Institut de Recerca Vall d'Hebron

El Dr. Barquinero del VHIR comenta la troballa sobre la clonaci� d'embrions humans per a fins terap�utics (17/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Fri, 17 May 2013 00:00:00 GMT

El responsable del grup de Ter�pia Cel�lular i G�nica del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jordi Barquinero, ha comentat al diari ARA i a Europa Press la troballa cient�fica que ha publicat l�Oregon Health & Science University sobre la primera clonaci� d�un embri� sencer hum�. Per l�investigador del VHIR, l�estudi nord-americ� "�s el primer pas per crear clons humans perqu� s�ha generat un embri� real, de pocs dies" que es podria desenvolupar si s�implanta a l��ter d�una dona. Tot i aix�, remarca que "probablement no hauria arribat a la fase de fetus, ja que el sistema encara �s molt ineficient, i a ning� se li acudiria fer-ho". Barquinero destaca que amb aquesta investigaci� s�han superat algunes limitacions t�cniques, per� encara queda per veure si les c�l�lules que s�han aconseguit al laboratori actuaran igual que les embrion�ries. En tot cas, conclou que queda un llarg cam� per rec�rrer perqu� aquests embrions puguin utilitzar-se com a ter�pia contra determinades malalties.

Una vacuna de c�l�lules del sistema immunitari preveu la diabetis tipus 1 en ratolins (16/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 16 May 2013 00:00:00 GMT

El Grup d�Immunologia de la Diabetis de l�Institut d�Investigaci� en Ci�ncies de la Salut Germans Trias i Pujol, en col�laboraci� amb el grup d�Immunologia i la Unitat d�Estad�stica i Bioinform�tica del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), i l�Institut de Recerca Biom�dica Lleida, publiquen avui a la prestigiosa revista PLOS ONE, un article on s�explica una nova ter�pia que evita, en ratolins que espont�niament pateixen la malaltia, l�aparici� de diabetis tipus 1. Aquest tractament, que actua com una vacuna, es basa en extreure del cos un tipus de c�l�lules del sistema immunitari anomenades dendr�tiques i modificar-les per tal que, en ser reintrodu�des, frenin la destrucci� de les c�l�lules productores d�insulina. Malgrat que �s aviat per constatar-ho i caldria ampliar els experiments, els investigadors apunten que aquesta estrat�gia podria ser la base per prevenir la diabetis i altres malalties de causa autoimmunit�ria en humans. A l�estudi, els investigadors han extret c�l�lules dendr�tiques dels ratolins i les han modificat in vitro aconseguint que captin c�l�lules beta pancre�tiques en fase de mort cel�lular programada (apoptosi). Aix� han aconseguit que les c�l�lules dendr�tiques, en ser administrades a ratolins que estan en fase prediab�tica (a punt de desenvolupar la malaltia), generin uns senyals que indueixin al sistema immunitari la toler�ncia cap a les pr�pies c�l�lules beta, frenant la destrucci� i prevenint l�aparici� de la diabetis tipus 1. La diabetis tipus 1 �s una patologia metab�lica causada per la destrucci� de les c�l�lules beta del p�ncrees, que s�n les que produeixen la insulina, una hormona responsable del processament de la glucosa ingerida. Fins l�actualitat no s�ha trobat cura per aquesta malaltia, i que el cos no produeixi insulina t� conseq��ncies fatals. �s per aix� que les persones amb diabetis tipus 1 (aproximadament un 0,3% de la poblaci�) es tracten amb injeccions d�aquesta hormona. En casos molt concrets tamb� existeix l�opci� de trasplantar el p�ncrees sencer, o la part del p�ncrees que cont� les c�l�lules beta. Se sap que hi ha factors gen�tics i ambientals que influeixen en el desenvolupament de la malaltia, que sol apar�ixer en edat infantil o juvenil, i es continua investigant per poder-la prevenir o curar.

Experts espanyols tracten al Vall d�Hebron els �ltims aven�os en la fatiga cr�nica (15/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 15 May 2013 00:00:00 GMT

L�ders d�arreu d�Espanya en el camp de la fatiga cr�nica s'han reunit aquest dimecres 15 de maig a la 'XI Jornada d�aven�os en la S�ndrome de la Fatiga Cr�nica (SFC)', a la sala d�actes del Pavell� Docent de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron. Dem�, dijous 16 de maig, se celebrar� a la mateixa sala del Vall d�Hebron un concert ben�fic de jazz i gospel a c�rrec d�Erwyn Seerutton Black & White Spirituals. La recerca centra l��ltima part de la trobada del dimecres, amb la pon�ncia de l�investigador del grup de Fatiga Cr�nica del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), Jes�s Castro, que dona la visi� del laboratori del model de malaltia immunoinflamat�ria, i amb la confer�ncia del professor de la Facultat de Medicina de la Universitat Aut�noma de Barcelona (UAB), Albert Selva, que aporta la visi� cl�nica sobre les miositis. A banda dels �ltims aven�os en la investigaci�, a la jornada tamb� es tracta la fatiga central en la malaltia del Parkinson, a c�rrec de la Dra. Naia S�ez, del grup de Fatiga Cr�nica, les caracter�stiques del son en la SFC, la valoraci� cl�nica dels pacients amb SFC en el 2013, i la valoraci� del dany corporal en aquests pacients. La jornada no nom�s est� dirigida a professionals, sino que tamb� a pacients, associacions i fundacions vinculades a la SFC. El VHIR i la UAB organitzen aquesta jornada nacional amb la col�laboraci� de Vitae i el Laboratorio Complementos Nutricionales, sota la direcci� del Dr. Tom�s Fern�ndez de la UAB i la coordinaci� del Dr. Jos� Alegre, cap del grup de Fatiga Cr�nica del VHIR, i la Dra. Ana Mar�a Garc�a de la Cl�nica Delfos. En la inauguraci� han estat presents directius de l'hospital i dels pacients, i Roser Vall�s en representaci� de la conselleria de Salut i la Dra. Anna Meseguer representant al VHIR. El concert ben�fic de gospel i jazz se celebrar� a les 9 del vespre del 16 de maig, a la Sala d�Actes del Pavell� Docent. Les entrades costen 10� i els fons recaptats aniran destinats a la recerca contra la SFC al VHIR.

