Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (IR-HUVH) han descobert i validat un nou marcador –el receptor de membrana EPHB4– útil per determinar la supervivència d’un càncer de còlon després del fer el tractament. Aquest estudi s’ha publicat aquesta setmana a la revista Cancer Research i “representa un important avenç en la capacitat de distingir pacients amb bon o mal pronòstic que ens permetrà oferir tractaments personalitzats per optimitzar les possibilitats de supervivència” ens comenta el Dr. Diego Arango, investigador principal de l’estudi i del programa de Genòmica Funcional del grup d’Oncologia Molecular i Envelliment del Dr. Schwartz.
El càncer de còlon és la segona causa de mort per càncer, després del càncer de pulmó en els homes i el de mama en les dones. Es calcula que el proper any 2007 hi haurà més de 200.000 casos nous a la Unió Europea – uns 11.000 nous casos a Espanya– i que unes 100.000 persones moriran per aquesta causa.
Quan trobem la malaltia en estat avançat la supervivència tendeix a zero. Quan la malatia està localment avançada però no ha passat a altres òrgans (Estadiatge C), aquest càncer té possibilitats de tractament curatiu gràcies a la cirurgia i al posterior tractament amb Quimioteràpia i/o Radioteràpia. Tot i així, la supervivència d’aquests pacients més enllà dels 5 anys no està garantida. Prop de la meitat dels pacients –un 47%– viurà després d’aquest tractament mentre que la resta no sobreviurà. “Actualment, malgrat tenir una mateixa malaltia en un mateix estadiatge, no es possible distingir a priori entre els pacients que es curaran amb el tractament quirúrgic i els que no es curaran”, ens explica el Dr. Arango i continua “per això és tant important trobar eines que ens expliquin aquestes diferències de comportament entre tumors aparentment iguals”.
L’EPHB4 i els mecanismes d’acció
En l’estudi dels tumors és clau identificar quins poden ser els seus marcadors, saber per a quins mecanismes apareixen i sobretot quina és la seva funció. És important distingir si el marcador simplement ens dóna informació sobre el tumor i ens ajuda a confirmar el seu diagnòstic o, a més a més, ens dóna informació addicional sobre com evoluciona i es comporta, a mesura que passa el temps, respecte d’altres tumors. La identificació del receptor EPHB4 com un potent marcador d’aquest pronòstic del càncer de còlon s’ha confirmat en aquest estudi, sobre una mostra de 137 pacients i ha estat validat, posteriorment, sobre una altra mostra de 125 pacients més. S’han identificat alguns dels mecanismes pels quals actua i la seva
funcionalitat.
S’ha comprovat que els pacients que presenten nivells elevats del receptor EPHB4 en les membranas de les seves cèl.lules tenen una supervivència mitja de més de 9 anys, mentre que la supervivència de pacients amb nivells baixos d’aquest receptor no arriba als 2 anys. De manera que l’EPHB4 s’apunta com un nou supressor de tumors colorectals.
De què depèn tenir present el receptor o no tenir-lo? De la seva expressió. Aquest receptor per estar present a la membrana –expressar-se– necessita que la informació genètica de la cèl.lula així ho convingui, actuant com un interruptor.
Quan una part d’aquest material genètic pateix determinada reacció química –hipermetilació– no hi ha expressió del receptor de membrana. “Podríem dir que ara s’ha identificat un interruptor nou, responsable de l’activitat dels tumors colorectals”, ens explica el Dr. Arango.
Aquest estudi ha confirmat la funcionalitat d’aquest receptor en experiments “in vitro”: a les preparacions de cèl.lules tumorals que hi ha poca presència de EPHB4, s’ha restablert l’expressió d’aquest receptor i s’ha comprovat que hi ha una frenada del creixement tumoral. En preparacions on hi ha alts nivells de EPHB4 i poc creixement tumoral, si aquest receptor s’elimina, les cèl.lules creixen més ràpidament.
L’actuació farmacològica sobre aquest fet, com a part d’un tractament, encara és llunyana i complexa, doncs restablir la possibilitat d’expressió del receptor és més difícil que, per exemple, inhibir-la. Però aquest coneixement ens permet fer tractaments a la carta per a cada pacient, en funció de les característiques del tumor i des del mateix moment de l’estudi anatomopatològic del tumor ressecat. Es poden donar tractaments més agressius a aquells pacients que tenen menys presència de EPHB4 en les seves cèl.lules tumorals, i així poden augmentar la seva supervivència. D’altra banda “l’ús de fàrmacs que demetilessin el promotor de l’EPHB4 podria fer augmentar l’expressió d’aquest receptor en un 50% dels tumors esperant una millora en el seu pronòstic i per tant augmentant la supervivència”, ens afirma el Dr. Arango.
- Publicació
