerca i la Docència (1992-1995) i com a primer i únic director el Dr. Simon Schwartz. El 1994 es crea la Fundació per a la Recerca i la Docència amb l’objectiu de promoure la recerca mitjançant el suport als investigadors. Els seus recursos inicials provenien dels fons procedents de Fundacions Privades i Associacions sense ànim de lucre.
El següent pas va ser la creació del Comitè Científic, presidit pel Dr. Soler on el Dr. Montalban era el Secretari amb caràcter executiu. El factor d’impacte de la recerca determinava quins grups estaven representats en el comitè i com es distribuïen els recursos aportats per l’hospital en forma d’ajuts per a l’adquisició de, fonamentalment, material fungible. El projecte va començar a consolidar-se amb diverses activitats, entre les que destaquen la Conferència Vall d’Hebron. Era el començament de la història del Comitè Científic amb caràcter executiu, que entre d’altres qüestions tenia capacitat de decisió sobre les beques.
El Dr. Soler va aconseguir finançament del Sr. Jiménez, un constructor d’èxit de l’època que va aportar una quantitat molt important que va ser destinada a la construcció d’un Laboratori de Cardiologia Experimental. En aquell moment, la Conselleria de Salut, a càrrec del Dr. Xavier Trias, va aportar una altra quantitat important per convertir el que era un magatzem on estaven les bodegues en el que havien de ser els laboratoris de cardiologia, digestiu, hepatologia i infecciosa, així com un petit estabulari per a porcs i algunes dependències associades (magatzems, despatxos).
A partir d’aquest embrió, al llarg dels anys es van anar ampliant el nombre de laboratoris i afegint serveis centrals de suport a la recerca.
El 2002 es pren la decisió de dividir la recerca i la docència, i es crea la Fundació Institut de Recerca. El Comitè Científic deixa de ser executiu per passar a ser consultiu i el Dr. Sáez esdevé Director de Recerca. Les instal·lacions de Recerca s’amplien, amb una nova ala que dota de nous laboratoris, un estabulari ampliat i aules per cursos.
Pel que fa l’estructura interna, el nou organigrama incorporà la creació del Patronat i la Junta de Govern de l’institut de Recerca.
Amb la mort del Dr. Sáez, el Dr. Feliu pren el relleu en la Direcció. Amb ell s’inauguren alguns dels projectes encetats en el mandat anterior, com la UCTS, els nous laboratoris o les aules. En aquesta etapa s’idea el projecte del Parc de Recerca Biomèdica del Vall d’Hebron.
El 2004 l’Hospital té un nou gerent, el Dr. José Luis de Sancho, que dona un impuls important a la recerca.
Al final de la direcció del Dr. Feliu, el Dr. García-Dorado comença una etapa de transició que va des de desembre de 2008 fins a setembre de 2009 i que compagina amb les seves tasques al Comitè Científic i al front de l’Àrea de Cardiologia. S’aconsegueix l’Acreditació com a Institut de Recerca, tramitada en temps del Dr. Feliu.
El setembre de 2009 el Dr. Joan X. Comella es fa càrrec de la direcció de l’Institut i des de llavors es treballa per seguir liderant la recerca biomèdica i ser un referent en la investigació hospitalària. Des de la seva arribada, es fa una aposta decidida en temes d’innovació, comunicació i fundraising.