Signaries per deixar un m�n millor? (14/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 14 May 2013 00:00:00 GMT

Des d�aquest dimarts 14 fins el proper 28 de maig, el Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa a l�exposici� fotogr�fica a l�aire lliure 'Signaries per deixar un m�n millor?', organitzada per Legado Solidario al Moll de la Barceloneta a Barcelona. Juntament amb el VHIR, 21 entitats sense �nim de lucre han seleccionat una imatge i un esl�gan relacionat amb el seu treball per mostrar al p�blic de forma positiva i entusiasta la possibilitat de deixar un llegat solidari. A la imatge del VHIR apareix un nad� amb una sonda al nas que s�agafa a les mans dels seus pares, sota el lema �El teu llegat donar� vida a altres�. L�objectiu de la campanya �s informar sobre el procediment senzill, econ�mic i �til a seguir per realitzar un testament davant de notari i decidir sobre l�administraci� del patrimoni, aix� com sobre la possibilitat de realitzar un llegat solidari. La campanya coincideix amb la 15� edici� del Sal� de la Gent Gran de Catalunya (FIRAGRAN), que se celebrar� del 16 al 19 de maig a les Drassanes Reials de Barcelona. El dijous a les 16:30, la responsable de mecenatge del VHIR, Carmen Netzel, presentar� a l�estand de Legado Solidario els grans trets de la campanya i introduir� la xerrada de la notaria Josefa Querol sobre la import�ncia de fer un testament i la informaci� pr�ctica necess�ria per fer-lo.

El Dr. Josep S�nchez de Toledo, Catal� de l'Any 2012 (14/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 14 May 2013 00:00:00 GMT

El Dr. Josep S�nchez de Toledo, cap del grup de Recerca Translacional en C�ncer Infantil del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Servei d�Oncologia i Hematologia Pedi�triques de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron (HUVH), ha estat guardonat amb el premi al Catal� de l'Any 2012, certamen organitzat per El Peri�dico i Els Matins de TV3. L'onc�leg de Vall d'Hebron ha disputat aquest guard� amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i Anna Vives, la noia de 28 anys amb s�ndrome de Down que, amb la seva tipografia digitalitzada que ha triomfat a tot el m�n, ha demostrat que sumant capacitats se superen els d�ficits. Les votacions, que han estat molt disputades fins a l'�ltim moment, han donat com a guanyador al Dr. Josep S�nchez de Toledo en reconeixement a la seva traject�ria al Servei d'Oncohematologia Pedi�trica de l'Hospital Vall d'Hebron que dirigeix. Aquest servei �s referent internacional en c�ncer infantil i va ser pioner a l'Estat a fer trasplantaments de medul�la �ssia en infants amb leuc�mia. Precisament durant el 2012 va rebre el m�xim guard� europeu per la qualitat dels procediments que aplica. El Dr. Josep S�nchez de Toledo combina el seu treball cl�nic en infants amb tumors i trasplantaments de medul�la �ssia amb la m�s avan�ada recerca en c�ncer infantil des de cinc l�nies diferents d'estudi. Com a reconeixement a la seva intensa activitat per al benestar dels malalts, el seu grup de recerca recapta grans donacions de destacades entitats, ajuts importants, com el de La Marat� de TV3, o, m�s recentment, la iniciativa �Un nen un somriure'. Despr�s de rebre el guard�, el Dr. S�nchez de Toledo es va mostrar molt content per ser un "important reconeixement a all� que represento, els nens que atenem al nostre hospital". Tot i aix�, el premiat va alertar que "hem avan�at molt per� encara ens falta cam� per rec�rrer. Hi ha un 20% de criatures que perdem", i va acabar amb un missatge al president de la Generalitat, Artur Mas, qui li va donar el premi: "Donin la millor companyia per afrontar aquesta situaci� de crisi amb els metges i professionals". La gala on es va desvetllar el guanyador del certamen d'aquest any va tenir lloc al TNC, on el Dr. S�nchez de Toledo va rebre una escultura de Ricard Vaccaro.

