Institut de Recerca Vall d'Hebronhttp://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_paginacio.asp?page=1&mv1=5&mv2=3es-esIRHUV15Les tauletes tàctils permetran fer rehabilitació després de l'ictus (29/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=131&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0131\2015_0131_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i la Fundació Vodafone España han signat un acord de col·laboració per desenvolupar i provar en pacients una aplicació per millorar la mobilitat després d’haver patit un ictus. L’aplicació permetrà accedir a un programa tutoritzat de rehabilitació a través de qualsevol tauleta tàctil. El nou sistema permet fer i enregistrar qualsevol tipus de moviment: “amb la tauleta tàctil els pacients a més a més de practicar moviments amb els braços, podran fer exercicis de mobilitat de mans, cames i fins i tot, de la parla”, assegura el Dr. Marc Ribó, responsable científic del projecte i investigador del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR i metge adjunt de la Unitat d’Ictus de l’HUVH. L’objectiu del projecte és complementar i realitzar des de casa els exercicis de manteniment de rehabilitació que els pacients que han patit un ictus ja han aprés a l’hospital, i en cap cas, substituir la modalitat de tractament presencial. Per als pacients és essencial continuar amb aquests exercicis, ja que si no fan el manteniment, poden perdre els moviments que han aconseguit durant el tractament. Per dur a terme el projecte, la Fundació Vodafone España ha desenvolupat una plataforma, anomenada Mefacilyta, que ofereix un entorn web col·laboratiu per a la generació de continguts multimèdia personalitzats, i utilitza tecnologies com la realitat augmentada o els codis QR. Els professionals del Vall d’Hebron penjaran en aquesta plataforma prop d’un centenar de vídeos amb exercicis de rehabilitació. Els pacients, segons la seva situació funcional, hauran de fer cada dia els exercicis que els programi el seu terapeuta i enregistrar-los amb la mateixa tauleta tàctil. D’aquesta manera, el terapeuta podrà fer el seguiment dels pacients i enviar-los les correccions o recomanacions, ja sigui per missatge de text a través de l’aplicació o per telèfon. En aquests moments, l’aplicació encara està en fase de configuració, i començarà a provar-se a partir de l’octubre en 50 pacients. En aquest projecte està immers el grup de recerca de Malalties Neurovasculars del VHIR i la Unitat d’Ictus de l’HUVH, de la mà del Dr. Ribó, i el Servei de Rehabilitació de l’HUVH, liderat per les doctores Inma Bori i Susanna Rodríguez. La Fundació Vodafone España per la seva part, proporciona la tecnologia i els coneixements per traslladar la pràctica clínica a l’entorn digital, i aporta 45.000 euros per fer-ho possible. La signatura del conveni s'ha fet efectiva aquest dimarts a la seu del VHIR, de la mà del Director General de la Fundación Vodafone España, Santiago Moreno, el Director del VHIR, el Dr. Joan X. Comella, i el responsable científic del Projecte, el Dr. Marc Ribó. Antecedents: el projecte GTRS Al març del 2012, el VHIR i Vodafone van signar el primer conveni per estudiar l’impacte d’un sistema integral de telemedicina a domicili, en termes de manteniment dels objectius aconseguits amb la recuperació funcional, control mèdic, satisfacció i costos, que permetés dissenyar i impulsar noves estratègies per al tractament després de l’ictus. Així es va posar en marxa el projecte GTRS (Global Tele Rehabilitation System). Els resultats d’aquesta experiència en quant a la rehabilitació, van ser molt satisfactoris, tal com explica la Dra. Bori: “vam demostrar que els pacients que van fer els exercicis de rehabilitació dels braços amb el sistema GTRS des de casa durant 4 setmanes van presentar un extraordinari manteniment de la funció motora d’aquestes extremitats”. Els pacients per la seva banda, van valorar molt positivament l’eina, i amb freqüència van lamentar de no poder disposar del sistema durant més temps. La limitació d’aquest sistema era que els pacients necessitaven un ordinador amb pantalla tàctil i una consola Microsoft Kinect que només detectava alguns tipus de moviment. Ara, partint dels bons resultats d’aquest projecte, la Fundació Vodafone Espanya i Vall d’Hebron busquen aconseguir amb la plataforma Mefacilyta una solució més sostenible i escalable que pugui ser accessible a la majoria de pacients i permeti detectar els moviments voluntaris de tot el cos. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Wed, 29 Jul 2015 00:00:00 GMTAndrés Iniesta us convida a córrer la VI Cursa Nick Horta per la recerca al Vall d'Hebron (28/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=130&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El proper 20 de setembre torna la Cursa Nick Horta que enguany arriba a la 6a edició amb una novetat destacada: tota la recaptació anirà destinada a la investigació al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El jugador del Barça i ambaixador del VHIR, Andrés Iniesta, dóna suport a la cursa i us convida a córrer els 5 quilòmetres per una bona causa. Darrere de l’organització de la cursa està l’atleta Maria José Moscoso, del gimnàs Nick Spa, que al gener del 2013 li van diagnosticar un càncer hepàtic i uns mesos després va rebre un trasplantament de fetge. La vida li va canviar, i per aquest motiu diu que vol destinar tots els beneficis de la cursa a la investigació: “vaig haver de deixar l'esport professional i va començar una nova etapa en la meva vida, però amb uns objectius fixos: la lluita contra el càncer ajudant a persones que estiguin passant o hagin passat per alguna cosa semblant”. A l'anterior cursa va recaptar 8.000 euros per la recerca del grup de Trasplantaments Digestius del VHIR. Aquesta edició comptarà amb la cursa atlètica de 5km, que sortirà a les 9 del matí del carrer Tajo i acabarà a la Plaça Eivissa, i una cursa infantil d’1,5km, que sortirà a les 9:30 del carrer Rembrandt. La cursa està oberta a tot el públic i s’emmarca a les festes del barri d’Horta a Barcelona. El preu de la inscripció és d’11 euros per als propietaris de xip groc i de 13 euros per al xip d’un sol ús. Les persones que s’inscriguin per parelles tindran un descompte d’un euro i aquells que no vulguin competir també podran fer una inscripció solidària. Les inscripcions ja estan obertes al web del gimnàs Nick Spa d’Horta i es podran fer fins el dijous 17 de setembre o fins arribar als 1.000 inscrits. La cursa compta amb el patrocini del grup Mémora, els Serveis Funeraris de Barcelona i la farmacèutica Astellas. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 28 Jul 2015 00:00:00 GMTÈxit dels concerts solidaris amb la recerca al Museu de la Xocolata de Barcelona (24/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=122&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0122\2015_0122_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La segona Nit de Gospel al Museu de la Xocolata repeteix l’èxit de la primera nit i bat rècord d’assistència. El dijous 23 de juliol, a la nit, va&nbsp; tenir lloc el concert solidari dels cors Amarcord, Lutiana i Music Vox, sorgits de l’última promoció del programa de TV3 Oh Happy Day! Els cors varen oferir el millor dels seus repertoris en un concert en què van fer vibrar i emocionar el públic assistent. Prop de 150 persones van omplir el pati del segle XVIII del Museu en un ambient càlid i ple de sensacions, on les versions de cançons com Crazy in love, de Beyonce, Surfing USA dels Beach Boys o Hallelujah, de Cohen, van omplir de matisos musicals i divertides coreografies una nit d’estiu solidària amb la recerca a la Ciutat de Barcelona. Dues nits de concerts solidaris amb la recerca, la primera va tenir lloc el passat dia 16 amb l’actuació de Tastet de Gospel, que han sumat quasi 80 cantaires i 300 espectadors. Dos concerts que han deixat un bon sabor de boca per la qualitat de les interpretacions, l’entrega del públic, i la solidaritat en contribuir i donar suport a la recerca que investigadores i investigadors duen a terme al Vall d’Hebron Institut de Recerca, on es treballa diàriament per trobar solucions als problemes de salut de les persones. El Museu de la Xocolata continuarà col·laborant de forma activa en la captació de fons per desenvolupar el projectes de recerca del VHIR. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 24 Jul 2015 00:00:00 GMTL'artista Josep Moscardó col·labora amb el VHIR amb la donació de l'obra Montjuïc nit (15/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=127&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0127\2015_0127_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> 'Montjuïc nit' és una visió personal de l’artista Josep Moscardó d’un conjunt de zones tan emblemàtiques de la ciutat de Barcelona com la muntanya de Montjuic, l’Anella Olímpica, el Paral·lel o el Port. Moscardó ha donat una edició serigràfica d’aquesta obra, numerada i signada a mà, per ajudar a la captació de fons per la recerca en cirurgia pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Actualment, els investigadors de cirurgia pediàtrica treballen en el desenvolupament de noves teràpies per prevenir i reparar malformacions congènites en l’etapa fetal que poden provocar greus malalties si no es tracten abans del naixement. Alhora, desenvolupen innovadores tècniques quirúrgiques reparadores i usen la teràpia molecular per a la regeneració de teixits. El preu de cada reproducció és de 120€, import que es destinarà integrament a finançar els projectes que desenvolupa el grup de recerca i té una desgravació fiscal del 27,5% per a les persones físiques i un 35% per a les empreses. La serigrafia està impresa a 8 tintes en paper Somerset texturat, 100% cotó de 300 grams, té una mida de 38x28 cm, i s’entrega en una carpeta corporativa. Els interessats en adquirir les reproduccions ho poden fer posant-se en contacte amb la unitat de mecenatge del VHIR: mecenatge@vhir.org T. 934 893 000 / ext. 4931 Recollida Institut de Recerca (VHIR) Pg. Vall d’Hebron, 119 - 08035 Barcelona Subirà i Associats Rambla Catalunya, 16, 1r - 08007 Barcelona </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Wed, 15 Jul 2015 00:00:00 GMTEl VHIR col·labora amb escoles i instituts per acostar la ciència a petits i grans (13/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=126&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0126\2015_0126_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Al VHIR volem que tothom sàpiga què és fer ciència i què vol dir ser científic. Per això, els nostres investigadors han anat a escoles i instituts a explicar la seva feina, i han obert les portes dels seus laboratoris per deixar-hi entrar nens i joves. Us expliquem alguns exemples: - Petits científics de P3 i P4 fan experiments amb investigadors del VHIR L’escola Amor de Dios, durant la setmana de la Ciència 2015, va preparar un laboratori a la classe de P4. Amb l’ajuda d’investigadores del grup de Neurologia Pediàtrica del VHIR, van veure quin material s’utilitza al laboratori i van fer un experiment per veure per què serveixen els antibiòtics, la quantitat de bacteris que tenim a la pell i la importància de rentar-se les mans. Van fer tres grups: un grup amb les mans netes, un grup que no va rentar-se les mans i un grup que va posar les mans en una placa amb antibiòtic. Després, tots van passar les mans per una placa amb medi de creixement per bacteris i, durant els dies següents, els nens i nenes van poder veure quin dels tres grups tenia les plaques més poblades de bacteris.&nbsp; - Estudiants de 6è de primària treballen el virus de la grip amb el Dr. Pumarola A través del programa RecerCaixa, el Dr. Pumarola ha tutoritzat 4 grups d’alumnes de 6è de primària en el desenvolupament d’un treball sobre el virus de la grip. El Dr. els va fer un a xerrada al CosmoCaixa (que, segons diuen els estudiants, va ser molt interessant) i els va portar a visitar el laboratori de microbiologia on treballa. A partir d’aquí, els alumnes han hagut de presentar un treball d’investigació amb ajuda dels seus professors i del mateix Dr. Pumarola, que els ha anat resolent els dubtes que els sorgien. El Dr. explica en una entrevista al blog eduCaixa que ha estat una experiència molt enriquidora, i està molt satisfet dels treballs dels alumnes: “els nois i noies han desenvolupat treballs d’investigació de molta qualitat, d’un nivell que podria ser, perfectament, d’alumnes de Batxillerat”. - El programa Escolab porta estudiants d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius fins el nostre Centre de Recerca Escolab és una iniciativa que vol fer descobrir l’aventura científica&nbsp; als alumnes de 4rt d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius i demostrar-los el gran potencial de la recerca a casa nostra. Per això, els estudiants poden anar a diferents centres de recerca de renom i veure com els investigadors més punters treballen per millorar el nostre dia a dia. Des de fa anys, el VHIR és un dels centres que obre les seves portes als estudiants. En un només un matí, coses que els sonen a pel·lícula, com la màquina d’ultra-seqüenciació d’ADN, el micro-dissector de cèl·lules o el microscopi confocal, es fan realitat i la investigació biomèdica se’ls fa més propera. Aquest curs, 5 grups d’estudiants han pogut participar-hi. A banda de les visites que s’emmarquen dins el programa Escolab, des del Departament de Coordinació de Laboratoris de l’Institut s’organitzen altres activitats semblants amb la mateixa finalitat. Una quinzena de grups ha vingut a veure’ns aquest curs! - Alumnes de Batxillerat fan els seus Treballs de Recerca amb la col·laboració d’investigadors del VHIR Perquè els alumnes de Batxillerat provin què és fer investigació, des de fa anys els estudiants interessats poden fer el seu treball de recerca experimentant en un laboratori de primera línia. El VHIR està participant en aquest projecte des del 2008 i, gràcies a la tutorització i col·laboració dels nostres investigadors, aquest curs, 13 joves han fet un treball de recerca centrat en la investigació biomèdica que han pogut viure al Vall d’Hebron. A banda d’aquests programes, els investigadors han participat en altres iniciatives relacionades amb les escoles. Un exemple és el curs sobre hepatitis que van preparar el Dr. Josep Quer i el Dr. Francisco Rodríguez-Frías per a professors de ciència als instituts, en el marc del programa 'Professors i Ciència' de la Fundació Catalunya La Pedrera, o el treball globalitzat que van fer els alumnes de l'Institut 4 cantons amb els investigadors del grup de Recerca en Urologia i Ginecologia. A més, investigadors del grup de Recerca Translacional del Càncer en la Infància i l’Adolescència van participar en la Fira de la Recerca en Directe d’aquest any i van ensenyar als estudiants experiments que utilitzen per comprovar els efectes dels fàrmacs. Tots aquests projectes demostren l’interès que tenen els investigadors del VHIR perquè nens i joves descobreixin què vol dir fer recerca i se’ls desperti la curiositat científica. Potser algun dia seran investigadors punters i ja no es trauran la bata blanca! </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 13 Jul 2015 00:00:00 GMTUna nova opció terapèutica per a pacients de càncer i un dispositiu quirúrgic per a l'anastomosi vascular guanyen el Concurs d'Innovació en Salut del VHIR (10/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=125&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0125\2015_0125_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El segon Concurs d’Innovació en Salut del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en el que han participat tots els hospitals de l’ICS i centres de recerca catalans acreditats per l’Instituto de Salud Carlos III i la xarxa ITEMAS ja té guanyadors després d’un acte de lliurament de premis que ha tingut lloc avui a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El primer premi de la categoria d’innovació en resultats de recerca, dotat amb 5.000 euros, ha estat pel projecte ‘Pushing Myc inhibition to the clinic using cell penetrating peptides’, liderat per Laura Soucek, del grup de Modelització de teràpies anti-tumorals en ratolí del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). El projecte pretén desenvolupar una nova opció terapèutica per pacients amb càncer atacant la proteïna Myc amb un pèptid inhibidor, Omomyc, una nova entitat farmacèutica que mostra unes dades preclíniques molt prometedores com a novetat terapèutica. S’espera que la seva aplicació com un pèptid de penetració cel·lular augmenti l’arsenal terapèutic contra molts càncers humans. El primer premi de la categoria d’innovació en pràctica assistencial, també dotat amb 5.000 euros, ha estat pel projecte ‘Desenvolupament d'un dispositiu quirúrgic per a l'anastomosis vascular sense sutura’, liderat per Jordi Descarrega, del Servei de Cirurgia Plàstica i Maxilofacial de l’Hospital Clínic. El dispositiu projectat està pensat, en una fase inicial, per a la cirurgia plàstica. Concretament en les sutures vasculars de penjalls lliures, on les anastomosis es realitzen en vasos de petit calibre i la sutura convencional és especialment difícil i presenta un major risc de fracàs. Així i tot, en un futur es pretén que es pugui utilitzar en altres intervencions, ja que pot tenir aplicació en procediments quirúrgics d'altres especialitats, com la cirurgia maxilofacial, la otorinolaringologia, la cirurgia cardiovascular o el transplantament d'òrgans. El segon premi de la categoria d’innovació en resultats de recerca, dotat amb 2.500 euros, ha estat pel projecte ‘Liver on a chip’, liderat per Jordi Gracia-Sancho, del grup d’Hemodinámica Hepática de l’Idibaps. L’equip ha treballat en el disseny i fabricació d’una càmera microluídica que simula la microcirculació hepàtica. La innovació serviria com a eina per estudis i diagnòstics ‘in vitro’ de funcionament cel·lular, farmacologia, toxicitat i de medicina personalitzada. I seria aplicable a tota investigació biomèdica en la que el sistema vascular tingui rellevància (fetge, ronyó, cardiovascular, etc). Pel que fa a la categoria de Pràctiques Assistencials, el segon classificat ha estat ‘Neonatologist at Home (NoaH)- Telemonitorització de nadons prematurs’, un projecte liderat per Albert Pla, del grup d’Endocrinologia Pediàtrica de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, que també s’ha emportat 2.500 euros. L’objectiu del projecte és facilitar el seguiment de nadons prematurs sota un programa d'hospitalització domiciliaria mitjançant els avenços que proporciona la tecnologia mòbil i la intel·ligència artificial. L’aplicació NoaH amb els sensors wireless permet mesurar les constants del nadó i recollir la informació clínicament rellevant proporcionada pels pares. Cal destacar que la Menció especial al Projecte amb Millor Definició de Producte ha estat pel projecte ‘Dispositivo de seguridad y retención torácica’, liderat per Javier J. Pérez Acebo, de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí. La innovació es fa servir en pacients que presenten agitació psicomotriu/intoxicació per drogues per evitar auto-heteroagressivitat.