El VHIR destaca a les Jornades d'Innovaci� i Transfer�ncia Tecnol�gica en Ci�ncies de la Salut (09/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 9 May 2013 00:00:00 GMT

La Escuela Nacional de Sanidad de Madrid va acollir dimarts 7 de maig les Jornades d�Innovaci� i Transfer�ncia Tecnol�gica en Ci�ncies de la Salut, organitzades per la Red de Entidades Gestoras de Investigaci�n Cl�nica (Regic), l�Instituto de Salud Carlos III, la Federaci�n Espa�ola de Empresas de Tecnolog�a Sanitaria (FENIM), la Plataforma Espa�ola de Innovaci�n en Tecnolog�a Sanitaria, l�Escuela Nacional de Sanidad, i la Sociedad Espa�ola de Medicina Intensiva, Cr�tica y Unidades Coronarias (SEMICYUC). La innovaci� en salut va centrar el primer debat del dia, moderat per la responsable de transfer�ncia de coneixement i innovaci� del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), Raquel Egea. Experts en la transfer�ncia del coneixement en el sector biom�dic van abordar l�aposta per la innovaci� i l�avaluaci� en la tecnologia sanit�ria, el finan�ament empresarial de la recerca i la innovaci� en salut, i les pol�tiques econ�miques per fomentar la innovaci� en aquest �mbit. Despr�s d�un segon debat sobre la innovaci� en entorns hospitalaris, el project manager de transfer�ncia del coneixement i innovaci� del VHIR, Jos� Valenzuela, va presentar dos projectes que van despertar l�inter�s dels participants. Es tracta d�un nou m�tode in vitro de diagn�stic i pron�stic per a la detecci� preco� de lesions cerebrals, dissenyat pel grup de Malalties Neurovasculars sota la direcci� del Dr. Joan Montaner, i un nou m�tode in vitro de diagn�stic i pron�stic del c�ncer renal, desenvolupat pel grup del CIBBIM- Nanomedicina Fisiopatologia Renal, que dirigeix la Dra. Anna Meseguer. El director de l�Instituto de Salud Carlos III, el Dr. Antonio Andreu, va clausurar la jornada.

La Disp�psia Funcional est� associada a alteracions al duod� molt semblants a les de la S�ndrome de l'Intest� Irritable (08/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 8 May 2013 00:00:00 GMT

Un equip del grup de recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que estudia la S�ndrome de l'Intest� Irritable, ha descrit alteracions estructurals en el duod� dels pacients amb Disp�psia Funcional (digestions pesades). Tal com indica el seu nom, la Disp�psia funcional s'ha considerat fins avui un problema m�s funcional que org�nic, per� ara, per primera vegada, un estudi descriu alteracions biol�giques associades a aquest problema tan com�. Aquestes alteracions es fonamenten en canvis a nivell de la mucosa del duod� que es tradueixen en una major permeabilitat de la barrera intestinal i inflamaci�. Tot aix� permetr�, a llarg termini, identificar dianes diagn�stiques i terap�utiques espec�fiques per aquesta malaltia. Els resultats d'aquest estudi, publicats a la revista GUT i realitzats en col�laboraci� amb l'equip del Dr. Ricard Farr�, integrant del Translational Research Center for Gastrointestinal Disorders, concreten les lesions trobades a nivell duodenal per�, a m�s, aporten llum sobre l'origen molecular d'aquesta malaltia. Aix�, tal com va passar amb la S�ndrome de l'Intest� Irritable l'any passat, i gr�cies a un estudi del mateix grup, aquesta troballa suposa un canvi de paradigma respecte a la Disp�psia funcional i incorpora una nova visi� sobre aquesta malaltia. A m�s, "l'enorme similitud entre aquestes troballes a nivell de la mucosa duodenal i les trobades en la resta de l'intest� en relaci� al S�ndrome de l'Intest� Irritable, fa suposar que l'origen de la malaltia �s molt semblant, encara que amb manifestacions en diferents localitzacions del tub digestiu", explica el Dr. Javier Santos, responsable d'aquesta l�nia d'estudi del grup de Recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR. Els especialistes anomenen disp�psia a qualsevol trastorn que pertorba la digesti� (problemes de motilitat gastrointestinal o hipersensibilitat g�strica), el que es coneix popularment com digestions pesades. Afecta un 20-40% de la poblaci� i sol produir s�mptomes a la part alta de l'aparell digestiu, sent els m�s freq�ents el malestar abdominal, dolor i cremor epig�strica, sensaci� de plenitud, n�usees i v�mits, i gaireb� sempre associats amb la ingesti� d'aliments. De vegades, quan apareix de forma puntual, sol tenir una causa identificada i �s reversible, per� de vegades �s recurrent i cr�nic.

Investigadors del VHIR volen determinar si la contaminaci� pot ser una de les causes no al�l�rgiques de l'asma en l'edat adulta (07/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 7 May 2013 00:00:00 GMT

Investigadors del grup de Pneumologia del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) han iniciat un estudi per determinar si la contaminaci� pot ser un dels factors que condicionen l�aparici� de l�asma en l�edat adulta. Per realitzar-ho, enquestaran 2.000 habitants de la localitat de Ribes de Freser i 2.000 ve�ns del barri d�Horta de Barcelona que, en cas d�indicar s�mptomes d�asma, podran ser diagnosticats i rebre tractament. El Dr. Xavier Mu�oz, del Servei de Pneumologia de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron, lidera aquest estudi que donar� els resultats a finals del 2014. �Aproximadament la meitat dels casos d�asma en l�edat adulta es produeixen per al�l�rgies que acostumen a sorgir durant l�edat pedi�trica. L�altra meitat per�, es produeix per factors que encara s�estudien. Un d�ells, podria ser la contaminaci� ambiental�, explica el doctor. Per comparar la incid�ncia dels problemes respiratoris entre els habitants d�un lloc menys exposat a la contaminaci�, els investigadors han escollit l�entorn natural de Ribes de Freser, d�on el Dr. Mu�oz �s ve�. Les dades de la contaminaci� atmosf�rica recollides a l�estaci� d�aquest municipi del Ripoll�s seran comparades amb les del barri barcelon� d�Horta, situat a les proximitats de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron. L�objectiu de l�enquesta, que es realitzar� aleat�riament a majors de 18 anys, �s con�ixer la influ�ncia de l�ambient en la prevalen�a i l�etiologia de l�asma. Segons el Dr. Mu�oz, l�estudi permetr� obtenir �noves dades sobre l�asma que comen�a en l�edat adulta, els factors que condicionen la seva aparici� i identificar quines difer�ncies hi ha entre els pacients amb asma apareguda en l�edat adulta respecte els que la tenen des de la inf�ncia�. Passat l�estiu, quan tinguin els resultats de l�enquesta, els investigadors comen�aran a contactar telef�nicament amb les persones que hagin indicat s�mptomes respiratoris, per realitzar una enquesta m�s exhaustiva i oferir-los la possibilitat de tenir una visita m�dica per si volen ser diagnosticats i tractats.

El cap de promoci� de recerca d'assaigs cl�nics del VHIR participa en un debat a 'Para Todos La 2' (06/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 6 May 2013 00:00:00 GMT

�Com poden saber els especialistes que un medicament �s efectiu i no t� efectes secundaris? Amb aquesta pregunta ha arrencat el debat del programa de Televisi� Espanyola 'Para Todos la 2' del dilluns 6 de maig, dedicat als assaigs cl�nics. Xavier Molina, cap de promoci� de recerca d�assaigs cl�nics al Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha parlat de la nova planta dedicada �ntegrament als assaigs cl�nics que el VHIR posar� en marxa en les properes setmanes a l�edifici materno-infantil de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron. Un espai de m�s de 900 metres quadrats dedicats a la investigaci� cl�nica que s�adapta al que al context actual. �Els laboratoris farmac�utics cada vegada m�s busquen optimitzar la recerca cl�nica que estan fent i per aix� estan concentrant-se en centres d�excel�l�ncia com el Vall d�Hebron on la qualitat dels assaigs cl�nics s�adequa a les exig�ncies del regulador�. Molina ha fet aquestes declaracions en un col�loqui on tamb� han participat el Dr. Xavier Luria, consultor independent per al desenvolupament i la regulaci� de nous medicaments, i el Dr. Jos� Antonio Sacrist�n, director m�dic a Espanya de Laboratorios Lilly. La situaci� dels assaigs cl�nics a Espanya, les diferents fases que ha de seguir un medicament per arribar al mercat i la protecci� dels pacients que se sotmeten a un assaig s�n altres de les q�estions que s�han tractat al debat. Abans del col�loqui, el programa ha em�s un reportatge sobre la planta d�assaigs cl�nics del VHIR, en el que ha participat Imma Fuentes, responsable de la Unitat de Suport a la Investigaci� Cl�nica del VHIR, i l�obstetra Elisa Llurba, que ha explicat un assaig cl�nic estatal del ministeri de sanitat que s�est� coordinant des del VHIR.

Experts mundials en la recerca contra les hepatitis B i C es reuniran a Barcelona per avan�ar en els tractaments (02/05/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 2 May 2013 00:00:00 GMT

El CosmoCaixa de Barcelona acollir� els dies 30 i 31 de maig el simposi internacional �Control o eradicaci� de les hepatitis virals B i C�, coordinat per investigadors del grup de recerca en Malalties Hep�tiques del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la col�laboraci� del Centre d�Investigaci� Biom�dica en Xarxa de Malalties Hep�tiques i Digestives (CIBERehd), la Societat Espanyola de Virologia, i el patrocini de la Fundaci� Ram�n Areces. Durant dos dies, investigadors b�sics i cl�nics de primer nivell en el camp de la infecci� dels virus de l�hepatitis B (VHB) i l�hepatitis C (VHC) s�aplegaran en un mateix espai per revisar els coneixements actuals, abordar els aven�os en els tractaments i descriure factors predictius de resposta tant pel VHC com pel VHB que ajudin a dissenyar ter�pies personalitzades m�s efectives. El Dr. Josep Quer, investigador del grup de Malalties Hep�tiques del VHIR i coordinador del programa cient�fic del simposi juntament amb el Dr. Juan Ignacio Esteban Mur i la Dra. Mar�a Buti del VHIR, assegura que �estem en un moment molt important en el tractament d�aquest virus amb l�aplicaci� de noves tecnologies de seq�enciaci� massiva que permeten definir factors predictius de resposta als nous inhibidors antivirals". En el cas del VHC, aquests inhibidors "actuen contra regions virals clau per la replicaci� dels virus com son la proteasa NS3 (ja n�hi ha dos aprovats per a �s cl�nic que s�apliquen en casos ben definits), contra la regi� NS5A, que �s la prote�na que controla la replicaci� del VHC, i contra la NS5B, que �s la polimerasa del VHC�. L�hepatitis C �s la causa principal d�hepatitis cr�nica, cirrosi i hepatocarcinoma i l�indicador m�s important relacionat amb el trasplantament de fetge. Transmesa per via sangu�nia, es calcula que prop del 2,3% de la poblaci� mundial �s portadora cr�nica de l�VHC, un percentatge que a Espanya augmenta fins 2,5%. No disposa de vacuna i el seu tractament actual nom�s �s efectiu en el 50% de les infeccions, deixant importants efectes secundaris. L�hepatitis B d�altra banda, provoca malalties hep�tiques cr�niques i pot desenvolupar cirrosi o c�ncer de fetge. Prop d�un ter� de la poblaci� mundial ha estat infectada per aquest virus i a Espanya aproximadament l�1% de la poblaci� �s portadora cr�nica. A difer�ncia de la VHC, la VHB s� que disposa d�una vacuna segura i efectiva.