&nbsp; Per últim, els 500 assistents han votat durant l'exposició dels 20 projectes via Twitter en el hashtag #concursvhir a la millor presentació, que ha guanyat Jordi Gracia-Sancho, del grup d’Hemodinámica Hepática de l’Idibaps ‘Liver on a chip’. Cal destacar que el hashtag #concursvhir ha estat tot el matí durant el top ten del trending topic a Espanya. La segona edició del concurs ha estat un èxit com ho demostren els 67 projectes presentats, 44 derivats de la pràctica assistencial i 23 de la recerca biomèdica. Els projectes, en els que han treballat 234 professionals, 173 assistencials i 93 de recerca biomèdica, provenen de 13 hospitals i 22 centres de recerca, universitats i fundacions, el que deixa clar la gran participació i varietat de procedències. El Concurs d’Innovació del VHIR s’ha convertit en el Concurs d’Innovació en Salut de Catalunya. Per fer-ho ha estat clau la col·laboració de 33 empreses del sector salut i 8 institucions públiques que donen suport al projecte. A més, durant l’acte hi hagut interessants taules rodones i debats sobre el món de la innovació i un networking amb empreses, inversors i els autors dels projectes del concurs en finalitzar. L’acte ha comptat amb la presència de les autoritats dels Departament de Salut i d’Economia i Coneixement, així com d’ACCIÓ i ROCHE, impulsors del concurs, juntament amb els responsables de l’hospital i el VHIR.   </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 10 Jul 2015 00:00:00 GMTVall d'Hebron presenta els millors projectes catalans d'innovació en salut (09/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=124&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0124\2015_0124_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El Concurs d’Innovació que ha organitzat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la col·laboració d’ACCIÓ i Roche, ha estat un èxit. L’any passat, en la seva primera edició, ja va comptar amb una gran participació, però en l’edició d’aquest any, com que es va decidir que fos obert a tots els hospitals de l’ICS i centres de recerca catalans acreditats per l’Instituto de Salud Carlos III i la xarxa ITEMAS, encara més. Des del tret de sortida el 12 de març, s’han presentat 67 projectes, 44 derivats de la pràctica assistencial i 23 de la recerca biomèdica. Aquest divendres 10 de juliol es coneixerà el nom dels guanyadors de les dues categories. Els projectes, en els que han treballat 234 professionals, 173 assistencials i 93 de recerca biomèdica, provenen de 13 hospitals i 22 centres de recerca, universitats i fundacions, el que deixa clar la gran participació i varietat de procedències. El Concurs d’Innovació del VHIR s’ha convertit en el Concurs d’Innovació en Salut de Catalunya. Per fer-ho ha estat clau la col·laboració de 33 empreses del sector salut i 8 institucions públiques que donen suport al projecte. El dia 10 es presentaran els 10 finalistes de cadascuna de les categories i es donaran a conèixer els primers i segons premis respectius, dotats amb 5.000 i 2.500 euros. A més, durant l’acte hi haurà taules rodones, debats sobre el món de la innovació i un networking amb empreses, inversors i els autors dels projectes del concurs. L’acte comptarà amb la presència de les autoritats dels Departament de Salut i d’Economia i Coneixement, així com d’ACCIÓ i ROCHE, impulsors del concurs.   - Més informació sobre l’acte: Hora i lloc: 10 de juliol, a partir de las 9.30, a la Sala d'Actes del Pavelló Docent de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron Consulta l'horari Podeu seguir tota la Jornada a Twitter #concursvhir - Informació sobre els projectes finalistes Els projectes finalistes derivats de la pràctica assistencial són: 1- E-health program for monitoring the early discharge of premature babies. Elisenda Rull Bes, Nurse of research team CRIPS. HUVH 2- Innovation in clinical safety of critical patient: Random Testing in Real Time and Data Management (AASTRE-DaMa). Gonzalo Sirgo, Attending physician in the sepsis, inflammation and security unit. Hospital Joan XXIII de Tarragona 3- Development and validation of a software for measurement of abdominal aortic calcification. UDETMA method. Elvira Fernández, Head of Nefrology Department. Hospital Universitario Arnau de Vilanova de Lleida. 4- Portable navigation system for greater accuracy in total knee arthroplasty. Nayana Joshi Jubert, Specialist in Orthopaedic Surgery. HUVH 5- Multifunction closed circuit valvular connection. Silvia Bosch, Nursing supervisor of neurorehabilitation, Orthopaedic Surgery and traumatology. HUVH 6- Thoracic retention and safety device. Javier Pérez Acebo, Nurse of emergency service. Corporació Sanitària Parc Taulí 7- Negative pressure therapy + oxygenation. Carlos Moreno, Supervisor of the burn unit. HUVH 8- NoaH: Neonatologist at home. Albert Pla, Post-doctoral researcher. Universidad de Girona 9- Development of a guided growth implant to treat leg length discrepancies and torsional deformities in children. César Galo García Fontecha, Specialist in Orthopaedic Surgery and traumatology. HUVH 10- Development of a surgical device for sutureless vascular anastomosis. Jordi Descarrega, Resident doctor of the Plastic, Reconstructive and Aesthetic Surgery Unit. Hospital Clínic Els projectes finalistes derivats de la recerca biomèdica són: 1- Liver on a chip: New device to drug characterization, toxicology, personalized medicine and liver disease treatment. Jordi Gracia-Sancho, Ramón y Cajal researcher in the liver hemodynamics group. IDIBAPS 2- Neuropilin-1 detection (NRP-1) in urine as prognostic biomarker in lupus nephritis. Cristina Solé, Post-doctoral researcher of the Lupus group. VHIR 3- Development of a kit based on blood mitochondrial biomarkers for early Alzheimer's disease detection. Marta Barrachina, Principal Investigator in the Institute of Neuropathology. Hospital Universitario de Bellvitge 4- MicroApp: development of a mobile application for the diagnosis of malaria in low-income countries. Mateu Espasa, Specialist in Microbiology department. HUVH 5- CeliFast, Rapid diagnosis of celiac disease at point of care based on magneto platforms. Jean-Didier Maréchal, Leader of the molecular design oriented to biotechnological systems group. UAB 6- Pushing Myc inhibition to the clinic using cell penetrating peptides. Laura Soucek, Principal Investigator of the Mouse Models of Cancer Therapies group. VHIO 7- Cardiopatch: Digital Bio-patches for monitoring newborns with congenital heart diseases. Ferran Rosés, Head of the pediatric cardiology unit, HUVH. Xavier Muñoz, Director of Biomems, CNM-CSIC. 8- Development of a microfluidic chip for the early diagnosis of Malaria. Adrián Sánchez Montalvá, Specialist in infectious diseases. HUVH 9- Gene Therapy for MNGIE using a new orphan drug consisting of an adeno-associated vector carrying. Javier Torres, Post-doctoral researcher in the mitochondrial and neuromuscular diseases group. VHIR 10- Use of a specific assay for the quantification of Apo J-Glycosylated levels for the early detection and risk stratification of patients with acute myocardial infarction. Judit Cubedo, Junior researcher. Instituto Catalán de Ciencias Cardiovasculares </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Thu, 9 Jul 2015 00:00:00 GMTEstudien els agents químics que hi ha a l'ambient per determinar si poden produir càncer a llarg termini (07/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=121&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0121\2015_0121_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El càncer mata cada any més de 8 milions de persones al món. Per això, científics de tots els països destinen els seus esforços, cada dia, en intentar entendre una mica més aquesta malaltia. El procés de formació d’un tumor és molt complex perquè hi ha molts factors que hi influeixen. L’herència hi té molt a dir, però també l’ambient: a quins agents carcinògens físics i químics ens exposem?, en quina quantitat? S’han fet nombrosos estudis en relació a aquest tema però els resultats sovint no són del tot concloents: hi pot haver factors que estiguin implicats en el desenvolupament del càncer que no s’estan tenint en compte. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), juntament amb la Agència Internacional per la Recerca del Càncer (IARC), van fer un estudi recentment on presentaven els químics ambientals com a causants d’entre el 7 i el 19% dels càncers. Ara, però, 174 experts internacionals, entre els que es troba la Dra. Matilde Lleonart del grup d’Oncologia i Patologia Molecular del VHIR, i els Drs. Laura Soucek i Johnatan Whitfield del grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del VHIO, han fet una revisió d’aquest estudi. L’article, que ha estat publicat a la revista Carcinogenesis, defensa que els agents químics que hi ha a l’ambient estan implicats en un percentatge molt més elevat de càncers, però que la relació entre la dosi a la que ens exposem i el risc de desenvolupar la malaltia pot ser complexa. L’estudi que va presentar l’OMS i l’IARC consistia en veure l’efecte que tenien múltiples substàncies químiques ambientals sobre les cèl·lules. L’anàlisi es feia substància per substància, una per una, i el que feien era fixar-se a partir de quina dosi de substància es començaven a produir en les cèl·lules els mecanismes que impliquen el desenvolupament del càncer. Aquest estudi, però, segons els autors del treball de revisió, no està ben plantejat tenint en compte tot el que sabem avui sobre càncer: no ens exposem als possibles carcinògens de forma aïllada, un per un, sinó que les substàncies potencialment tòxiques que hi ha a l’ambient poden actuar de forma sinèrgica per desenvolupar un càncer. “Hi ha moltes substàncies químiques en l’ambient que són impossibles d’evitar. Aquestes substàncies, malgrat estiguin en dosis molt baixes, poden provocar petits efectes que, junts, poden implicar la generació d’un càncer. Provar els agents químics un per un no està al dia amb els coneixements que tenim actualment sobre el càncer. Cada dia estem exposats a una sopa de químics ambientals i hem d’estudiar els efectes que té l’exposició a aquesta barreja” explica William Goodson III, investigador&nbsp; del California Pacific Medical Centre i líder del treball de revisió.&nbsp; En aquest treball que ara es publica es van revisar 85 agents químics dels estudiats anteriorment. Aquesta vegada, però, amb l’objectiu de determinar la capacitat carcinògena de les substàncies en condicions d’exposició més semblants a les que ens enfrontem cada dia: a dosis baixes però en períodes molt llargs i fent combinacions de diferents agents químics. El resultat va ser que de les 85 substàncies estudiades, 50 van produir efectes sobre les cèl·lules a dosis baixes. La Dra. Lleonart explica: “la dosi necessària perquè una substància afecti les cèl·lules depèn del cúmul de factors genètics o epigenètics que hi havia alterats prèviament”, i també explica que el tipus de cèl·lula és un altre factor diferencial: “segons si la cèl·lula és normal, embrionària, senescent o immortal, l’agent químic podrà alterar-la més o menys, i per això és important dissenyar models cel·lulars i animals que ho tinguin en compte”. L’àmbit d’estudi de la Dra. Lleonart és la relació entre la senescència (envelliment cel·lular) i la prevenció de la tumorgènesi. Quan la cèl·lula aprèn a evitar la senescència i es converteix en immortal, el tumor es comença a formar. “Cal estudiar combinacions de químics en cada tipus de cèl·lula per entendre quines barreges són letals en cada cas i en quines dosis”, conclou la Dra. Lleonart. Per llegir l'article, aquí. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 7 Jul 2015 00:00:00 GMTEl VHIR participa en la nova Associació Bioinformatics Barcelona (BIB) (06/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=120&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0120\2015_0120_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Aquest dilluns 6 de juliol s’ha constituït l’associació Bioinformatics Barcelona (BIB) amb 25 entitats membres entre universitats, centres de recerca, instituts de recerca hospitalaris, grans infraestructures científiques, empreses del sector farmacèutic, tecnològic i bioinformàtic, i altres institucions, entre d'elles el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la presència del seu director, el Dr. Joan Comella, en l'acte de signatura. Paral·lelament, han mostrat el seu interès i estan en procés d'incorporació 23 entitats més. La primera junta directiva està formada per la presidenta Dra. Ana Ripoll (UAB), el secretari Dr. Arcadi Navarro (UPF) i el tresorer Dr. Alfons Nonell (Mind the Byte). La bioinformàtica és una àrea d'investigació en què s'apliquen les ciències de la computació i les tecnologies de la informació per al tractament de dades biològiques. Aquesta activitat multidisciplinar amplifica el potencial de creació de coneixement i la transferència de tecnologia. La bioinformàtica s'utilitza en totes les àrees de les ciències de la vida i té un profund impacte en una àmplia gamma de camps, incloent-hi la salut, la indústria alimentària i la biotecnologia en general. En els darrers anys ha esdevingut una ciència estratègica per donar sentit a la ingent quantitat de dades (big data) que no para de créixer exponencialment. És en aquest sentit que actualment el gran repte del biocientífic és ser capaç de gestionar i explotar tota aquesta allau d'informació i transformar-la en nou coneixement d'impacte socioeconòmic. Tot això permetrà, en el camp de la biomedicina, per exemple, millorar la comprensió de l'aparició de malalties i la seva progressió, i avançar cap a una medicina personalitzada. El BIB vol actuar com un catalitzador d'iniciatives en recerca avançada, en transferència de coneixement i tecnologia entre grups de recerca, centres hospitalaris i el sector empresarial de perfil biotecnològic, farmacèutic i agroalimentari, així com en el desenvolupament de programes de formació que permetin incorporar talent especialitzat i donar resposta a la demanda dels diferents perfils de bioinformàtics. Per portar a terme aquestes finalitats, l'associació cooperarà amb tots els agents i actors de la quàdruple hèlix (administració, universitats i centres de coneixement, empreses i societat civil) a fi de generar iniciatives i dinàmiques col·laboratives que permetin que Barcelona i Catalunya es converteixin en un clúster científic líder al sud d'Europa i en un node estratègic, gràcies a un ecosistema altament competitiu i una ubicació geogràfica privilegiada oberta al món. La primera iniciativa ja sorgida del BIB ha estat el disseny de programes de formació pioners a tot l'Estat. Per una banda, ha definit els estudis de dos anys de formació professional en informàtica amb orientació bioinformàtica que començarà les seves classes el pròxim curs 2015-16, i per l’altra banda, ha definit el pla d'estudis del que serà el primer grau interuniversitari de bioinformàtica de tres anys en el Sistema Universitari Català, que està previst que comenci el curs 2016-17. Bioinformatics Barcelona també compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Obra Social “la Caixa”. Membres de Bioinformatics Barcelona (BIB) Universitat Pompeu Fabra (UPF) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Universitat Ramon Llul (URL) Universitat de Vic (UVic-UCC) Universitat Rovira i Virgili (URV) Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Centre de Regulació Genòmica (CRG, CNAG) Centre de Recerca Matemàtica (CRM) Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) aScidea Computational Biology Solutions BITAC MAP IN2, Ingeniería de la Información Laboratorios del Dr. Esteve Laboratorios Ordesa Mind the Byte Roche Diagnostics Sequentia Biotech Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) Institució Centres de Recerca de Catalunya (i-CERCA) Institut d’Estudis Catalans (IEC) Fundació Escoles Universitàries Gimbernat (EUG) Institut Provençana Entitats que han sol·licitat formar part de Bioinformatics Barcelona (BIB) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Universitat de Barcelona (UB) Universitat de Girona (UdG) Universitat de Lleida (UdL) Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) Institut de Salud Global Barcelona (ISGlobal) Corporació Sanitària Parc Taulí Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) Vall d’Hebron Institut Oncològic (VHIO) Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat) Atos - Bull IBM Microsoft Telefónica Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) Ajuntament de Sant Cugat Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya (COEINF) Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE) Fundació Víctor Grífols i Lucas Mobile World Capital (MWC) </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 6 Jul 2015 00:00:00 GMTPresenten Nanbiosis, una Infraestructura Científico-Tecnològica Singular on participa el VHIR (03/07/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=119&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0119\2015_0119_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Les Infraestructures Científico-Tecnològiques Singulars (ICTS) són grans instal·lacions, recursos, equipaments i serveis, úniques en el seu gènere, que estan dedicades a la investigació i desenvolupament tecnològic. Només hi ha 29 infraestructures que, per la seva innovació i qualitat, comptin amb aquesta acreditació. El passat 1 de juliol, va presentar-se a la sala d’actes del Centre d’Investigació i Desenvolupament “Josep Pascual Vila” la nova ICTS Nanbiosis, en la que participa el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Aquesta ICTS està dedicada als biomaterials i als nanomaterials, i ofereix serveis integrals des de la producció i caracterització de biomolècules o nanoparticules fins la seva avaluació preclínica. Els biomaterials són materials dissenyats per fabricar components, peces o aparells per aplicar-se en éssers vius. Els nanomaterials, en canvi, tenen funcions més enllà dels éssers vius i són aquells que, per les seves dimensions, presenten unes propietats molt particulars. La iniciativa Nanbiosis servirá per dissenyar i produir biomaterials i nanomaterials, i per fer nanoconjugacions i caracteritzacions físico-químiques, funcionals, toxicològiques i biològiques, que permetin la seva aplicació biomèdica (en IDV, biosensors, medecina regenerativa, drug delivery, agents terapèutics o agents de contrast, i medical devices). Nanbiosis s’ha creat amb l’esforç conjunt del CIBER-BBN i del Centro de Cirugía Mínima Invasiva Jesús Usón (CCMIJU), i està distribuïda en 5 comunitats autònomes (Aragó, Catalunya, Extremadura, Madrid, País Basc i València). En total Nanbiosis compta amb 27 unitats (20 del CIBER-BBN y 7 del CCMIJU). El VHIR forma part d’aquesta ICTS a través de la Plataforma d’Experimentació in vivo (Unitat 20) dirigida pel Dr. Simó Scwhartz Jr. i coordinada per la Dra. Ibane Abasolo. Aquesta Unitat incorpora la Plataforma d’imatge Molecular del VHIR i es gestiona directament des de l’àrea de Functional Validation &amp; Preclinics (FVPR) del CIBBIM-Nanomedicine. “La singularitat d’aquesta ICTS és que està formada per diferents unitats repartides pel país, però l’usuari pot accedir a tots els serveis que s’ofereixen des de una mateixa finestreta” explica la Dra. Ibane Abasolo, i afegeix: “Pel VHIR és molt important perquè el situa dins del mapa de les ICTS, on només hi ha els centres més punters i singulars del país, com el Gran Telescopi de Canaries o el Sincrotró ALBA”. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 3 Jul 2015 00:00:00 GMTEnvia un SMS amb la paraula DIDAC al 28014 i col·labora amb la recerca en immunodeficiències primàries (30/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=118&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0118\2015_0118_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> ‘Tots amb el Didac’ és una campanya posada en marxa pels pares d’en Didac, un nen de 4 anys afectat per una immunodeficiència primària (IDP), una de les malalties anomenades rares, causada per alteracions al sistema immunitari. Dins d’aquesta campanya, mitjançant l’enviament d’un SMS amb la paraula DIDAC al 28014 es pot ajudar a continuar fent recerca per trobar solucions a malalties semblants a les que pateix en Dídac, la mateixa que patia el seu germà Juan, que va morir quan només tenia 3 anys. L’objectiu dels pares d’en Didac és doble: volen sensibilitzar a la societat sobre aquest grup de malalties i recaptar fons per a la recerca, el que porten fent en els darrers dos anys. Gràcies als donatius de moltes persones anònimes, la recerca en IDPs ha aconseguit trobar la mutació que causa al Didac aquest defecte genètic, i ha pogut sotmetre’s a un trasplantament de medul·la òssia amb uns resultats satisfactoris. Les IDPs afecten el sistema immune per un defecte genètic i predisposen al pacient a patir més infeccions de les normals i de forma més greu, arribant a produir limfomes, leucèmies i fins i tot, la mort. Com explica Iván, el pare d’en Didac, “aquestes malalties no són rares perquè siguin difícils de curar, sinó perquè no s’hi ha dedicat el suficient esforç en recerca”. I per això estan lluitant per tal que accions com l’enviament dels SMS ajudin a recaptar fons per investigar amb més pressupost. Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) estudien les IDPs el grup d’Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit (del qual en forma part el Dr. Pere Soler que està tractant el cas d’en Didac) i el grup d’Immunologia. Tots dos grups tenen un vincle directe amb la Unitat de Malalties Infeccioses Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que ha esdevingut un centre singular i punter en aquest àmbit, amb prop de 700 pacients diagnosticats. Tots els fons que es recaptin a través del SMS solidari i donacions es destinaran a la recerca en immunodeficiències primàries al VHIR. En concret, s’invertiran en la recollida i preservació de mostres de sang extretes a l’hospital a través del Banc d’Immunologia del Biobanc HUVH. Per què és tan important recollir i preservar les mostres? - Perquè sovint, les IDPs estan causades per un defecte genètic que és heretat de pares a fills, i les parelles sol·liciten consell genètic per saber si els seus fills patiran aquest grup de malalties. L’anàlisi de mostres de pares i fills pot permetre assessorar futures gestacions. - Perquè la recerca científica avança i es descobreixen nous defectes genètics que poden ser responsables d’una IDP. Disposar de mostres ja preservades correctament permet que es pugui revisar el cas, i potser arribar a un diagnòstic definitiu que permeti oferir una nova oportunitat de tractament. - Perquè de vegades, encara que un pacient sigui diagnosticat d’una IDP, es desconeix el defecte que presenta el seu sistema immunitari i és fonamental disposar de mostres per poder estudiar aquest defecte. El Biobanc s’encarrega de preparar i emmagatzemar les mostres d’aquests pacients de manera que puguin estar disponibles en cas que sigui necessari tornar a analitzar-les. - Perquè un pacient amb una IDP pot morir a conseqüència d’aquesta malaltia. Si es disposa d’una mostra d’aquest pacient és possible estudiar per què els defectes del seu sistema immunitari han conduit a aquest fatal desenllaç. - Perquè l’existència de mostres d’IDPs en un Biobanc assegura la correcta disponibilitat de les mostres en cas que siguin sol·licitades, i fomenta la recerca col·laborativa amb altres centres d’investigació, tant a nivell estatal com internacional. De vegades alguns tipus d’IDPs són tan infreqüents que és necessari estudiar pacients de diferents punts del món. La col·laboració és fonamental per ajudar a estudiar i diagnosticar aquestes malalties rares. Canals per col·laborar Envia un SMS amb la paraula DIDAC al 28014 (donatiu íntegre d’1,20€)* Fes un donatiu a través del formulari web: http://www.faigrecerca.org/colabora-vhir-donacio.php?id=101&nbsp;&nbsp; SI vols fer una transferència bancària, posa’t en contacte amb la Unitat de Mecenatge del VHIR. * Donatiu íntegre d’1,20€ a la Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca. Col·laboren&nbsp; Movistar, Vodafone, Orange, Yoigo i Euskaltel. Servei de SMS solidari operat per Altiria TIC i la Asociación Española de Fundraising, n. at. Client 902 00 28 98, Apartat de Correus 36059 – 28080 Madrid. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 30 Jun 2015 00:00:00 GMTPremien un projecte del grup de Malalties Infeccioses que busca noves estratègies per tractar infeccions resistents a antibiòtics (29/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=116&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0116\2015_0116_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) ha donat el premi a la millor Comunicació 2015 al projecte “Eficacia de colistimetato de sodio cargado en nanopartículas lipídicas (CMS-NLC) contra P. aeruginosa multiresistentes (MR-PA)”. El projecte va ser presentat per Jana Basas, membre del grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que lidera el Dr. Benito Almirante. L’estudi es va fer en col·laboració amb la Universitat del País Basc (UPV/EHU), la Fundació d'Investigació Sanitària de les Illes Balears Ramón Llull  (FISIB) i el CSIC. El projecte és part d’una nova área de recerca basada en “Nanoantimicrobians per a infeccions resistents a antimicrobians”, liderada pel Dr. Joan Gavaldà. El Dr. Gavaldà explica que “l’accés a antibiòtics efectius és essencial en tots els sistemes de salut. El seu ús ha reduït la mortalitat infantil i ha augmentat l’esperança de vida. És crucial per la cirurgia invasiva i els tractaments com la quimioteràpia pel càncer o els trasplantaments d’òrgans. La resistència antimicrobiana (RAM) és un concepte, més que no pas una malaltia per sí mateixa, i malgrat està augmentant de forma molt preocupant, no se l’hi està parant la mateixa atenció que a altres infeccions com el SARS, el MERS, la grip o l’Ebola, ni tampoc com a les tres principals malalties infeccioses: el VIH, la tuberculosi i la malària”. La RAM és una amenaça global que afecta la salut pública de tot el món i l’economia mundial. En l’últim ‘World Economic Forum’ a Davos, es va catalogar la RAM com un dels principals riscos socials relacionats amb la salut humana. Cada any, la RAM implica, només a Europa i EEUU, la pèrdua de 50.000 vides. I, a nivell econòmic, significa un cost anual de més de 1,5 bilions d’euros y 35 bilions de dòlars. Cada dia hi ha més bacteris resistents als antimicrobians que coneixem i no se n’estan desenvolupant de nous que puguin omplir el buit terapèutic. Recentment, la Dame Sally Davies (Directora de l’NHS del Regne Unit) ha declarat: “La propagació de les infeccions per bacteris multiresistents ens pot dur a un escenari com el de l’era pre-antibiòtica. Èxits de la medecina moderna com l’augment de la seguretat en els parts, en les cesàries, en el tractament dels nens prematurs, en les intervencions quirúrgiques, en el trasplantament d’òrgans i en la quimioteràpia pel càncer, que tots donem per garantits, podrien no ser possibles si no tenim accés a un tractament efectiu contra les infeccions bacterianes. En pocs anys podríem trobar-nos en una situació mèdica, social i econòmica molt greu, a menys que es duguin a terme accions globals reals i coordinades”. En els darrers mesos, la Dra. Margaret Chan (Directora General de l’Organització Mundial de la Salut) i el Dr. Tom Frieden (Director del CDC) també han fet declaracions en aquest sentit. Per gestionar aquesta crisi de la resistència als antibiòtics, en els propers anys, diferents organitzacions Mundials i Administracions Polítiques, així com el ‘World Economic Forum’, han situat la RAM en el centre dels seus informes i han planejat accions de gran visibilitat. Coincideixen en que es necessita un lideratge local i internacional per actuar de forma coordinada i fer front a la creixent amenaça que suposa l’RAM. Recentment, al maig de 2015, l'OMS va elaborar un ’Pla d'Acció Global per fer front a la Resistència Antimicrobiana’ on definia diferents àrees d’acció per combatre la RAM. La setmana passada, els líders mundials reunits al G-7 van expressar el seu ferm suport al ‘Pla d'Acció Global per fer front a la Resistència Antimicrobiana’. En aquest context, el Dr. Joan Gavaldà del VHIR afirma que "és crucial que es financi la investigació enfocada al desenvolupament de nous antibiòtics i de teràpies alternatives innovadores per tractar les infeccions RAM. Cal, també, que es promoguin incentius econòmics per al desenvolupament urgent de nous antibiòtics i preservar l’efectivitat dels que ja tenim. L’aparició de nous antimicrobians o d’estratègies innovadores, com la nostra, són molt necessàries i urgents per preservar la medicina tal com la coneixem”. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 29 Jun 2015 00:00:00 GMTJa tenim més de 1.000 Amics de la recerca a Vall d'Hebron! (26/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=115&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0115\2015_0115_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Gràcies, gràcies i mil gràcies, en nom de tots els investigadors i investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i, especialment, dels 5 joves que han aconseguit una beca per fer recerca gràcies a la generositat dels Amics de Vall d’Hebron. Estem de celebració, perquè ja sumem més de 1.000 Amics! Ara fa poc més de 2 anys, vam començar l’aventura de cercar els primers Amics amb la creació de la Unitat de Mecenatge. Sabíem que pacients, famílies i persones conscienciades amb la investigació volien ajudar-nos a avançar en la cura de les malalties, però no tenien un sistema que els permetés fer-ho periòdicament. Per aquest motiu, i per canalitzar les donacions que ja rebíem anteriorment, vam crear la pàgina web www.amicsvallhebron.org (www.amigosvallhebron.org en castellà). “Abans de ser Amiga de Vall d’Hebron, havia estat solidària amb altres causes, però mai amb la investigació. Ara estic molt contenta d’ajudar a avançar en la recerca i de donar una oportunitat a aquests joves”, assegura la Guadalupe, mestra jubilada, que ara encoratja als seus antics alumnes  a fer les pràctiques al VHIR. I és que la nova web va obrir la porta a tots els ciutadans a col·laborar amb cada minut de la investigació biomèdica que es fa al Vall d’Hebron, a través de quatre vies: com a Amic de Vall d’Hebron, amb una aportació periòdica a l’Institut o a un grup de recerca o malaltia concret; com a donant, amb aportacions puntuals; com a donant d’un llegat solidari, o organitzant un esdeveniment solidari per a captar fons per millorar la salut d’avui i del demà. Alhora, vam posar en marxa les campanyes informatives i de captació de nous Amics dins del recinte hospitalari, que ens han permés arribar a moltes persones conscients de la importància de la investigació per trobar la cura de moltes malalties. “Fa uns anys em van oferir la possibilitat de participar  en un assaig clínic al Vall d’Hebron sobre una malaltia del cor que tinc. Els vaig dir que sí, que volia col·laborar amb ells i ajudar-los a investigar la meva malaltia als seus laboratoris”, ens explica el José Luis, una altra de les persones altruistes que formen part dels Amics de Vall d’Hebron. En el seu cas, ha ajudat a la recerca de dues maneres: com a Amic i com a pacient que participa en un assaig clínic. Després de tots aquests mesos, hem aconseguit la generosa implicació de més de 1.000 Amics de Vall d’Hebron. Amb les seves aportacions periòdiques a l’Institut han aconseguit finançar els tres anys de carrera predoctoral de 5 joves científics. Aquests joves són la Casandra, la Luz, la Marina, en Yoelsis i la Marina, que dediquen el seu dia a dia a investigar per desenvolupar eines bioinformàtiques i avançar en els tractaments contra el càncer infantil, l’esofagitis eosinofílica, el càncer de laringe i l’ictus. “Crec que la nostra aportació és important, ja que les autoritats no posen tot el seu esforç en fomentar que els joves ben preparats puguin dedicar-se a la recerca al nostre país. Per això, fins que la pensió m’ho permeti, continuaré sent Amiga de Vall d’Hebron i encoratjant als meus ex alumnes que han estudiat ciències a passar-se pel VHIR, on hi ha oportunitats reals per als joves”, reivindica la Guadalupe. El José Luis ens explica com va decidir ajudar-nos.  “Un dels dies que baixava d’una de les visites, vaig trobar-me amb una noia que em va oferir la possibilitat de col·laborar econòmicament cada mes i no m’ho vaig pensar dues vegades. Vull ajudar a aquests joves a treballar de científics aquí, a Espanya. He pogut veure en primera persona la bona tasca que fan al seu laboratori i per això penso que aquestes beques s’han de mantenir”. D’entre els Amics&nbsp; també hi ha persones com la Maria Pilar, que treballa en l’àmbit de la salut. És metgessa de família d’un Centre d’Atenció Primària de Barcelona, i fa uns anys, va treballar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Pel meu perfil professional sóc molt sensible a tot el que atén a la sanitat pública i penso que la investigació és un dels pilars que necessita la nostra societat. Sóc Amiga de Vall d’Hebron perquè estic convençuda que el futur passa per l’empenta dels joves, per la seva il·lusió i les seves ganes de treballar que són les que ens faran també avançar a tots”. La Guadalupe, en José Luis i la Maria Pilar van tenir l’oportunitat, juntament amb altres Amics de Vall d'Hebron, de visitar els laboratoris on treballen les dues primeres investigadores apadrinades: la Luz i la Casandra. Si voleu sumar-vos a aquest grup de persones generoses amb la recerca biomèdica, us podeu fer Amics de Vall d’Hebron a través d’aquest formulari, o contactant amb la Unitat de Mecenatge del VHIR, (mecenatge@vhir.org o  93 489 30 00 ext. 4931). </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 26 Jun 2015 00:00:00 GMTLa falta de riquesa microbiana és un factor de risc per desenvolupar malalties cròniques (25/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=114&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0114\2015_0114_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La recerca en microbioma humà obre un nou paradigma en la prevenció i tractament de malalties cròniques. La falta de riquesa microbiana és un factor de risc en el desenvolupament de certes patologies com la diabetis tipus 2, el càncer i l’obesitat, segons els experts reunits avui i demà a CosmoCaixa per B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, amb la col·laboració de quatre institucions de recerca: el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). Al nostre cos tenim 10 bacteris per cada cèl·lula, una població que té un pes molt rellevant en la salut i la malaltia. Aquests microorganismes fins i tot influeixen en la manifestació de malalties que fins ara es pensava que només depenien del genoma humà. “Les persones amb un microbioma més actiu metabòlicament i amb més riquesa genètica estan més sanes”, ha assenyalat el Dr. Francisco Guarner, investigador del grup de Fisiologia i Fisiopatologia digestiva al VHIR. Des de la segona Guerra Mundial les societats industrialitzades han desenvolupat una sèrie de problemes de salut que abans no eren tan habituals com la diabetis tipus 2, la hipertensió i altres trastorns cardiovasculars, l’autisme, l’obesitat, el càncer de còlon, etc. La pèrdua de diversitat del microbioma humà explicaria reaccions com l’al·lèrgia o la celiaquia, que serien la resposta del nostre organisme a bacteris que rebem de l’ambient i no són habituals en el nostre cos. “La recerca en microbioma es troba en un moment fascinant”, ha assenyalat Núria Malats, responsable del grup d’Epidemiologia Genètica i Molecular del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). L’experta en càncer de pàncrees creu que els bacteris també podrien ajudar a explicar certs mecanismes moleculars del càncer i convertir-se en la clau per entendre alguns casos d’herència familiar. “Espero que el microbioma defineixi poblacions de risc i marcadors de pronòstic en càncer”, ha conclòs. I és que la recerca biomèdica ha passat d’interessar-se només en l’ADN humà a poder analitzar “l’altre genoma” dels microorganismes que viuen al nostre cos, com ha explicat Malu Calle, directora del grup de Bioinformàtica i Estadística Mèdica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. En el camp de les malalties infeccioses Bonaventura Clotet, director de l’Institut de la Sida IrsiCaixa, ha ressaltat que l’efectivitat de la vacuna terapèutica contra el virus del VIH necessita “un bon microbioma per millorar la resposta immunitària del pacient”. L’estudi del microbioma en les persones que participin en l’assaig clínic de la vacuna a partir de 2016 serà clau per optimitzar al màxim la seva eficàcia. La possibilitat de manipular i canviar la composició del microbiota associada a malalties obre un nou paradigma per a nous tractaments no invasius, com dietes específiques, l’ús de prebiòtics i probiòtics, i trasplantaments de microbioma. Aquest B·Debate és el primer pas per convertir Catalunya en un hub internacional de recerca sobre el microbioma. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Thu, 25 Jun 2015 00:00:00 GMTEl projecte 'TeleIctus Mòbil' del VHIR guanya els premis Vodafone a la innovació en telecomunicacions (22/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=112&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0112\2015_0112_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El jurat de la IX Edició dels Premis Vodafone a la Innovació en Telecomunicacions ha otorgat aquest any tres premis, dotats amb 20.000 euros cadascun, a tres projectes que innoven en l’àmbit de les TIC per l’acció social. Un d’ells és ‘TeleIctus Mòbil’, presentat pel Dr. Marc Ribó, de la Unitat d’Ictus de l’HUVH i membre del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR, que ha estat el guanyador en la categoria “Solución TIC Mobile for Good”, que premia projectes que han acabat la seva fase de definició i estan a punt per la seva fase d’execució. ‘TeleIctus Mòbil’ permet que un neuròleg especialitzat faci una valoració inicial sobre el terreny dels pacients amb sospita d’ictus. El neuròleg en guàrdia pot, gràcies a aquesta eina, fer una videoconferència i veure sobre el mapa la localització exacta del pacient i els temps estimats d’arribada als diferents hospitals en funció del nivell d’assistència i tractaments que ofereix cada centre. A l’hora d’emetre el veredicte, el jurat ha valorat el caràcter innovador de les solucions dins de la Societat de la Informació, el públic objectiu beneficiat per la solució, la seva viabilitat i la seva accessibilitat. Els altres guanyadors són el projecte asturià ‘Lazzus’, presentat per NeoSenTec, guardonat en la categoria “Aplicación Mobile for Good”, que premia l’aplicació d’smartphone que contribueixi a la millora de la qualitat de vida, l’autonomia personal o la promoció de l’envelliment actiu. ‘Lazzus’, disponible en unes setmanes per Android i iOS, és una aplicació que té l’objectiu d’ajudar les persones amb discapacitat visual a descobrir què hi ha al seu voltant, generant un camp de visió artificial que transmet informació sonora sobre l’entorn de l’usuari i ofereix geolocalització i cerca de punts d’interès. I, en la categoria de “M2M Mobile for Good”, que valorava les candidatures que utilitzaven o dissenyaven dispositius connectats per millorar la qualitat de vida, accessibilitat i autonomia de les persones, s’ha premiat el projecte ‘Visualfy’, desenvolupat per l’empresa valenciana Fusió d’Arts Technology. Aquesta solució recull la informació sonora de l’entorn i de dispositius mòbils per adaptar-la amb senyals visuals i sensorials, incloent missatges de vídeo en llengua de signes per a persones amb problemes d’audició. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 22 Jun 2015 00:00:00 GMTLa Dra. Colomina i el Dr. Bagó reben el premi a la millor comunicació oral del GEER 2015 (18/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=107&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0107\2015_0107_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La Dra. María José Colomina i el Dr. Joan Bagó, membres de la Unitat de Recerca de la Columna Vertebral del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), han guanyat el premi a la millor comunicació oral del XXIX Congrés Nacional GEER 2015 de la Societat Espanyola de Columna Vertebral, dotat amb 3.000 euros. Els investigadors han rebut el reconeixement pel treball "Assaig clínic multicèntric randomitzat controlat amb placebo per avaluar l'eficàcia i seguretat de l’àcid tranexàmic perioperatori en els requeriments transfusionals i el sagnat operatori en cirurgia major del raquis". L’assaig clínic es va realitzar a quatre hospitals espanyols, d’entre ells l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i sobre un total de 95 pacients. Els resultats van demostrar que l'àcid tranexàmic redueix significativament el sagnat perioperatori i els requeriments transfusionals en pacients adults sotmesos a cirurgia major de raquis, amb un perfil de seguretat adequat. L’estudi ha estat finançat entre el 2010 i el 2014 pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i dirigit per la Dra. Maria José Colomina. La investigadora principal va recollir el premi al congrés celebrat aquest mes de juny a Màlaga, juntament amb el Dr. Bagó i el cap de la Unitat de Recerca de la Columna Vertebral, el Dr. Ferran Pellisé. Aquest mateix treball està nominat al Hibbs Award de la Scoliosis Research Society, que aquest any tindrà lloc a Minneapolis (Minnesota, EUA) al mes d'octubre. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Thu, 18 Jun 2015 00:00:00 GMTEl VHIR dóna suport a la declaració de la Societat Catalana de Biologia a favor de les vacunes (17/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=111&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0111\2015_0111_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) d'adhereix a la declaració sobre vacunacions que ha escrit el Dr. Jordi Barquinero, cap del grup de Teràpia Cel·lular i Gènica, per a la Societat Catalana de Biologia. Aquest és l'escrit: "Probablement no hi ha cap àmbit en el qual el vell aforisme «val més prevenir que curar, però, per prevenir, cal primer educar» sigui més vàlid que en el de la medicina, i més concretament en el de la vacunació. Respecte al paper que les vacunes han tingut en la nostra salut en els darrers dos segles, hi poden haver opinions i sensibilitats molt diferents, fins i tot dins de la comunitat mèdica, però ningú que cregui en el mètode científic —aquesta eina que ens permet passar-ho tot pel sedàs de la comprovació (si pot ser experimental) i l’anàlisi matemàtica més rigorosa— i en la ciència com el gran motor del progrés no s’atreveix a negar que la vacunació sistemàtica de la població ha tingut, i continua tenint, una importància crucial. Pocs avenços mèdics poden presumir d’haver eliminat de manera definitiva una malaltia letal com va ser la verola, que va causar estralls fins que l’Organització Mundial de la Salut la va declarar oficialment eradicada el 1979; reduir a xifres anecdòtiques els casos de poliomielitis, o d’haver salvat la vida de mil cinc-cents milions de persones, segons les estimacions més recents. Per això és difícil d’entendre que en molts països, principalment de l’anomenat primer món, hagi sorgit tanta oposició al seu ús, i que algunes veus les hagin difamat i demonitzat atribuint-los una sèrie d’efectes adversos que en la major part de casos no tenen cap fonament. És cert que ocasionalment s’han produït complicacions, de vegades mortals, com a conseqüència de l’ús d’algunes vacunes. També ho és que la indústria farmacèutica té com a principal objectiu el benefici econòmic, i que exerceix pressió perquè es facin servir o consumeixin els seus productes, però no oblidem que aquesta mateixa indústria és la primera interessada en el fet que el que fabrica i ven funcioni bé. Potser la millor prova de l’eficàcia dels programes de vacunació és que en els països en què no existeixen o no arriben bé a la població es produeixen epidèmies que es cobren milers de vides cada any, en comparació amb els països en què sí es vacuna d’una manera massiva. D’altra banda, en els últims anys la disminució en el nombre de persones vacunades en països desenvolupats, com a conseqüència principalment dels moviments antivacunes, ha creuat una prima línia vermella i ha donat lloc a l’aparició de brots epidèmics de malalties com el xarampió o la tos ferina en llocs com els Estats Units o Europa. El cas de diftèria en un nen no vacunat a Olot ha posat de manifest la fragilitat dels arguments que esgrimeixen els que s’oposen a les vacunes. La protecció en la població es basa en el fet que hi hagi una proporció molt elevada de persones vacunades, però a escala individual el risc que una persona no vacunada s’encomani augmentarà com més gran sigui el nombre de persones no vacunades amb què es relacioni. A més, imaginem la següent situació: un nen a qui els seus pares van decidir no vacunar viatja de gran a un lloc on hi ha un major risc de contagi, i aquesta persona emmalalteix i mor. Qui assumirà llavors aquesta irresponsabilitat? Els seus pares, les autoritats sanitàries, la societat? Sens dubte vindrien els laments, però arribarien tard. Fem l’exercici d’observar on hem arribat amb les humils vacunes, aparquem l’obscurantisme medieval i avancem cap al futur prevenint avui al màxim i de manera senzilla i econòmica malalties que poden aparèixer demà, sobretot quan les possibles víctimes no serem nosaltres sinó els nostres descendents". Jordi Barquinero Vicepresident de la SCB Grup de Teràpia Gènica i Cel·lular, Vall d’Hebron Institut de Recerca </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Wed, 17 Jun 2015 00:00:00 GMTEl Dr. Israel Molina guanya ex aquo el Premi Investigador Jove de l'ICS (16/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=109&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0109\2015_0109_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El Dr. Israel Molina, investigador del grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap del Programa de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut (PROSICS), ha guanyat ex aequo el Premi a l’Investigador Jove de l’ICS. El reconeixement l’ha rebut a la 7a Jornada de Recerca en Salut de l’ICS, dedicada enguany a les malalties infeccioses. El Dr. Molina (Barcelona, 1974) és doctor en medicina, especialista en medicina interna i actualment lidera amb el VHIR i el PROSICS diversos projectes d’investigació. Entre ells,destaca el projecte europeu Berenice, que cerca un fàrmac més eficaç i menys tòxic en el tractament de la malaltia de Chagas a través de la nanotecnologia.&nbsp; Ha realitzat nombroses estades a l’Àfrica (a Angola) on ha teixit una col·laboració estreta amb l’Hospital Nostra Senhora da Paz de Cubal. També ha estat investigador becat al Brasil i realitza nombrosos estudis en col·laboració amb altres instituts de recerca de medicina tropical estrangers. El mateix premi li han concedit al Dr. Oriol Bestard de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). A la mateixa jornada també han reconegut la tasca del Dr. Francesc Gudiol, director del programa de Vigilància de les infeccions nosocomials als hospitals de Catalunya (VINCAT) del Departament de Salut i investigador de l’IDIBELL, que ha estat premiat per la seva trajectòria científica. 7a Jornada de Recerca de l’ICS La Jornada, ha reunit uns 250 investigadors dels set instituts de recerca vinculats als hospitals i centres d’atenció primària de l’organització que han abordat, des de dos grans eixos, els avenços científics que s’estan duent a terme en el camp de les malalties infeccioses. El Dr. Benito Almirante, cap del grup de Malalties Infeccioses del VHIR, ha moderat una taula rodona sobre la resistència bacteriana, en la qual ha participat la Dra. Maria Nieves Larrossa, investigadora del grup de Microbiologia del VHIR. El primer gran eix de la jornada ha estat, d’una banda, els avenços destinats a aconseguir metodologies més ràpides que les actuals de diagnòstic de la resistència i sensibilitat als antibiòtics, per poder escollir l’antibiòtic més adequat en cada cas, i la revisió dels principals problemes de la resistència antimicrobiana. D’altra banda, la jornada també s’ha centrat en l’optimització de l’ús dels antimicrobians a l’atenció primària i la posada en marxa als hospitals de programes transversals per fer un bon ús dels antibiòtics. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 16 Jun 2015 00:00:00 GMTLa Fundació Albert Bosch i el GECA lliuren 10.500€ al VHIR per la lluita contra el càncer infantil (15/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=108&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0108\2015_0108_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La Fundació Albert Bosch, i el Grup Excursionista Cultural i Alpinista de Sant Esteve d’en Bas han lliurat aquest matí a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron els més de 10.500€ recaptats de les inscripcions a la Marató de muntanya Cames de Ferro que es destinaran als projectes que la Fundació té engegats al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El president del GECA, Sergi Plana; l’organitzador de la Marató de Muntanya, Pere Gelis; el Director General de Noel Alimentària, Joan Boix i la Directora General de Noel Alimentària i Presidenta de la Fundació Albert Bosch, Anna Bosch, han fet entrega del xec al Dr. Josep Sánchez de Toledo, Cap del grup de Recerca en Càncer a la Infància i l'Adolescència, i al Dr. Josep Ordi, cap de la línia de recerca al VHIR contra el lupus eritematós.  La Marató de muntanya, organitzada per el GECA i patrocinada per Noel Alimentària, va ser un èxit de participació en la seva primera edició amb un total de 400 inscrits; 200 a la modalitat de 10 km, 150  a la mitja marató i 50 a la marató de muntanya. La cursa va passar per punts emblemàtics de les diferents balconades del Puigsacalm.  La Fundació Albert Bosch es va conceptualitzar per poder obrir noves línies de treball que contribuïssin a millorar la qualitat de vida dels nens afectats per diferents malalties i les seves famílies. Des de fa 10 anys, la Fundació col·labora estretament amb el VHIR en 3 línies d’investigació: la cirurgia fetal, la recerca en càncer infantil i les malalties rares, com el lupus eritematós. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 15 Jun 2015 00:00:00 GMTCol·laboració internacional del VHIR i la UAB per al tractament de l'infart cerebral (10/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=105&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0105\2015_0105_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El grup de Malalties Neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut de Neurociències de la UAB (INc) han signat un acord de col·laboració amb l’empresa japonesa R-Tech Ueno per desenvolupar i provar en assajos pre-clínics un nou fàrmac per a l’infart cerebral agut. El nou fàrmac RTU-009 desenvolupat per la companyia japonesa és un inhibidor de l’enzim VAP-1 (Vascular adhesion protein-1), implicat en l’infart cerebral, que en models animals ha mostrat tenir efectes neuroprotectors i millorar la disfunció cerebral quan s’aplica en combinació amb el t-PA, l’anticoagulant que s’administra en les hores immediatament posteriors a l’infart. Els investigadors del VHIR, dirigits per Joan Montaner, i de l’INc, liderats per Mercedes Unzeta, col·laboraran ara amb R-Tech per provar l’RTU-009 en models animals d’infart cerebral. L’acord signat permetrà explorar les possibilitats d’aplicació de l’RTU-009 en combinació amb el t-PA i valorar el potencial d’aquest tractament per iniciar els primers assajos clínics. L’objectiu amb aquest tractament combinat és augmentar tant el percentatge de pacients que recuperen l’autosuficiència com el període de temps d’administració de la teràpia anticoagulant. Actualment, el tractament amb el t-PA suposa la primera línea d’actuació terapèutica després de patir un infart cerebral, però només pot ser aplicat en els pacients durant les primeres 4 ó 5 hores després de l’accident neurovascular, pel risc d’hemorràgia que comporta. D’altra banda, segons alguns estudis, el rati de recuperació -que representa el percentatge de pacients que recuperen el nivell d’autosuficiència- amb el tractament amb t-PA se situa entre el 40 i el 50% al Japó.  Altrament, s’ha demostrat recentment que els trombes en pacients que poden ser tractats dins de les 6 hores posteriors a l’infart de manera endovascular –mitjançant catèter per extraure el trombe- milloren els resultats del tractament en comparació amb els tractaments convencionals. I en aquest sentit, la col·laboració entre el VHIR, la UAB i R-Tech Ueno explorarà també el nou inhibidor RTU-009 amb la teràpia endovascular. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Wed, 10 Jun 2015 00:00:00 GMTInvestigadors del VHIR presenten els fruits de La Marató 2009 sobre malalties minoritàries (09/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=104&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0104\2015_0104_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El dilluns al vespre es van presentar els resultats dels 20 projectes de recerca finançats a La Marató 2009 dedicada a les malalties minoritàries. Els fruits de la investigació es van presentar al 16è Simpòsium Fundació La Marató de TV3, celebrat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Allà hi van estar presents els investigadors del Vall d’Hebron que van participar en tres projectes.&nbsp; Inhibició de la via de Notch com a diana terapèutica en el rabdomiosarcoma La Dra. Soledad Gallego, investigadora del grup de Recerca Translacional en el Càncer a la Infància i l’Adolescència va liderar aquest projecte del VHIR, que tenia l’objectiu d’analitzar els efectes de la inhibició de la via de senyalització de Notch en un model murí per identificar noves dianes terapèutiques en el rabdomiosarcoma, que és un tumor maligne de teixits tous, com els músculs, els tendons i el teixit connectiu. Gràcies a l’ajuda de La Marató han pogut demostrar l’efecte antioncogènic dels inhibidors d’aquesta via de senyalització i la seva aplicació potencial com a teràpia contra el rabdomiosarcoma. Aquests resultats es validaran a partir del 2016 en un assaig clínic utilitzant inhibidors d’aquestes vies. A més a més, han descrit un nou mètode de detecció de cèl·lules de rabdomiosarcoma en biòpsies líquides, que permetrà identificar els pacients amb evolució desfavorable i intensificar el tractament abans de la recaiguda. Desenvolupament de nanomedicines per a la teràpia de substitució enzimàtica en la malaltia de Fabry El Dr. Simó Schwartz, coordinador del Centre de Nanomedicina (CIBBIM) del VHIR, va encapçalar aquest projecte en el qual també hi van participar investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona i de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objectiu de l’estudi era desenvolupar un nou sistema d’alliberament farmacològic dirigit per millorar l’eficàcia terapèutica de l’actual teràpia enzimàtica substitutiva per a la malaltia de Fabry, produïda per acumulació de dipòsits lipídics de Gb3 lisosomals. Els objectius s’han complert i s’ha pogut dissenyar un nou nanoconjugat basat en vesícules lipídiques unilamel·lars que transporten l’enzim defectiu d’aquesta malaltia, anomenat alfa-galactosidasa, preferentment al lisosoma de cèl·lules endotelials, per mitjà d’un sistema de direccionament específic contra receptors de membrana endotelial. Amb aquest nou nanoconjugat es podrà augmentar l’eficàcia dels actuals tractaments enzimàtics substitutius de la malaltia de Fabry i millorar l’evolució de la malaltia i la seva morbimortalitat. Anàlisi proteòmica de modificacions posttransduccionals de la transtiretina com a marcador d’activitat en pacients amb amiloïdosi hereditària per mutació de la TTR: un estudi cas-control El Dr. Francesc Canals, investigador del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, va participar en aquest projecte, juntament amb investigadors de l’Hospital Clínic i l’Institut Químic de Sarrià, amb l’objectiu d’estudiar el paper de les modificacions presents en la molècula de la transtiretina en el desenvolupament de l’amiloïdosi hereditària causada per la formació de dipòsits d’aquesta proteïna plasmàtica en diferents òrgans vitals. Gràcies a les aportacions de les persones solidàries amb La Marató, els investigadors han aconseguit analitzar els nivells en plasma de diferents formes modificades en el residu de cisteïna-10 de la transtiretina. Si els resultats es confirmen en un estudi amb més mostres, la mesura dels nivells d’aquestes formes modificades en plasma podria ajudar en la determinació precoç del progrés de l’amiloïdosi en individus portadors sans, i guiar l’inici dels tractaments terapèutics disponibles en els estadis inicials de la malaltia. La Marató 2009 L’edició 2009 de la Marató va recaptar 7,1 milions d’euros per investigar aquest grup de malalties que engloba més de 7.000 patologies diferents, greus i cròniques, i que afecten com a màxim, 5 de cada 10.000 persones. Segons les dades proporcionades per la Marató, les malalties rares en realitat són una gran minoria, ja que si les agrupem totes, representen 400.000 persones afectades a Catalunya. La lluita contra les malalties minoritàries és un dels pilars del VHIR, on se n’investiguen prop de 200, de 26 àrees clíniques diferents. Entre metges, investigadors predoctorals i postdoctorals, infermers i personal tècnic, al Vall d’Hebron més de 350 professionals dediquen bona part del seu dia a dia a avançar en el coneixement d’aquestes malalties i trobar tractaments per augmentar la qualitat de vida i curar els pacients. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 9 Jun 2015 00:00:00 GMTEl Dr. García Fontecha rep el Premi Societat Catalana de Pediatria al millor treball del 2013 i 2014 (05/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=103&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0103\2015_0103_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El Dr. César Galo García Fontecha ha rebut el Premi Societat Catalana de Pediatria al millor treball del 2013 i 2014 per l’article ‘Errors en ortopèdia pediàtrica’, publicat a la revista de l’entitat. El treball tenia l’objectiu de donar a conèixer els errors més comuns en el tractament dels problemes ortopèdics durant la infància, des d’una visió basada en l’evidència i amb la intenció d’evitar tractaments innecessaris o perjudicials. D’entre els errors més freqüents que va detectar hi figuren temes com la col·locació innecessària de plantilles en els peus plans o la col·locació d’aparells per corregir les desviacions de les cames, tractaments infundats com la col·locació d’un doble bolquer en els nadons per corregir una luxació congènita de maluc, o les creences que apunten que els pesos a les motxilles produeixen escoliosi. Tots aquests errors i la forma de corregir-los, es poden consultar a través del web de la societat. El Dr. Fontecha assegura que “el premi té un valor especial per a mi perquè significa un reconeixement per part dels metges especialistes en pediatria a la meva tasca continua de docència en aquest camp”. El reconeixement el va recollir a la cerimònia de lliurament dels Premis de l'Acadèmia 2015, que van tenir lloc a l'Auditori de l'Acadèmia. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 5 Jun 2015 00:00:00 GMTEl grup de Diabetis i Metabolisme rep una distinció a la seva trajectòria (03/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=101&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0101\2015_0101_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició ha atorgat el premi FEEN a la trajectòria al grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Rafael Simó. El lliurament es va fer a la clausura del 57è congrés anual de la societat, el 29 de maig a Madrid.&nbsp; El Dr. Rafael Simó coordina des de l’any 1995 la recerca en diabetis i metabolisme al VHIR. El seu grup investiga per obtenir més informació sobre la patogènesi&nbsp; i el tractament de malalties prevalents com la diabetis i l’obesitat. L’equip està format per investigadors bàsics i clínics, el que no només els ajuda a obtenir resultats rellevants, sinó que també a facilitar la ràpida transferència dels resultats a la pràctica clínica. Com a mostra de la seva activitat científica, en els darrers 5 anys el grup ha publicat 92 publicacions amb un factor d’impacte&nbsp; acumulat de 598 i 6,5 de promig. Actualment, el grup coordina el consorci europeu Eurocondor i forma part de la xarxa de treball espanyola CIBERDEM, especialitzada en diabetis i malalties metabòliques associades, i del consorci nacional RECAVA, format per especialistes en malalties cardiovasculars. El premi, finançat per GSK, està dotat amb 9.000 euros i té l’objectiu de premiar la trajectòria d’un grup, centre, servei o departament que hagi desenvolupat una activitat d’àmbit nacional assistencial, docent i/o investigadora excel·lent, en el camp de l’endocrinologia i la nutrició. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Wed, 3 Jun 2015 00:00:00 GMTLa 3a cursa DIR-Guàrdia Urbana recapta 3.500 euros per la recerca en càncer infantil al VHIR (02/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=99&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La tercera edició de la Cursa DiR-Guàrdia Urbana ha recaptat 3.500 euros per la recerca en càncer infantil al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Prop de 8.000 persones van córrer la Diagonal de Barcelona de punta a punta, amb els reclams “Per a tu és una cursa, per a ells és una vida” i “Corre i ajuda’ns a investigar per als nens amb càncer”. La recaptació anirà destinada al grup del Dr. Josep Sánchez de Toledo, que després de la cursa va agraïr l'ajut rebut, tot recordant que "si la recerca es para, el món es para". La cursa de 10 quilòmetres va estar organitzada pel DiR amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament de Barcelona per fomentar la pràctica d’exercici físic i d’hàbits saludables, i donar suport a una causa solidària. En aquest cas, van apostar pel grup de recerca del Dr. Sánchez de Toledo que contribueix amb les seves investigacions capdavanteres a un diagnòstic més acurat i a una millora dels tractaments per al càncer infantil. Cada any es diagnostiquen a Espanya 1.000 nens amb càncer i el percentatge de supervivència és del 80%. El grup de Recerca Translacional en el Càncer a la Infància i l'Adolescència treballa colze a colze amb el Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d' Hebron, que és un centre de referència nacional i internacional en el tractament del càncer en la infància i de les malalties hematològiques. La seva experiència, recursos humans i dotació tecnològica els permeten oferir una atenció multidisciplinària i integral al pacient i a la seva família, cobrint tots els procediments diagnòstics i els tractaments més avançats. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 2 Jun 2015 00:00:00 GMTEl VHIR participa en una iniciativa de 3,9 milions d'euros per desxifrar la biologia del TDAH i l'autisme (02/06/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=100&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0100\2015_0100_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Investigadors del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participen en una important iniciativa amb l’objectiu de desxifrar la biologia del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els trastorns de l’espectre autista. El projecte és pioner en el seu àmbit, compta amb col·laboracions amb la indústria i combina un equip multidisciplinari paneuropeu de científics i 15 investigadors predoctorals. D’entre ells, un dels joves investigadors s'incorporarà al VHIR, a les línies de recerca en TDAH liderades pel Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga i la Dra. Marta Ribases. Finançat amb un ajut de 3,9 milions d’euros de l'Horizon 2020 Marie Sklodowska-Curie Training Network de la Unió Europea, el projecte, anomenat MiND (Mastering Skills in the training Network for attention deficit hyperactivity and autism spectrum Disorders), pretén avançar en el coneixement dels factors de risc implicats en el desenvolupament del TDAH i l’autisme. Dels resultats que se’n derivin, els participants esperen traslladar-los a la pràctica clínica per a que els pacients puguin beneficiar-se d’un millor diagnòstic i un tractament més individualitzat. L'estudi té una durada de 4 anys i inclou membres de 21 consorcis provinents de 10 països diferents. El TDAH i els trastorns de l’espectre autista són trastorns del neurodesenvolupament crònics i en molts casos hereditaris. El TDAH afecta prop del 5,3 per cent dels nens i el 2,5 per cent dels adults. Per un altre costat, els trastorns de l’espectre autista afecten prop de l’1 per cent dels adults i nens. Malgrat la seva prevalença en la societat, el procés per entendre la biologia dels trastorns ha estat lent i les opcions terapèutiques disponibles per tractar-los són insuficients. Ara, l'estudi MiND tracta d’abordar aquestes limitacions. El passat mes de febrer, els investigadors que participen a MiND van inaugurar el projecte en una trobada de dos dies a Barcelona, en la qual van assistir també representants d’organitzacions de pacients d’autisme i TDAH. A la reunió es van presentar els grups de treball i es van debatre punts clau del projecte en petits grups. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 2 Jun 2015 00:00:00 GMTIndustex visita el VHIR per conèixer els fruits de la seva donació (29/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=98&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0098\2015_0098_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Treballadors de la companyia catalana de productes innovadors Industex han tornat al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per veure els fruits de la donació de 50.000 euros que van fer l’any 2012 per cofinançar un ajut de la primera convocatòria d’INCOMED. Els treballadors van visitar el laboratori de la Dra. Rosanna Paciucci, investigadora del grup de Recerca Biomèdica Translacional en Urologia, perquè allà hi treballa el Dr. Carlos Fernández, que va incorporar-se al VHIR gràcies a l’aportació d’Industex. Al laboratori de la Dra. Paciucci investiguen el càncer de pròstata, que és el més freqüent en els homes als països occidentals i representa la segona causa de mort per càncer a Europa. Una de les seves línies de recerca és el càncer avançat metastàtic, que encara suposa un repte per a la comunitat científica perquè les seves conseqüències són letals. En concret, els investigadors del VHIR estudien el comportament d’una proteïna oncogènica, anomenada PTOV1, que està sobreexpressada en&nbsp; el càncer de pròstata i es relaciona amb mal pronòstic, no tan sols en aquests tumors, sinó també amb el de pit, bufeta, ovari i fetge. Arran d’aquestes troballes, aquest grup del VHIR va descobrir dos mecanismes d’acció d'aquesta proteína que afavoreixen l'agressivitat del càncer de pròstata. Gràcies a la col·laboració amb Industex, els investigadors han descobert que l'acció d’aquesta proteïna en el càncer s'amplifica també per la seva habilitat de reprimir un important gen supressor tumoral. Aquests resultats confirmen PTOV1 com a diana terapèutica important per al futur, ja que permetrà dissenyar teràpies específiques contra el càncer de pròstata metastàtic. Els treballadors d'Industex ja van visitar el laboratori d'urologia l'any 2013. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 29 May 2015 00:00:00 GMTNeix Diverxual, una plataforma de recursos per a la salut afectiva sexual i reproductiva (28/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=97&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0097\2015_0097_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El projecte Decides España, desenvolupat pel Programa de Salut Internacional de l'Institut Català de la Salut (PROSICS) i Interarts, i amb la participació del Dr. Jordi Gómez del grup de malalties infeccioses del VHIR, ha llançat la pàgina web Diverxual, per dotar als professionals de la salut de coneixements i eines pràctiques relacionades amb la salut afectiva sexual i reproductiva.&nbsp; A la plataforma es poden trobar tallers especialitzats, vídeos formatius, una guia d’actuació i un arxiu que proporciona un accés ràpid i pràctic a guies clíniques i protocols oficials de salut i plans oficials relatius a la salut afectiva, sexual i reproductiva, en un context intercultural, en l’àmbit espanyol. El web està especialment dirigit als professionals d’associacions i entitats de l’àmbit públic i privat que atenguin a immigrants en l’accés als recursos de salut. Diverxual s'emmarca dins del projecte Decides España, que té l'objectiu de millorar l'equitat en l'accés i l'exercici dels drets sexuals i reproductius dels joves i dones immigrants a Espanya. Els professionals del PROSICS van elaborar un diagnòstic de la situació a Espanya, en el qual van incidir en la conveniència de desenvolupar materials formatius i de divulgació sobre salut afectiva sexual i reproductiva que integrin l'enfocament de l'equitat, el gènere i les especificitats culturals. Arran d'aquestes recomanacions, neix Diverxual. Decides España està cofinançat pel Mecanisme Financer de l'Espai Econòmic Europeu (EEA Grants) que té com a objectiu la contribució a la reducció de les desigualtats econòmiques i socials, així com reforçar les relacions entre els estats donants (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i els estats beneficiaris (17 estats de la UE). La Plataforma d'ONG d'Acció Social és l'organisme operador del Programa de Ciutadania Activa, que està dotat amb 4,6 milions d'euros destinats a l'enfortiment de les ONG i la seva contribució a la justícia social i el desenvolupament sostenible. El Programa de Ciutadania Activa es pot seguir per Twitter i per Facebook. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Thu, 28 May 2015 00:00:00 GMTEl VHIR forma sobre els virus de les hepatitis B i C a professors de ciències (27/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=96&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0096\2015_0096_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> 10 professors de ciència de diferents instituts catalans han participat al curs “El virus de l'Hepatitis B i C: prevenció, coneixement i darreres innovacions de tractament”, organitzat pel Dr. Josep Quer i el Dr. Francisco Rodríguez-Frías, investigadors del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en el marc del programa Professors i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera. Al curs, de 12 hores, els investigadors del VHIR han ofert una introducció als conceptes de virologia: quin és el cicle vital dels virus, quines són les vies de transmissió, el risc d’infecció segons els hàbits, els nous mètodes d’estudi basats en la seqüenciació massiva per estudiar el virus i quin és l’estat de la recerca en aquesta malaltia. A banda de la teoria, el Dr. Quer els va presentar dos jocs didàctics que va dissenyar amb la Societat Espanyola de Virologia, per traslladar a l’aula el coneixement sobre els virus: un d’ells és Virópolis, que ja està disponible online, i l’altre és Epidemia vir(TU)al, que properament estarà disponible com a aplicació mòbil. Els professors van visitar també els laboratoris clínics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, per on cada dia passen les prop de 6.000 analítiques de sang que es fan a tot Barcelona. En l'actualitat, més de la meitat de les morts per infecció a nivell mundial són causades pel virus de l'hepatitis, concretament la del tipus C. Els canvis ecològics i climàtics que pateix el nostre planeta i la posició geogràfica d’Espanya ens situen en una zona de risc de malalties víriques emergents o reemergents. Segons l'Organització Mundial de la Salut, les malalties víriques originen dos terços de les consultes mèdiques per processos infecciosos. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Wed, 27 May 2015 00:00:00 GMTLa 3a Cursa DiR-Guàrdia Urbana recaptarà fons per a la recerca en càncer infantil al VHIR (26/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=22&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0022\2015_0022_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El proper diumenge 31 de maig se celebrarà la tercera edició de la Cursa DiR-Guàrdia Urbana que recorrerà tota la Diagonal de Barcelona de punta a punta en un traçat total de 10 km. Amb els reclams “Per a tu és una cursa, per a ells és una vida” i “Corre i ajuda’ns a investigar per als nens amb càncer”, la vocació solidària d’aquesta edició serà aconseguir recaptar fons per a la investigació en oncologia pediàtrica al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La cursa començarà a les 8.30h a l’altura de Palau Reial i la meta es situarà al Passeig Garcia Faria. Amb l’eslògan “La Diagonal et farà vibrar” les inscripcions ja estan obertes al web i als 17 centres DiR de la ciutat. La cursa està organitzada per DiR amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament de Barcelona amb una intenció clara: fomentar la pràctica d’exercici físic i d’hàbits saludables. Per cada inscripció es destinaran 0’50 euros al Grup de Recerca en Càncer Infantil, dirigit pel doctor Josep Sánchez de Toledo. El grup de recerca contribueix amb les seves investigacions capdavanteres a un diagnòstic més acurat i a una millora dels tractaments d'aquestes malalties. Cada any es diagnostiquen a Espanya 1.000 nens amb càncer i el percentatge de supervivència és del 80%. D’altra banda, el Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d' Hebron és un centre de referència nacional i internacional en el tractament del càncer en la infància i de les malalties hematològiques. La seva experiència, recursos humans i dotació tecnològica li permeten oferir una atenció multidisciplinària i integral al pacient i a la seva família, cobrint tots els procediments diagnòstics i els tractaments més avançats. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 26 May 2015 00:00:00 GMTDos estudis del VHIR podrien canviar l'actitud quirúrgica en persones grans amb fractures de maluc (25/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=93&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0093\2015_0093_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El grup de Cirurgia Reconstructiva de l’Aparell Locomotor del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. César Galo García-Fontecha, i la Unitat de Traumàtics de l’Àrea de Traumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, liderada pel Dr. Vicente Molero, participen en dos estudis en curs que podrien canviar el protocol d’actuació davant de les fractures de maluc de persones d’edat avançada. Els estudis són multicèntrics, prospectius i randomitzats, i estan coordinats pel Dr. Mohit Bhandari, de la Universitat de McMaster de Ontario, Canadà. Segons el Dr. García-Fontecha, “tots dos estudis podrien significar un abans i un després per a la comunitat ortopèdica mundial, en la manera d’enfocar el tractament d’aquestes fractures en els pacients fràgils i amb moltes comorbiditats”. En l’actualitat entre el 20 i el 30 per cent dels pacients moren durant el primer any. A més a més, les fractures de maluc estan associades a un elevat índex de complicacions, reintervencions i discapacitat. El primer estudi, anomenat HeEALTH i liderat pels doctors Ernesto Guerra i Jordi Teixidor, compara els resultats de les pròtesis bipolars amb els de les pròtesis totals en fractures de desplaçades de coll de fèmur. Els objectius del projecte són millorar el resultat funcional i evitar les complicacions i reintervencions. Per un altre costat, l’estudi Hip Attack, liderat pels doctors Ernesto Guerra i Jordi Tomàs, compara els resultats del tractament accelerat, en el qual la cirurgia es fa en les 6 hores des del diagnòstic de la fractura, amb el tractament estàndard, en el qual la cirurgia es porta a terme entre les 48 i les 72 hores després del diagnòstic. L’objectiu de l’estudi és avaluar la incidència de mortalitat i les complicacions en els primers 30 dies i a l’any. Si la hipòtesi de que el tractament accelerat millora notablement els resultats, com ha estat demostrat en l’estudi pilot, el Dr. Guerra assegura que “possiblement s’haurà de crear un Codi Fractura de Maluc en el pacient gran, tal i com ja es fa amb el Codi Ictus o el Codi Infart de Miocardi, en els quals la ràpida intervenció és clau per salvar la vida dels pacients”. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 25 May 2015 00:00:00 GMTMés de 2.000 persones celebren els 20 anys de recerca a Vall d'Hebron amb una festa solidària (23/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=79&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0079\2015_0079_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Aquest dissabte s’ha celebrat la Festa de la Recerca Vall d’Hebron al Pavelló Olímpics Vall d’Hebron, la primera que organitza un institut de recerca hospitalari de Catalunya, i a la que han assistit més de 2.000 persones. La celebració popular ha posat el punt i final al 20è aniversari del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i ha estat el preàmbul del 60è aniversari de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’objectiu de la Festa ha estat conscienciar a la societat de la importància de la recerca i traslladar al carrer el millor de la investigació biomèdica. La celebració ha estat apadrinada per Andrés Iniesta, ambaixador del VHIR, Tomàs Molina, que ha participat en directe com a representant dels Amics del Vall d’Hebron, i Judit Mascó, i ha estat possible gràcies a la col·laboració de La Caixa, Sanofi i Palex. Entre les 10h i les 12.30 i entre les 15h i les 17h a la Sala de la Recerca a l’interior del Pavelló, els investigadors del VHIR han ofert tallers científics, i han exposat les millors imatges científiques del concurs anual de fotografies de l’Institut. A més, tothom ha pogut veure a l’exterior un resum de pòsters amb el més destacat de la recerca que es fa a l’hospital més gran de Barcelona. Els primers que han arribat a les 10 del matí han començat el dia amb una xocolatada i han pogut gaudir, des de les 10.30h fins les 12.30h, del taller de DJs de Ràdio Flaixbac amb el locutor Andreu Presas i també s’ha pogut fer una observació solar amb 3 telescopis amb experts de l’Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER) de les 10.00 a les 14.00h. A les 12.30h a l’interior ha tingut lloc l’acte institucional, on s’ha presentat la cançó Aire, dedicada a la recerca, composta pel mestre Pedro Pardo i la lletrista Marta Hernández, i interpretada pel grup Fugados de Alcatraz, acompanyants de la Coral de l’Hospital Vall d’Hebron. La música ha estat la gran protagonista d’aquesta jornada què, animada pel Màgic Andreu i el showman Enric Company, ha comptat amb les següents actuacions, amb especial atenció a una selecció dels millors cors del programa de TV3 Oh Happy Day, a més dels grups infantils Més tumàcat, Lali Rondalla i per tots els públics Gira-Sol, Maika, finalista de la 1a Edició de La Voz, Manu Guix, Charly Rodríguez i Boxets. A més, amb la col·laboració del Tennis Vall d’Hebron, hi hagut pràctica de tennis de 15 a 17h i un de taller de nutrició a càrrec de Gemma Miranda, de l’Agència de Salut Pública. Els visitants a la festa han pogut contribuir de manera solidària pagant un preu simbòlic per l’entrada a activitats infantils –inflables-, amb la consumició d’una paella gegant, la compra de marxandatge del VHIR, que ha estat un èxit, o un sorteig al Carib de El Corte Inglés -. Els visitants també han pogut fer-se Amics de Vall d’Hebron i fer donacions per la recerca. La festa ha comptat amb la col·laboració d’empreses privades i associacions i entitats vinculades a l’Hospital i a la ciutat de Barcelona, que han portat a terme activitats solidàries i de suport a la recerca. ambaixador del VHIR </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Sat, 23 May 2015 00:00:00 GMTRaimon va omplir el Teatre Principal d'Olot per recaptar fons per la recerca al VHIR (19/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=91&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0091\2015_0091_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El passat divendres 8 de maig, el cantautor Raimon va fer un concert solidari al Teatre Principal d’Olot per inaugurar la seva gira. El concert, que estava organitzat per la Fundació Albert Bosch, va ser un èxit i es van exhaurir totes les entrades. Els diners que van recaptar-se es destinaran als projectes de recerca del grup de “Recerca Translacional en el Càncer de la Infància i l’Adolescència” del Vall d’Hebron Insitut de Recerca (VHIR). El públic va poder escoltar les cançons de sempre com ‘Diguem no’ o ‘Com un puny’, però també d’altres de més noves. També, va cantar poemes de grans autors catalans com Ausiàs March, Roís de Corella, Jaume Roig o Salvador Espriu. Va ser un concert molt especial perquè feia més de 20 anys que Raimon no tocava a Olot. Els diners recaptats donaran un impuls important al grup de recerca que dirigeix el Dr. Josep Sánchez de Toledo. Des del VHIR volem agrair la iniciativa a la Fundació Albert Bosch, que ja ha col·laborat altres vegades amb el nostre institut. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 19 May 2015 00:00:00 GMTEl VHIR celebra el primer scientific retreat per parlar de la ciència que es fa a Vall d’Hebron (15/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=90&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0090\2015_0090_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El municipi de Prullans de la Cerdanya va acollir el 14 i 15 de maig el primer scientific retreat del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). A la trobada van participar els caps de grup, investigadors principals, investigadors joves i responsables de les unitats d’estructura del VHIR, amb l’objectiu de debatre el present i el futur de la recerca que es fa a l’Institut i de dibuixar les línies mestres del nou pla estratègic per al període 2016-2020. Durant els dos dies de la trobada van presentar-se 15 grups de recerca del VHIR, de la mà dels seus respectius responsables o membres. A cada presentació van explicar les principals línies de recerca, fites i mèrits obtinguts, per tal de donar a conèixer la seva tasca a altres grups, facilitar la interacció i compartir punts en comú. El segon dia va començar amb una xerrada sobre el posicionament estratègic del VHIR i els programes transversals de recerca que s’implementaran en un futur. D’entre aquests programes, se'n van presentar tres: el Centre de Nanomedicina i Teràpies Avançades, liderat pel Dr. Simó Schwartz, el Programa d’Espina Bífida, coordinat per la Dra. Elena Carreras, i el Programa d’Immunologia Translacional i de Sistemes, encapçalat pel Dr. Ricard Pujol. Tots els participants al scientific retreat també van participar a grups focalitzats en diferents aspectes científics, per debatre i proposar els aspectes clau a tenir en compte per a la confecció del pla estratègic de l’Institut per als propers cinc anys. Fotografies del retreat </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 15 May 2015 00:00:00 GMTVall d'Hebron clou les XIII Jornades Anuals de la Síndrome de Fatiga Crònica (14/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=89&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0089\2015_0089_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Per tretzè any consecutiu s’han celebrat, els dies 13 i 14 de maig del 2015, la Jornada de la Síndrome de Fatiga Crònica al saló d’actes del Pavelló Docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, coordinada pel Dr. José Alegre, cap del grup de recerca d’aquesta malaltia al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La jornada, considerada de referència a nivell nacional, ha comptat amb especialistes de primer nivell que han exposat els temes més rellevants en relació amb aquesta complexa síndrome que comporta una important limitació funcional, tant en les activitats de predomini físic com intel·lectual, en forma d’incapacitat laboral en l’adult i fracàs escolar en el nen. En l’actualitat s’estan donant passes de gegant en el coneixement de la severitat de la fatiga crònica en tot el seu context. Això és possible gràcies a l’ajuda de les noves tecnologies i a l'inclusió de grups de treball multidisciplinaris de biotecnòlegs, enginyers i matemàtics que utilitzen programes informàtics utilitzant dispositius mòbils, estudis de neuroimatge, fisiològics i de citometria de flux funcional. L’eix central de les jornades científiques s’ha centrat en els avenços en l’estudi de la disfunció del sistema nerviós autònom en la síndrome de fatiga crònica, amb la utilització d’elements de mesura no agressius, i la introducció de programes informàtics en els dispositius mòbils. L’estudi el lideren diversos investigadors clínics i bàsics del VHIR, i professionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fundació Futbol Club Barcelona i l’empresa Health &amp; Sportlab. D’altra banda, a les jornades s’han comentat aspectes rellevants de la valoració de la severitat de la intolerància a l’exercici físic en aquesta malaltia, amb tècniques ergomètriques i de biologia molecular. També s’han presentat les aportacions de la neuroimatge i la neurobiologia en l’estudi de la disfunció cognitiva, la importància de la recerca del fenotipat limfoide en la valoració de la disfunció immune i l’estudi dels fenòmens associats, tals com el major risc de síndrome metabòlica i del desenvolupament posterior de neoplàsies. Entre les sessions, es va presentar l’Associació Dolfa, que és la primera associació a Espanya per fomentar la recerca clínica i bàsica en la síndrome de fatiga crònica a la infància i l’adolescència. La jornada ha culminat amb un seminari a càrrec de la Dra. Zoe M. Gotts, investigadora postdoctoral del Newcastle Fatigue Research Centre, del Regne Unit. Gotts és una autoritat europea en aquest camp, i està especialitzada en l’impacte de la disfunció del son en la fatiga crònica. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Thu, 14 May 2015 00:00:00 GMT El Dr. Josep Sánchez de Toledo rep la Medalla Josep Trueta en reconeixement a la seva tasca per al progrés i millora de la sanitat (13/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=88&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0088\2015_0088_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El Dr. Josep Sánchez de Toledo, cap del grup de Recerca Translacional en el Càncer a la Infància i l’Adolescència del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l’Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron, ha rebut aquest dimarts la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari en un acte al Palau de la Generalitat. Sánchez de Toledo ha estat una de les 13 figures de la sanitat catalana que han vist reconeguda aquest vespre la seva tasca i els serveis prestats amb vista al progrés i la millora de la sanitat. Llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1974, el Dr. Sánchez de Toledo és especialista en Pediatria i un dels pioners en el desenvolupament de l’assistència i la recerca en el càncer a la infància. Ha estat president de la Sociedad Española de Oncología Pediátrica i de la seva fundació. Va impulsar la creació del Registre Nacional de Càncer Infantil i del registre català. El Dr. Josep Sánchez de Toledo combina el seu treball clínic en infants amb tumors i trasplantaments de medul·la òssia amb la més avançada recerca en càncer infantil. Actualment, a més de ser cap del seu grup, és membre del Consell Científic Intern del VHIR. També forma part del Comitè Científic de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Catalunya (AECC) i és el president del Comitè Científic de la Federació Oncològica de Catalunya. És membre de diverses societats científiques nacionals i internacionals i presideix la Comissió de Tumors de l’Hospital Vall d’Hebron i de la Comissió Assessora del Pla director d’oncologia de Catalunya. L’any 2012 va rebre el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona i el 2013 va ser guardonat com a Català de l’Any 2012, premi que atorguen El Periódico de Catalunya i Televisió de Catalunya. El Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l’Hospital és capdavanter en el desenvolupament dels trasplantaments de progenitors hematopoètics en nens. L’any 2012 va obtenir l’acreditació internacional JACIE, que distingeix la qualitat assistencial, i l’any 2013 el premi Best in Class al millor servei d’Oncologia de l’Estat i l’any següent el Best in Class al millor servei de Trasplantaments. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Wed, 13 May 2015 00:00:00 GMTÈxit de les VIII Jornades de Salut Internacional (12/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=87&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0087\2015_0087_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Més de 160 professionals van participar a les VIII Jornades de Salut Internacional celebrades a Barcelona del 7 al 8 de maig i organitzades per investigadors i metges del Vall d’Hebron i el Programa de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut (PROSICS). Durant dos dies van poder compartir informació actualitzada sobre vacunacions i d’altres temes d’interès sobre l’especialització en salut internacional. Més concretament, els professionals van parlar sobre les novetats en vacunes per a la malaltia de l’Ebola i el VIH o el dengue, els darrers brots que hi ha hagut, i la importància de la salut comunitària en persones immigrades, entre d’altres qüestions. Anualment, les unitats de salut internacional de l’ICS realitzen unes 30.000 visites d’atenció al viatger i dispensen més de 60.000 vacunes. El grup de Malalties Infeccioses del VHIR, liderat pel Dr. Benito Almirante, està especialitzat en patologies internacionals com el Chagas, la malària i la tuberculosi. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 12 May 2015 00:00:00 GMTIdentifiquen un mecanisme implicat en la resistència als tractaments antitumorals (11/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=84&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0084\2015_0084_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Investigadors del grup de Patologia Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderats pel Dr. Santiago Ramon y Cajal, han descobert que la fosforilació d’una proteïna, l’elF4E, confereix resistència a l’estrès cel·lular, incloent els tractaments amb agents que danyen l’ADN, com el cisplatí. Els resultats de l’estudi han estat publicats a PLOS ONE. Després de gairebé una dècada estudiant en models in vitro els factors de senyalització, els investigadors van observar que els nivells alts de fosforilació de 4EBP1 i EIF4E s’associaven amb tumors de més agressivitat i pitjor pronòstic. Veient aquests inesperats resultats, els investigadors del VHIR van iniciar aquest estudi, per analitzar el paper de la fosforilació de l’eIF4E i la seva implicació en la resistència a agents que indueixen a l’estrès cel·lular, com el dany genòmic. Conjuntament amb el grup del Dr. Nahum Sonenberg, de la Universitat de McGill a Montreal (Canadà), l’equip del Vall d’Hebron ha dut a terme models in vitro i murins amb diverses aproximacions moleculars. Segons el Dr. Ramon y Cajal, amb aquests models “hem vist que quan bloquegem la fosforilació de l’eIF4E, ja sigui genèticament o amb inhibidors químics, les cèl·lules es fan més sensibles al tractament amb quimioteràpia clàssica”. Davant d’aquests resultats, l’autor principal de l’estudi afirma que s’obre una porta a la possibilitat d’optimitzar el tractament de quimioteràpia estàndard: “si combinem la quimioteràpia d’agents citotòxics (com el cisplatí) amb inhibidors selectius d’aquestes cinases, que no tenen efectes secundaris rellevants, aconseguirem que els pacients pateixin menys efectes secundaris”. Això s’explica, afegeix el Dr. Ramon y Cajal, perquè “es podrà disminuir la dosi de citotòxics i augmentar l’efecte terapèutic d’aquests”. En l’actualitat hi ha dos tipus de tractaments per lluitar contra les cèl·lules tumorals: els tractaments citotòxics, que tenen un efecte antitumoral potent. però sovint marcats efectes secundaris, i els tractaments amb inhibidors específics d’alteracions genètiques puntuals, que són molt selectius i tenen pocs efectes secundaris. No obstant, donada la marcada abundància i redundància d’alteracions moleculars en les cèl·lules tumorals, els tumors acaben fent-se resistents a aquests inhibidors. Ara, col·laborant amb el grup de química orgànica de l’Institut Químic de Sarrià, els investigadors del VHIR estan estudiant nous inhibidors de la cinasa MNK per intentar trobar inhibidors més selectius i efectius d’aquesta cinasa i, per tant, poder potenciar l’efecte antitumoral del tractament de quimioteràpia amb agents citotòxics. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 11 May 2015 00:00:00 GMTResolució dels 20 projectes finalistes del Concurs d'Innovació en Salut del VHIR (11/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=85&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0085\2015_0085_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La Unitat de Transferència del Coneixement i Innovació del VHIR ha publicat el llistat dels 20 projectes finalistes del Concurs d’Innovació en Salut. Els projectes derivats de resultats de recerca biomèdica són: - Gene Therapy for MNGIE using a new orphan drug consisting of an adeno-associated vector carrying TYMP. Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). - Pushing Myc inhibition to the clinic using cell penetrating peptides. Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). - Desarrollo de un kit de biomarcadores mitocondriales en sangre para el diagnóstico precoz del Alzheimer. Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). - Desarrollo de un Chip Microfluídico para la Detección Precoz de Malaria. Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). - Detecció de la Neuropilina-1 (NRP-1) en l'orina com a biomarcador de pronòstic en la nefritis lúpica. Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). - Cardiopatch: Bio-Pegats digitals per al seguiment dels nounats amb cardiopaties. Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). - Ús d’un mètode per al mesurament d'ApoJ-Glicosilada per a la detecció precoç i l’estratificació de pacients amb infart agut de miocardi. Hospital de Sant Pau i Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC). - CeliFast, Rapid diagnosis of celiac disease at point of care based on magneto platforms. Hospital Germans Trias i Pujol. - Liver on a chip. Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). - MicroApp: development of a mobile application for the diagnosis of malaria in low-income countries. Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Els projectes derivats de la pràctica assistencial són: - Realización de un prototipo de equipo de valoración cuantitativa del dolor  neuropático y del daño o grado de lesión del nervio periférico, mediante el método Quantitative Sensory Testing (QSTester), con posterior validación clínica en fase I. Hospital Universitari de Bellvitge. - Innovación en seguridad clínica del paciente crítico: análisis aleatorios de seguridad en tiempo real (AASTRE). Hospital Joan XXIII de Tarragona i Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili. - Desarrollo y validación de un software para la medición de la calcificación de aorta abdominal. Método UDETMA. Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida). - Programa d'e-salut per al seguiment de l'alta precoç del nadó prematur. Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). - NoaH : Neonatologist at Home - Telemonitorització de nadons prematurs. Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, Hospital Josep Trueta. - Navegació genèrica i simple per artroplasties de genoll. Hospital Universitari Vall d’Hebron. - Desarrollo de implante de crecimiento guiado para dismetrías y trastornos torsionales en niños. Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). - Terapia de presión negativa más oxigenación. Hospital Universitari Vall d’Hebron. - Dispositivo de seguridad y retención torácica. Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell. - Desenvolupament d'un dispositiu quirúrgic per a l'anastomosi vascular sense sutura. Hospital Clínic. El proper 13 de maig tots els finalistes rebran una formació per elaborar un informe de viabilitat, per conèixer com funciona el procés de valorització i quines són les vies de finançament per als seus projectes, d’entre d’altres aspectes. Aquesta formació anirà a càrrec d’experts de Connecting Perspectives, Inveready, Trifermed i Barcelona Institut d'Emprenedoria. A més a més, a cadascun d’aquests participants se li serà adjudicarà un tutor o tutora expert en innovació, que farà el seguiment de cada projecte. Els informes de viabilitat s’hauran d’entregar el 14 de juny i la resolució final del concurs no es farà pública fins el 10 de juliol. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 11 May 2015 00:00:00 GMTEl VHIR participa a les activitats del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica (11/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=86&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0086\2015_0086_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> En motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica, que se celebra el 12 de maig, el grup de Fatiga Crònica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. José Alegre, ha organitzat la XIII Jornada d’Avenços en la Síndrome de Fatiga Crònica, un seminari i un concert solidari per recaptar fons per a la recerca. Amb la mateixa finalitat, la Fundació d’Afectats de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica i l’IrsiCaixa han programat una subhasta solidària, que tindrà lloc aquest dimarts a les 17:30h a l’auditori de la Pedrera. Jornada científica El Dr. José Alegre coordina una vegada més aquestes jornades que se celebraran el 13 de maig a l’auditori del Pavelló Docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, d’11h a 19h. Les jornades estan dirigides a professionals, administració, associacions i fundacions de pacients afectats per la Síndrome de Fatiga Crònica i tenen l’objectiu d’aprofundir en els últims avenços de la recerca en aquestes malalties. Entre els temes que es tractaran aquest any hi figuren les aportacions de la intolerància a l’exercici físic en la valoració de la malaltia, l’estudi de la disfunció neurovegetativa i l’impacte dels fenòmens comòrbids en l’estudi de la malaltia. Com a eix central de la jornada, destaca la presentació d'un estudi liderat per investigadors del VHIR, l'Institut Català de Farmacologia, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, en col·laboració amb la Fundació Futbol Club Barcelona i l'empresa Health &amp; Sportlab, sobre els avenços de l'estudi de la disfunció del sistema nerviós autònom en la Síndrome de Fatiga Crònica utilitzant elements de mesura no agressius i aplicacions per a mòbils. Seminari VHIR La Dra. Zoe M. Gotts, del Newcastle Fatigue Research Centre del Regne Unit, impartirà el seminari “Sleeping through fatigue”, el proper 14 de maig a les 15:30h a la sala d’actes de la planta baixa de l’Àrea General de l’Hospital Vall d’Hebron. La investigadora explicarà els resultats dels últims estudis que el seu grup porta a terme sobre els trastorns del son en els pacients amb fatiga crònica. Concert solidari La Contemporània celebrarà el seu 20è aniversari el proper 14 de maig a les 21h oferint un concert solidari a l’auditori del Pavelló Docent de l’Hospital Vall d’Hebron. El concert, titulat “Vint Tocats” repassarà la història de la cobla més diferent, amb apostes arriscades i divertides. Les entrades costen 10 euros i es podran comprar el mateix dia una hora abans del concert, en el mateix recinte. Es recomana no posar-se perfum ni colònia per evitar molèsties a les persones afectades per la síndrome de sensibilitat química múltiple. Subhasta d’art solidari L’emblemàtic edifici de La Pedrera a Barcelona, acollirà el 12 de maig una subhasta d’art solidari, en la qual es licitaran escultures, quadres, llibres i artesania donats de forma altruista per més de 60 artistes. Al web www.artsolidari.cat es pot visitar l’exposició virtual, adquirir el catàleg i fer licitacions i donacions de l’exposició. Els fons aniran dirigits a dos projectes de recerca en fatiga crònica i fibromiàlgia, en els quals hi col·laboren el Dr. José Alegre i el Dr. Jesús Castro del VHIR. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 11 May 2015 00:00:00 GMTEl grup de Patologia Neuromuscular i Mitocondrial investiga per millorar la qualitat de vida de l'Antonio (08/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=82&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0082\2015_0082_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> L’Antonio és un nen de tres anys que té una malaltia minoritària anomenada miopatia mitocondrial per dèficit de timidina kinasa 2 (TK2). Es tracta d’una patologia genètica que pateixen molt poques persones al món. El diagnòstic genètic de l’Antonio el va fer el grup de patologia neuromuscular i mitocondrial del VHIR, que estudia aquesta malaltia i altres patologies genètiques relacionades, buscant tractaments que millorin la situació d’aquests pacients. La malaltia que té l’Antonio ve provocada per un defecte genètic que causa un dèficit de la proteïna TK2. Aquesta proteïna és molt important perquè s’encarrega de produir i mantenir l’ADN dels mitocondris, que són els elements que, entre altres funcions, aporten energia a les cèl·lules. Quan hi ha un dèficit de TK2, hi ha una quantitat insuficient de dos dels nucleòtids que formen l’ADN mitocondrial i això té conseqüències en tot l’organisme. Sobretot, els pacients tenen problemes en el funcionament i el desenvolupament dels seus músculs, i queden greument afectades la seva respiració i la seva mobilitat. Fins ara, s’ha proposat un únic tractament molt car que millora la qualitat de vida d’aquests pacients. Aquest tractament consisteix a administrar als pacients els nucleòtids que els falten. Ara, però, el grup de patologia neuromuscular i mitocondrial del VHIR, amb el Dr. Ramon Martí com a investigador principal, ha vist que hi ha un tractament alternatiu molt més barat a base de les molècules precursores dels nucleòtids, els nucleòsids. Segons el doctor, “a data d’avui, totes les dades experimentals indiquen que aquest tractament alternatiu resultarà igualment eficaç, o fins i tot millor”. D’altra banda, la gran reducció del cost fa que els pacients tinguin molts menys problemes per accedir-hi. L’Antonio està provant aquest nou tractament experimental i, de moment, s’estan confirmant els bons resultats esperats. Els pares de l’Antonio han fet una plataforma amb una pàgina web per donar a conèixer la malaltia, i organitzen activitats per recaptar fons per al seu tractament i investigació. Properament, el 30 de maig, inauguren una exposició fotogràfica solidària que destinarà els beneficis recaptats a donar suport a la recerca del grup de Patologia Neuromuscular i Mitocondrial del VHIR. Aquests recursos s’invertiran en continuar investigant aquesta malaltia i el seu tractament, buscant maneres de millorar la qualitat de vida de l’Antonio i la resta d’afectats per deficiència de TK2. Aquest és el cartell de l'exposició. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 8 May 2015 00:00:00 GMTPa de gingebre i xocolata d'autor per lluitar contra el càncer d'ovari (07/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=81&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0081\2015_0081_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Amb motiu del Dia Mundial del Càncer d’Ovari, que se celebra demà, 8 de maig, el Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR han posat en marxa una campanya per donar a conèixer aquesta malaltia d’una forma diferent. Després de l’èxit de l’any passat, han tornat a demanar la col·laboració d’en Daniel Jordà (Panes Creativos) i Oriol Balaguer, que van recuperar un tàndem clàssic d’esmorzars i berenars a la nostra gastronomia, el pa amb xocolata, amb una finalitat solidària: vendre’l al preu simbòlic de 2 euros per donar a conèixer el càncer d’ovari. Aquestes dues figures creatives del món de la pastisseria i la forneria de Barcelona han creat específicament per al Dia Mundial del Càncer d’Ovari un pa elaborat amb gingebre i xocolata, ingredients considerats per alguns estudis contrastats com a ingredients adients en la prevenció d’aquest tipus de càncer. El pa creat per Daniel Jordà és una interpretació de la delicada recepta del brioix francès amb ingredients equilibrats. La xocolata d’Oriol Balaguer conté notes làcties amb gust de vainilla i textura cremosa. Tots dos es vendran conjuntament als establiments que Daniel Jordà i Oriol Balaguer tenen a Barcelona, al Mercat de la Boqueria, a les cafeteries de la cadena Arcasa a l’Hospital Vall d’Hebron, i a alguns establiments associats a BCNandCAKE Tour que vulguin adherir-se a la campanya. A més, s’han posat a la venda polseres solidàries de 5 euros fetes per l’empresa d’accessoris Samburu, per contribuir també a la campanya de recaptació de fons per a la investigació del càncer d’ovari. El dia 8 de maig s’instal·laran diferents punts informatius als vestíbuls dels hospitals Maternoinfantil i General de l’Hospital Vall d’Hebron, amb la participació activa de professionals assistencials i investigadors de l’Hospital, així com de representants i voluntàries de l’Associació d’Afectats pel Càncer d’Ovari (ASACO), per donar a conèixer la malaltia entre les persones que vinguin al centre, amb tríptics informatius amb el logotip i el lema de la campanya: “Una veu per totes” (#unaveupertotes). </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Thu, 7 May 2015 00:00:00 GMTVall d'Hebron apropa la indústria a la innovació dels hospitals i centres de recerca catalans (05/05/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=80&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0080\2015_0080_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Als hospitals i centres de recerca catalans hi ha moltes idees innovadores, però sovint no arriben més enllà, simplement pel desconeixement del personal en temes de transferència del coneixement. Aquest és l’argument que sosté la responsable de la Unitat de Transferència i Innovació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Raquel Egea, per explicar per què la transferència del coneixement dels hospitals i centres de recerca de Catalunya és encara escassa, comparada amb altres sectors i territoris. De fet, segons les dades facilitades per l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), les sol·licituds de patents estatals han baixat a Catalunya en més d’un 30% en els darrers 7 anys, una xifra que la situa per sota de comunitats com Madrid i Andalusia. Aquestes dades no es corresponen amb l’excel·lència científica de Catalunya, que és capdavantera en indicadors bibliomètrics de visibilitat, excel·lència i cooperació en el camp de la recerca biomèdica, segons un estudi del grup de recerca en biobliometria. Per encoratjar als professionals de la salut a convertir les seves idees en solucions, el VHIR va obrir la 2a edició del Concurs d’Innovació en Salut a tots els centres de Catalunya. I la resposta ha estat molt positiva: s’han presentat projectes de l’Hospital Clínic, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital Josep Trueta, l’Hospital Joan XXIII, l’Hospital Parc Taulí, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’IDIAP Jordi Gol i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida). Segons la responsable d’innovació del VHIR, “la convocatòria del concurs ha estat un èxit que demostra que els hospitals i centres de recerca biomèdica catalans tenen un gran potencial en innovació”. Ara tots els projectes presentats estan passant per una primera fase d’avaluació i l’11 de maig del 2015 es donaran a conèixer els 20 projectes seleccionats per rebre formació i seguiment en temes relacionats amb la transferència de coneixement i la innovació. Els participants finalistes rebran classes per elaborar un informe de viabilitat, per conèixer com funciona el procés de valorització i quines són les vies de finançament per als seus projectes. Aquesta formació anirà a càrrec d’experts de Connecting Perspectives, Inveready, Trifermed i Barcelona Institut d'Emprenedoria. A més a més, a cadascun d’aquests participants se li serà adjudicarà un tutor o tutora expert en innovació, que farà el seguiment de cada projecte. El Concurs d’Innovació en Salut és una iniciativa impulsada des del VHIR amb la col·laboració d’ACCIÓ i ROCHE Diagnostics per fomentar la innovació que sorgeix als hospitals i centres de recerca associats. Amb aquesta acció, assegura Raquel Egea, “les empreses i inversors posaran als hospitals i centres de recerca al mapa de la innovació i la investigació puntera en salut, tant a l’àmbit nacional com internacional”. Tant és així, que alguns dels participants de l’anterior concurs d’innovació ja han transferit el projecte a l’empresa, han signat una col·laboració de codesenvolupament industrial o han aconseguit finançament d’ajuts competitius. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 5 May 2015 00:00:00 GMTIdentifiquen un factor clau en la mort neuronal que es dóna a la malaltia de Pàrkinson (29/04/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=77&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0077\2015_0077_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Un equip d’investigadors del Ludwig Cancer Research in Stockholm ha descobert com la disrupció d’un mecanisme del desenvolupament altera les cèl·lules nervioses més afectades en la malaltia de Pàrkinson. Els investigadors també han explicat com aquesta disrupció indueix a una disfunció en el procés intern de les neurones. Els resultats de l’estudi, en el qual ha participat com a co-autora la Dra. Ariadna Laguna del grup de Malalties Neurodegeneratives del VHIR, han estat publicats a Nature Neuroscience. L’estudi va comportar 4 anys d’investigació en els quals es va generar un model únic de la malaltia, modificant els gens de ratolins. Segons el director del Ludwig Stockholm, Thomas Perlmann, “el model mimetitza la manifestació de la malaltia de Pàrkinson en humans i ha il·luminat el que sembla que és un mecanisme clau implicat en el declivi neuronal d’aquesta devastadora malaltia”. La Dra. Ariadna Laguna va participar en aquest estudi durant la seva estada postdoctoral al Ludwig Cancer Research. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Wed, 29 Apr 2015 00:00:00 GMTLa cirurgia millora la supervivència de les dones amb càncer de mama majors de 80 anys (28/04/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=76&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0076\2015_0076_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Investigadors del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia i del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, liderats pel Dr. Antonio Gil, han demostrat que la cirurgia és la millor opció per tractar les dones majors de 80 anys amb càncer de mama en estadis inicials (I i II). Aquesta conclusió, publicada al European Journal of Surgical Oncology, es desprèn després d’analitzar l’evolució de 465 octogenàries tractades de càncer de mama al Vall d’Hebron, entre el 1995 i 2012. Prop del 30 per cent de les dones diagnosticades amb càncer de mama són d’edat avançada i presenten, en la majoria de casos, tumors hormonals. Davant d’aquesta situació, els oncòlegs tenen dues possibilitats: d’una banda, operar-les per extirpar el tumor i sotmetre-les a radioteràpia i/o quimioteràpia i afegir tractament hormonal (si és necessari), o de l’altra, administrar-les només un tractament hormonal primari sense cirurgia. Un dels autors principal de l’estudi i metge adjunt del Servei de Ginecologia i del Centre de Càncer de Mama del Vall d’Hebron, el Dr. Tomás Cortadellas, assegura que “els facultatius de vegades opten per l’opció menys agressiva, pel tractament amb hormonoteràpia, simplement per no sotmetre les pacients als efectes secundaris del tractament estàndard amb cirurgia”. Amb l’hormonoteràpia s’aconsegueix bloquejar les hormones i s’atura el creixement del tumor, però només per uns anys. En concret, els investigadors han demostrat que les pacients tractades amb hormonoteràpia al Vall d’Hebron van presentar una supervivència de càncer de mama de 50 mesos de mitjana, mentre que les que van ser operades van viure 109 mesos després del diagnòstic. A banda d’estudiar la supervivència dels dos grups de pacients, els investigadors van observar que d’entre el grup de pacients operades, algunes van rebre una cirurgia menys agressiva i oncològicament subòptima. Aquesta decisió clínica tampoc va ajudar a les pacients, ja que les que van rebre el tractament de cirurgia òptim (amb extirpació del tumor, del gangli sentinella i de la resta de ganglis, si s’escau) van viure de mitjana dos anys i mig més que les que van rebre una cirurgia menor. A l’hora de fer l’anàlisi comparativa dels dos grups, el Dr. Cortadellas va estudiar la comorbiditat de les pacients, és a dir, les malalties o problemes de salut que presentaven, per determinar si el seu estat de salut podia influir en el tractament que rebien. Per fer-ho, va calcular l’índex de comorbiditat de Charlson, que avalua l’esperança de vida de les pacients en els propers 10 anys. Els resultats van ser homogenis: “totes les pacients incloses a l’estudi tenien la mateixa comorbiditat, i per això, hem pogut comparar el resultat dels dos tractaments”, assegura el facultatiu. A banda d’aquesta escala i per confirmar l’homogeneïtat dels grups, també va comparar altres paràmetres com les dosis rebudes de quimioteràpia i radioteràpia, la invasió limfovascular, el grau tumoral o l’expressió del gen HER 2. L’augment de l’esperança de vida obliga a replantejar el tractament L’increment de l’esperança de vida i la prevalença del càncer de mama entre les dones majors de 80 anys planteja una nova perspectiva en el maneig d’aquestes pacients. El Dr. Cortadellas, que actualment està escrivint les guies clíniques en aquest àmbit, recomana que “s’ha de calcular abans que res quina és l’esperança de vida de cada pacient, ja que per exemple, si és inferior a tres anys, el tractament amb hormonoteràpia és una opció terapèutica raonable”. A banda d’aquest càlcul, el doctor advoca per un assessorament geriàtric on s’avaluï l’edat fisiològica de les pacients: quin estil de vida porten, si viuen soles, si se les arreglen bé amb els diners, si surten a comprar... Tota aquesta informació servirà als facultatius per valorar quin és el tractament que les proporcionarà la millor esperança i qualitat de vida. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 28 Apr 2015 00:00:00 GMTEl VHIR ensenya a la Festa de la Ciència les proteïnes amagades a les fruites (27/04/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=75&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0075\2015_0075_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Quantes proteïnes hi ha amagades a les fruites? Aquest és l’enigma que va plantejar Miguel Aranda, investigador del grup de Fisiopatologia Renal del CIBBIM Nanomedicina del VHIR, al Festival de la Ciència de Barcelona, en el marc del NOVUM 2015. Durant el migdia del diumenge, centenars de nens i nenes van apropar-se amb les seves famílies fins a la Carpa Curie, situada a la Plaça de les Glòries de Barcelona, per conèixer quantes proteïnes hi ha a les fruites, per a què serveixen i què fa el ronyó amb elles. L’objectiu d'en Miguel amb el seu taller era explicar la funció de les proteïnes en els éssers humans i per què és útil comptar-les. Per demostrar-ho, va demanar ajudar als nens per triturar fruita i comptar les proteïnes. Tot seguit, els va explicar que al seu grup investiguen malalties com la de Dent, que es caracteritza per un mal funcionament del ronyó que provoca que les proteïnes importants per al cos s’expulsin per l’orina. La Festa de la Ciència, que fins ara havia tingut lloc al Parc de la Ciutadella, està organitzada per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de posar a l'abast de tothom la ciència, la tecnologia i la divulgació que fan els centres de recerca, les institucions i les entitats de la ciutat. Podeu veure el pòster divulgatiu del taller del VHIR en aquest enllaç. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 27 Apr 2015 00:00:00 GMTFinalitza el segon període de preinscripció amb més places per accedir al Màster en Recerca Biomèdica Translacional VHIR (27/04/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=27&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0027\2015_0027_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> La preinscripció al Màster en Recerca Biomèdica Translacional VHIR continua oberta per al curs acadèmic 2015-2016. El primer període de preinscripció va concloure amb prop d’una cinquantena de sol·licituds d’accés i 36 alumnes admesos en primera convocatòria. Davant l’èxit de demanda obtingut, la Comissió de Coordinació del Màster va decidir ampliar fins a 50 les places disponibles per al curs 2015-2016. El segon període de preinscripció es tancarà el proper 15 de juliol, posteriorment s’avaluaran les sol·licituds rebudes i, a finals de juliol es comunicarà el nom dels candidats admesos per iniciar els estudis al VHIR el proper curs acadèmic. Com a novetat d’aquesta segona edició, els alumnes hauran d’escollir tres de les sis assignatures optatives, impartides per investigadors i metges en actiu a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron: Malalties del Cervell i del Sistema Nerviós Perifèric; Malalties Cardiovasculars i Renals; Malalties Oncològiques; Malalties Hepàtiques i Digestives; Microbiologia, Malalties Infeccioses i Patologia Crítica; i Malalties Respiratòries, del Sistema Immune, Sistèmiques i Endocrines. També s’introduiran noves classes en competències transversals com ara la comunicació i la divulgació científica, el desenvolupament de negoci, la sol·licitud de convocatòries nacionals i internacionals, i la gestió de projectes. El programa pretén formar investigadors d’excel·lència amb la combinació necessària de coneixements i competències científiques i mèdiques per contribuir a l’èxit de la recerca biomèdica translacional del futur. El màster està encaminat a la carrera científica, amb accés al programa de doctorat, i ofereix als alumnes la possibilitat d'escollir l'àrea dins de la biomedicina que vulguin per fer la formació i les pràctiques. En aquest sentit, el màster és una excel·lent ocasió per endinsar-se en un laboratori de recerca translacional en patologies humanes i treballar amb metges i investigadors de primer nivell. Procediment de preinscripció. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Mon, 27 Apr 2015 00:00:00 GMTEl VHIR recull el premi Best in Class al millor centre d'investigació i innovació (24/04/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&any=2014&num=226&RSS=1&mv1=5&mv2=1<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2014\2014_0226\2014_0226_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha recollit aquest matí a la Conselleria de Salut el premi Best in Class com a millor centre d’investigació i innovació, atorgat pel diari Gaceta Médica i la Càtedra d'Innovació i Gestió Sanitària de la Universitat Rei Joan Carles. La Unitat de Trasplantaments de Progenitors Hemopoètics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) també han obtingut dos guardons en aquests premis que tenen l'objectiu de reconèixer públicament els millors serveis o unitats de l'Estat espanyol que destaquen per l'excel·lència en l'atenció que presten als seus pacients. El reconeixement que ha rebut el VHIR s’adapta perfectament a la seva filosofia, ja que en la seva missió es defineix com una institució del sector públic que promou i desenvolupa la investigació i la innovació biomèdica.   El VHIR investiga per millorar la vida les persones, i els personal treballa per transferir a la societat el coneixement que s’adquireix fent recerca als laboratoris. Els resultats del que investiga el VHIR no es queden al laboratori, sinó que s’apliquen a pacients a mig termini.   Amb aquesta filosofia, sent líders en assaigs clínics, diversificant les fonts d’ingressos, incrementant els projectes de recerca internacionals, tant europeus com dels Estats Units, i apostant per noves idees, com un concurs d’innovació, el VHIR es manté entre els millors centres de recerca de l’Estat, competeix ja a bon nivell a Europa i, tot i l’entorn econòmic, és un centre CERCA que ha mantingut el seu creixement econòmic i xifres positives en el balanç del seu pressupost. El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, va recollir el premi a la cerimònia que va tenir lloc al World Trade Center de Barcelona el dimarts al vespre, i que va comptar amb la participació del conseller de salut, Boi Ruiz.&nbsp; Premi al Cemcat La tasca assistencial i investigadora dels membres del Cemcat i el grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR també ha estat reconeguda amb el Best in Class al millor servei d’Esclerosi Múltiple. El Cemcat és un centre de veritable atenció integral a l'esclerosi múltiple (diagnòstic precoç, tractament farmacològic de fons i simptomàtic i rehabilitador), la qual cosa permet una valoració i maneig global de totes les manifestacions de la malaltia i alhora una adaptació a les necessitats canviants en funció del moment evolutiu. El Cemcat integra també una intensa activitat científica que es tradueix en la publicació de més de 170 articles en revistes científiques en els últims quatre anys, amb un factor d'impacte acumulat en aquest període de més de 1.000 punts i publicacions en les millors revistes de l'àmbit de la medicina, com New England Journal of Medicine o The Lancet. Premi a la Unitat de Trasplantaments de Progenitors Hemopoètics Per segon any consecutiu, els Best in Class han tornat a reconèixer la tasca liderada pel Dr. Josep Sánchez de Toledo, cap de la Unitat de Trasplantaments de Progenitors hemopoètics i del grup de Recerca Translacional en Càncer Infantil. Amb una mitjana de 40 trasplantaments anuals, la seva unitat és la més activa de l’Estat i fins ara ha realitzat un total de  més de 1.100 trasplantaments a infants amb malalties hematològiques malignes, no malignes, immunodeficiències primàries greus, malalties metabòliques i tumors sòlids entre d’altres. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Fri, 24 Apr 2015 00:00:00 GMTPer Sant Jordi, autors del VHIR (23/04/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=71&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0071\2015_0071_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> En aquesta Diada de Sant Jordi, des del Vall d’Hebron Institut de Recerca us volem recomanar tres llibres: el conte infantil solidari ‘En Roc al Planeta Mascareta’, el llibre divulgatiu ‘Nano-Oncology, the Turning Point’, i la novel·la catalana ‘Aians’. Totes tres publicacions neixen de professionals vinculats al nostre hospital. En Roc al Planeta Mascareta En Roc és un nen que després de fugir de les urpes d’un drac terrible (la malaltia), acompanyat pel seu cavall (la família), arriba al Planeta Mascareta (l’Hospital), on es troba immers en diverses situacions en què intervenen un munt de personatges (metges, zeladors, infermeres, auxiliars, psicòlegs, treballadors socials) que l’ajudaran a sortir-se’n. Les aventures representen les diferents fases de la malaltia a què el protagonista, amb qui el nen o nena s’identifica, s’hi ha d’enfrontar. El llibre és una proposta solidària sorgida de la col·laboració de dues infermeres del Servei d'Oncohematologia Pediàtrica, la Raquel Moya i la Carmen Biota, i l'Associació Acuna Patata. Es pot adquirir per 6€ que es destinaran a la recerca en neuroblastoma a l'edat pediàtrica al grup de Recerca Traslacional en Càncer de la Infància i Adolescència del VHIR. El podeu trobar a la porta de l’Hospital Maternoinfantil durant aquesta Diada, des de les 9 del matí fins a les 15.30 h. Si ho preferiu, podeu contactar amb el Dr. Miguel Segura, o adquirir-lo a través de l’Associació Acuna Patata. Nano-Oncology, the Turning Point “Més enllà de la percepció pública de que la nanomedicina i la nanotecnologia són encara temes de ciència ficció, la realitat és que aquestes dues disciplines s’estan arrelant en la nostra societat i la gent comença a entendre que una gran revolució tecnològica està apunt d’arribar. I el seu impacte podria anar, fins i tot, per damunt de tot allò que ens puguem imaginar”, assegura el Dr. Simó Schwartz, cap del CIBBIM Nanomedicina, al pròleg del llibre encapçalat pel Dr. Victor Puntes, investigador de l'àrea de Nanomedicina del VHIR. Al seu llibre, l’investigador descriu com la nanotecnologia està revolucionant els tractaments contra el càncer. El principal problema d’aquests tractaments no radica en el medicament mateix, sinó que en la forma en que són administrats i arriben fins al tumor. I és en aquest camí que recorre el medicament, on la nanotecnologia juga un paper clau que el Dr. Puntes explica de manera molt divulgativa. El llibre es pot comprar a Amazon. Aians Estem davant de la primera novel·la del Dr. Jaume Ferrer, cap del grup de Pneumologia del VHIR, que per escriure-la, s’ha traslladat fins a la seva Mallorca natal, al poble imaginari d’Aians. El llibre retrata l’illa a través del relat de les relacions entrecreuades de cinc personatges de diverses edats. Tota l’acció passa en tres dies, en els quals explora el passat de l’illa, es mostra la transformació social, econòmica i paisatgística que ha afrontat, i els contrastos entre l’antiga i la nova societat. El llibre es pot adquirir a través del web de l’editorial que l’ha publicat, Arola Editors. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Thu, 23 Apr 2015 00:00:00 GMTReconeixement a la trajectòria de tres investigadors del VHIR (23/04/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=74&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0074\2015_0074_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> El Dr. Josep Sánchez de Toledo, cap del grup de Recerca Translacional en el Càncer a la Infància i l’Adolescència del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap del Servei d’Oncohematologia Pediàtrica, ha estat guardonat amb la Medalla Josep Trueta. El reconeixement l’atorga la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d’honorar les persones i les entitats que hagin destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i la millora de la sanitat. El Dr. Sánchez de Toledo combina el seu treball clínic en infants amb tumors i trasplantaments de medul·la òssia amb la més avançada recerca en càncer infantil. Com a reconeixement a la seva intensa activitat per al benestar dels nens i nenes i la seva investigació puntera, el seu grup de recerca recapta donacions d'importants entitats, associacions de malalts i iniciatives ciutadanes,&nbsp; i obté ajuts competitius europeus i catalans com el de La Marató de TV3. Nous membres de la Reial Acadèmia de Medicina D’altra banda, aquests dies dos investigadors també han rebut un reconeixement important per la seva tasca investigadora i assistencial. La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha nomenat acadèmics corresponents al Dr. Ricard Pujol, cap del grup d’Immunologia del VHIR, i al Dr. Santiago Ramon y Cajal, cap del grup d’Oncologia i Patologia Molecular. El Dr. Pujol actualment combina la seva tasca al VHIR, amb la de cap del Servei d’Immunologia de l’hospital i assessor de recerca de l’Institut Català de la Salut (ICS). En el camp de la recerca, el professor Pujol és un referent internacional en l’estudi de les malalties autoimmunitàries, sobretot la malaltia de Graves, així com en la identificació de nous biomarcadors per al diagnòstic d’aquestes malalties. El Dr. Ramon i Cajal també comparteix la seva dedicació al VHIR amb la de cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’hospital. En recerca, és capdavanter en l’estudi de les vies de senyalització en tumors humans, l’estudi de l’expressió genètica de l’envelliment en tumors, i la identificació de dianes terapèutiques associades a la progressió tumoral i a la resistència farmacològica dels carcinomes colorectals. A banda d’aquest reconeixement, el Dr. Ramon i Cajal ha estat recentment ha estat escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Thu, 23 Apr 2015 00:00:00 GMTVine a la Festa de la Recerca de Vall d'Hebron (21/04/2015)http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&any=2015&num=69&RSS=1&mv1=5&mv2=3<table><tr><td><img src="http://www.vhir.org/DDGRecerca\COMUNICACIOEXTERNA\2015\2015_0069\2015_0069_IMATGE.jpg" alt="fitxa noticia" class="image" /></td><td style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size: 13px;color: #000000;"> Anoteu a l’agenda: dissabte 23 de maig, Pavelló Olímpics de Barcelona (davant de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron). Aquell dia us esperen un munt d’activitats i sorpreses que hem organitzat per celebrar amb tota la societat el nostre 20è aniversari i el preàmbul dels 60 anys que li cauran d’aquí a ben poquet al nostre hospital. El dia 23 us explicarem la recerca que fem al VHIR amb tallers científics i una exposició d’imatges espectaculars guanyadores del concurs de fotografia científica. Però sobretot serà un dia de festa, d'activitats dirigides a tota la família: hi haurà inflables, música, jocs infantils, ball, màgia, esport i molta solidaritat. Hi haurà sorteigs, una gran paella solidària, marxandatge i molt agraiment, ja que amb aquestes activitats volem conscienciar a la societat sobre la importància de la recerca i oferir-los l’oportunitat de col·laborar amb la investigació biomèdica al VHIR. La festa estarà animada pel gran Magic Andreu, el televisiu Enric Company, així com la VHIR, la nostra mascota! A la tarda comptarem amb l’última promoció d’Oh Happy Day! que actuarà a l’escenari del Pavelló. Però la música no s'aturarà aquí perquè durant el dia escoltarem 'Aire', la cançó del&nbsp; VHIR composta per Pedro Pardo i Marta Hernández i cantada pels Fugados de Alcatraz, juntament amb la Coral de l’Hospital Vall d’Hebron, i gaudirem dels concerts de Manu Guix i dels grups Boxets, Fugados de Alcatraz, la Gira-Sol i d'altres convidats molt especials que us desvetllarem en breu. Així que no ho dubteu més. Us volem veure el dissabte 23 de maig de 10h a 20h al Pavelló Olímpics. Passareu un dia festiu ple de diversió, sorpreses i descobriments! </td></tr></table>comunica@vhir.org (VHIR)Tue, 21 Apr 2015 00:00:00 GMT