"En els propers anys podrem curar prop del 95% dels pacients amb Hepatitis C" (30/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 30 Apr 2013 00:00:00 GMT

El Dr. Rafael Esteban Mur, investigador del grup de recerca en Malalties Hep�tiques del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap del Servei de Medicina Interna-Hepatologia de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron, ha tornat del Congr�s Internacional del Fetge celebrat a Amsterdam (Holanda) amb un missatge esperan�ador: �En els propers anys podrem curar prop del 95 per cent dels pacients amb Hepatitis C�. Els aven�os en els tractaments orals contra aquesta malaltia permetran en un futur molt pr�xim aconseguir medicaments m�s segurs que acorralin el virus sense provocar tants efectes secundaris com les ter�pies actuals amb interferon. L�investigador del VHIR, que ha participat a diverses presentacions del congr�s celebrat del 24 al 28 d�abril a la capital holandesa, ha explicat quins s�n els �ltims medicaments contra l�Hepatitis C en una entrevista a Europa Press i EFE.

El VHIR col�labora amb un consorci europeu per desenvolupar nous f�rmacs orals contra el c�ncer (29/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 29 Apr 2013 00:00:00 GMT

Un consorci europeu, liderat a Barcelona per l�empresa biotecnol�gica Argon Pharma, desenvolupar� nous f�rmacs orals antitumorals per a indicacions concretes amb una important necessitat m�dica no coberta, especialment en malalties orfes oncol�giques com el c�ncer de p�ncrees, i d�elevada prevalen�a com el c�ncer de c�lon. El grup de recerca del CIBBIM- Nanomedicina de Direcci� i Alliberament farmacol�gic del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Sim� Schwartz, col�laborar� cient�ficament, avaluant l�efic�cia terap�utica dels candidats antitumorals d�ARGON en models de c�l�lules mare tumorals per prevenir la met�stasi a dist�ncia. El projecte, anomenat "WispATDrug", es desenvolupar� mitjan�ant un consorci internacional en el qual hi participen quatre empreses m�s d'Alemanya i Finl�ndia. Durant tres anys, el consorci treballar� amb l�objectiu d�aconseguir f�rmacs amb un millor perfil de toxicitat, una dosificaci� m�s convenient i una formulaci� millorada per augmentar la qualitat de vida del pacient i el seu benestar durant i despr�s del tractament. L'enfocament estrat�gic del projecte est� dirigit a dissenyar f�rmacs capa�os d'inhibir un mecanisme d'acci� concret, associat als processos cancer�gens per a una varietat d'indicacions oncol�giques, com ara alguns c�ncers metast�tics avan�ats. La inhibici� d'aquest mecanisme d'acci� tumoral indueix l�apoptosi que causa la mort irreversible de les c�l�lules tumorals, per� deixa les c�l�lules normals intactes. Segons el director general d�Argon Pharma, Ram�n Roca, �aquest enfocament podria ajudar als socis a trobar empreses farmac�utiques disposades a compartir els costos de la fase de desenvolupament precl�nic i cl�nic del f�rmac candidat i aconseguir acords per a la futura explotaci� del producte en diferents mercats mundials�. WispATDrug est� finan�at amb 1.507.000� del programa EURA-NET de la Comissi� Europea.

"Pels que ens dediquem a la investigaci� i al tractament de l'esclerosi m�ltiple, aquesta �s una �poca fascinant" (26/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Fri, 26 Apr 2013 00:00:00 GMT

El Dr. Xavier Montalban, responsable del grup de Neuroimmunologia Cl�nica del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del Centre d�Esclerosi M�ltiple de Catalunya (Cemcat), protagonitza el reportatge que publica aquest divendres La Vanguardia sobre els fruits de la recerca biom�dica en l�esclerosi m�ltiple (EM). Despr�s de m�s de 20 anys liderant la investigaci� en aquesta malaltia neurodegenerativa, el Dr. Montalban afirma al diari que �pels que ens dediquem a la investigaci� i al tractament de l�esclerosi m�ltiple, aquesta �s una �poca fascinant�. L�EM encara �s una malaltia incurable, per� �les perspectives s�n molt millors que fa un o dos anys�, gr�cies a la recerca en noves ter�pies que redueixen els brots i frenen la progressi� de la malaltia. De fet, en els propers mesos est� prevista la introducci� de dos nous f�rmacs que permetran individualitzar m�s els tractaments, i fer-los m�s efica�os i c�modes per als pacients. No obstant, com explica el doctor al diari, encara queda cam� en la recerca per identificar la mol�cula de la mielina que �s atacada pel sistema immunitari, definir el tractament idoni i, en definitiva, trobar la cura d�aquesta malaltia que a Espanya afecta unes 46.000 persones, segons dades recollides per la Federaci�n Esclerosis M�ltiple Espa�a.

Vall d'Hebron participa en la campanya de conscienciaci� i promoci� de la recerca en les IDP (25/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 25 Apr 2013 00:00:00 GMT

Vall d�Hebron se suma a la campanya �Immunodefici�ncies prim�ries: De l�esperan�a a l�acci�, organitzada per l�Associaci� Catalana de D�ficits Immunitaris Primaris (ACADIP) en motiu de la Setmana Mundial contra aquestes malalties que afecten al sistema immunitari. D�entre les diferents activitats que s�han programat per aquests dies, el Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) va celebrar dimecres 24 el seminari �Immunodefici�ncies prim�ries (IDP): un vincle entre assist�ncia i investigaci�, a c�rrec del Dr. Pere Soler, la Dra. Concepci�n Figueras i la Dra. M�nica Mart�nez, del grup de recerca d�Infecci� en el Pacient Pedi�tric Immunodeprimit. El seminari tamb� va comptar amb una exposici� sobre la visi� dels pacients, a c�rrec d�ACADIP. A banda d�aquest seminari, a l�Hospital Universitari Vall d�Hebron (HUVH) tamb� se celebrar� aquest dissabte 27 la primera festa infantil de les IDP, a la Pla�a Messi situada davant de l�edifici materno-infantil. L�objectiu de la campanya �s conscienciar la societat sobre la gravetat d�aquestes patologies, proporcionar a la comunitat cient�fica la possibilitat de difondre els coneixements existents, especialment per als metges en per�ode de formaci�; i aconseguir els recursos tant econ�mics com humans per a fomentar la recerca en aquest �mbit. Les IDP s�n un grup de malalties rares causades per alteracions en el sistema immunitari dels nens, que globalment afecten un de cada 2.000 nounats vius. Els malalts s�n susceptibles de patir infeccions de gravetat variable que, si no s�n tractades de forma adient, poden ser fatals o deixar seq�eles que empitjorin la seva qualitat de vida. Al VHIR investiga aquestes malalties el grup de recerca d�Infecci� en el Pacient Pedi�tric Immunodeprimit, dirigit per la Dra. Concepci�n Figueras, i el grup d�Immunologia, dirigit pel Dr. Ricardo Pujol. Tots dos grups tenen vincle directe amb la Unitat de Malalties Infeccioses Pedi�triques de l�HUVH, que ha fet de l�hospital un centre de refer�ncia en aquest �mbit, amb prop de 700 pacients diagnosticats.

El VHIR acull la primera reuni� de recerca cooperativa espanyola en prevenci� de l'ictus (24/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 24 Apr 2013 00:00:00 GMT

El Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha acollit aquest dimecres 24 d�abril la primera reuni� en prevenci� de l�ictus de la nova xarxa d�investigaci� cooperativa estatal INVICTUS, aprovada per l�Instituto de Salud Carlos III. Com a novetat, durant els propers 4 anys, els investigadors dels 11 centres punters espanyols que integren aquesta xarxa, no nom�s se centraran en el tractament i la reparaci� de l�ictus, sin� que tamb� en la prevenci�. El coordinador de Malalties Neurovasculars del VHIR i de l��rea de prevenci� a INVICTUS, el Dr. Joan Montaner, destaca que ��s la primera vegada que a tot l�estat ens unim per cooperar en la recerca de la prevenci� de l�ictus�. I afegeix, aquesta cooperaci� els permetr� obtenir una visi� "molt m�s integradora i completa de la malaltia, ja que no nom�s treballarem amb els malalts, sin� que tamb� amb la poblaci� de m�s risc�. La xarxa INVICTUS sorgeix de la xarxa RETICS-RENEVAS, que durant els darrers cinc anys ha facilitat importants sin�rgies en la recerca de malalties neurovasculars. No obstant, la nova plataforma neix centrada en la translaci� dels resultats a la pr�ctica cl�nica per tal d�impulsar el coneixement sobre el diagn�stic i les dianes terap�utiques, i aix� poder reduir la morbiditat i mortalitat de l�ictus al nostre entorn. El context econ�mic actual tampoc passa desapercebut per la nova xarxa d�investigaci�, i per aix� un altre dels objectius principals ser� aconseguir patents i explotar-les per generar m�s recursos per a la recerca en aquest camp. A la xarxa RETIC-INVICTUS hi participen 5 centres d�investigaci� catalans: el VHIR, l�Institut d�Investigacions Biom�diques August Pi i Sunyer, l�Institut d�Investigaci� en Ci�ncies de la Salut Germans Tries i Pujol, l�Institut de Recerca de l�Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i l�Institut d�Investigaci� Biom�dica de Girona Dr. Josep Trueta. Completen la llista els investigadors de l�Hospital Cl�nico Universitario de Santiago de Compostela, l�Hospital Universitario La Paz de Madrid, la Universidad Complutense de Madrid, l�Hospital Cl�nico Universitario de Salamanca, la Cl�nica Universitaria de Pamplona i l�Hospital Universitario La Fe de Val�ncia.

Roses, llibres, senyeres i escrits es passegen pel VHIR per Sant Jordi (23/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 23 Apr 2013 00:00:00 GMT

Un Sant Jordi amb cara de tap, un roser a la neuroretina, una senyera de provetes, un Heat map molt curi�s... Al Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), de creativitat cient�fica en tenim molta! Per comprovar-ho, nom�s heu de fer un cop d'ull a les fotografies i els escrits que ens heu enviat per celebrar la Diada de Sant Jordi. I si encara voleu veure m�s fotografies, us recomanem que us passeu pel banc d�imatges d�Hematologia, liderat per la Dra. Teresa Vallesp� del VHIR, on trobareu espectaculars captures cient�fiques de c�l�lules sangu�nies i malalties hematol�giques. Moltes gr�cies a tots per la vostra participaci�! [Al Facebook del VHIR hem creat un �lbum on podeu veure les fotografies amb m�s informaci� i resoluci�] "En l'an�lisi prote�mica de les ll�grimes de la ci�ncia es valida l'abs�ncia d'imaginaci� pol�tica, la negaci� del coneixement i la por de governar ciutadans lliures" D'In�s de Torres. "La Rosa Rosae Draco d'un foc amagat Princesa se'n va" Haiku d'�ngeles Rojas "En principio la investigaci�n necesita m�s cabezas que medios" De Severo Ochoa (1905-1993), citat per Teresa Pont. "Research is what I'm doing when I don't know what I'm doing" De Wernher von Braun (1912-1977), citat per Guillem Nadal. "Els factors essencials que determinen, en la recerca cient�fica, l'�xit i la satisfacci� personal, no s�n el grau d�intel�lig�ncia ni la capacitat per portar a terme amb exactitud la tasca empresa. Ambd�s depenen, sobretot, d'una entrega total a la tasca i de la capacitat de tancar els ulls davant de la dificultat: d'aquesta manera podrem fer front a problemes que d'altres, m�s cr�tics i m�s enginyosos que nosaltres, no podrien" De Rita Levi Montalcini (1909-2012), citada per Francina Munell. �El aspecto m�s triste de la vida actual es que la ciencia gana en conocimiento m�s r�pidamente que la sociedad en sabidur�a� D�Isaac Asimov (1920-1992), citat per Montse. "Success is often the result of taking a misstep in the right direction" Cita an�nima enviada per Elena Andretta. "Se cuenta de Gerolamo Cardano (1501-1576) que calcul� la hora exacta de su muerte. La tal hora lo pill� con una salud de roble. Consecuentemente, ataj� el error suicid�ndose" De Fernando Aramburu al seu article �Cient�ficos, demasiado cient�ficos� de El Cultural, citat per Jos� Valenzuela. "Usa il metodo scientifico varie volte e arriverai all� verita" De Marco Tulio Cicer�n (106a.C.-43a.C.), citat per Rosanna Paciucci Poesia i c�lcul d�estructures. Quatre mirades breus a les relacions entre la poesia i la ci�ncia. Joan Gavald� ens recomana la lli�� inaugural del curs acad�mic 2010-2011 que va fer Joan Margarit a la UPF.

Identifiquen una prote�na que ajuda al desenvolupament del tumor i de les met�stasis en el c�ncer de pr�stata (22/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 22 Apr 2013 00:00:00 GMT

Una investigaci� dirigida per la Dra. Rosanna Paciucci, de la Unitat de Recerca Biom�dica i Oncologia Translacional del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha identificat un dels mecanismes de la prote�na Prostate Tumor Overexpressed-1 (PTOV1) que la vinculen amb el creixement del tumor i les met�stasis en el c�ncer de pr�stata. L�estudi, publicat a Oncogene, constitueix una oportunitat per dissenyar noves dianes terap�utiques. La PTOV1 �s una prote�na que es troba fortament expressada al c�ncer de pr�stata i a les lesions premalignes que precedeixen a la malaltia. Gr�cies a aquest estudi, els investigadors han demostrat que exerceix de reguladora d�altres prote�nes que intensifiquen l�agressivitat del tumor. En concret, han comprovat que PTOV1, quan interacciona amb la prote�na RACK1, activa la s�ntesi de prote�nes d�un grup particular de mRNAS, d�entre els quals hi figura l�oncogen c-Jun/AP1. Aquest oncogen provoca alhora un augment de l�expressi� d�altres gens com SNAIL1 i uPA, que s�n coneguts inductors de la motilitat cel�lular, la invasi� i la met�stasi in vivo. Per demostrar la funci� reguladora de la prote�na estudiada, els investigadors del VHIR han inoculat en ratolins c�l�lules de c�ncer de pr�stata amb l�expressi� de PTOV1 molt redu�da i han comprovat que els tumors resultants s�n m�s petits i triguen m�s en metastatitzar. Aquests tumors, a part de tenir l�expressi� de PTOV1 molt redu�da, no expressen l�oncogen c-Jun. Per un altre costat, en mostres procedents de pacients amb c�ncer de pr�stata tamb� han comprovat que els tumors metast�tics i les met�stasis mostren nivells d�expressi� de PTOV1 molt elevats que es corresponen amb la sobreexpressi� de c-Jun a les mateixes mostres. Amb aquests resultats, la Dra. Paciucci sost� que, malgrat que actualment es desconeixen els mecanismes de l�activaci� de PTOV1 a les c�l�lules canceroses, la identificaci� del seu mecanisme d�acci� permet plantejar noves estrat�gies per les ter�pies antitumorals: �PTOV1 constitueix una bona diana per desenvolupar nous f�rmacs que bloquegin la seva activitat i ajudin a millorar l�efic�cia dels tractaments disponibles�. I �s que aquesta prote�na, a m�s a m�s d�ajudar al desenvolupament del tumor i de les met�stasis, tamb� participa en la resist�ncia a la resposta d�alguns f�rmacs. Segons dades recollides per l�Associaci� Espanyola Contra el C�ncer, a Espanya cada any es diagnostiquen 25.000 nous casos de c�ncer de pr�stata i moren per aquesta malaltia prop de 6.000 homes. �s el c�ncer amb major incid�ncia entre la poblaci� masculina i la seva taxa de superviv�ncia durant els cinc anys posteriors al diagn�stic est� al voltant del 65 per cent.

El VHIR signa un conveni amb la Universitat de Val�ncia per explotar el registre Nacional de Tumors Infantils (22/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 22 Apr 2013 00:00:00 GMT

El Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha signat un conveni de col�laboraci� amb la Universitat de Val�ncia (UV) per potenciar l�explotaci� cient�fica del Registre Nacional de Tumors Infantils (RNTI-SEHOP) i desenvolupar projectes cient�fics en l��mbit de la recerca del c�ncer durant la inf�ncia. Els projectes es realitzaran sota la direcci� conjunta del Dr. Josep S�nchez de Toledo, cap del grup de Recerca Translacional en C�ncer Infantil del VHIR, i el Dr. Rafael Peris Bonet, director del RNTI-SEHOP. El Registre Nacional de Tumors Infantils, situat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Val�ncia, t� l�objectiu de realitzar recerca epidemiol�gica que contribueixi a millorar l�assist�ncia als infants afectats de c�ncer a Espanya, con�ixer la situaci� del c�ncer infantil a l�estat i estudiar les causes d�aquesta patologia. Amb aquest acord, les dues parts es comprometen a explotar les dades que ofereix aquest registre per identificar les �rees de millora en l�assist�ncia al c�ncer infantil i realitzar estudis de superviv�ncia i incid�ncia del c�ncer a Espanya, en comparaci� amb altres pa�sos. L�acord tamb� facilitar� l�execuci� de projectes i programes de recerca en c�ncer infantil, aix� com l�intercanvi de personal en projectes conjunts i l�organitzaci� d�activitats per promoure la investigaci� en aquest �mbit. El conveni de col�laboraci� l'han signat aquest dilluns a la universitat valenciana el director del VHIR, el Dr. Joan X. Comella, i el rector de la UV, el Dr. Esteban Morcillo.

Investigadors i professionals del Vall d'Hebron demanen 11.000 euros per comprar un ec�graf per a un hospital a Angola (18/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 18 Apr 2013 00:00:00 GMT

Un equip de metges del grup de recerca de Malalties Infeccioses de l�Institut de Recerca Vall d�Hebron i la Unitat de Malalties Infeccioses de l�hospital s�han unit per demanar fons per comprar un ec�graf per a l�Hospital Nossa Senhora da Paz de Cubal, situat al centre oest d�Angola. L�import de l�ec�graf �s d�11.000 euros i la campanya de recaptaci� estar� oberta fins l�1 de juny a la plataforma de micromecenatge RocketHub. L�Hospital Nossa Senhora da Paz de Cubal �s un centre privat integrat a la xarxa p�blica de salut del pa�s, que at�n cada any prop de 20.000 persones de la prov�ncia de Cubal. Malgrat l�extrema pobresa de les infraestructures del pa�s, l�hospital �s un centre de refer�ncia de la zona per la seva atenci� m�dica de qualitat, gr�cies a l�esfor� en la formaci� del personal. Un esfor� en el qual hi tenen molt a veure els professionals del Vall d�Hebron, que des de fa cinc anys cooperen amb l�hospital afric�. Davant la manca d�acc�s a t�cniques diagn�stiques, l�equip del Vall d�Hebron va participar en un curs de capacitaci� en ecografia al personal del centre angol�s durant 6 mesos. El millor alumne va completar la seva formaci� en aquesta t�cnica al Servei de Radiologia de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron (HUVH) i va tornar amb una m�quina molt antiga que va acabar espatllant-se. Davant d�aquesta eventualitat i per augmentar la qualitat de l�atenci� a la poblaci�, els metges del Vall d�Hebron han encetat la campanya de recaptaci� de fons a trav�s de Rocket Hub. El Dr. Israel Molina, responsable de la l�nia de recerca en Salut Internacional i Medicina Tropical del grup de recerca de Malalties Infeccioses del VHIR, lidera aquesta iniciativa, juntament amb 7 metges m�s.

Vall d'Hebron reuneix a Sitges experts en la s�psia per intercanviar estrat�gies (17/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 17 Apr 2013 00:00:00 GMT

Vall d�Hebron ha tornat a reunir a Sitges experts nacionals i internacionals en el tractament de pacients amb s�psia. L�International Course on Antimicrobial Strategies In Sepsis (ICASIS), organitzat pel Servei de Medicina Intensiva de l�Hospital Universitari del Vall d�Hebron, ha tancat l�edici� 2013 amb un gran �xit de participaci�, amb prop d'un centenar d'assistents. Durant els dies 15 i 16 d�abril, 14 docents experts en la ter�pia antiinfecciosa dels malalts cr�tics ingressats a Cures Intensives s�han centrat en les �ltimes estrat�gies en el tractament dels pacients. L�edici� d�enguany per�, tamb� ha mirat cap al futur, pel que fa a la innovaci� amb nanopart�cules. El curs ha estat dirigit el Dr. Jordi Rello, cap del grup d�Investigaci� Cl�nica i Innovaci� en Pneum�nia i S�psia al Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), i coordinat pel Dr. Jes�s Caballero, facultatiu especialista del Servei de Medicina Intensiva. Ha estat acreditat amb 3 cr�dits per la CCFCPS, t� l'aval cient�fic del CIBERES i ha estat declarat d�Inter�s Sanitari pel Departament de Salut.

Investigadors del VHIR descobreixen el gen causant d'una forma dominant de la distr�fia muscular de cintures (15/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 15 Apr 2013 00:00:00 GMT

Investigadors del grup de Patologia Neuromuscular i Mitocondrial del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat pel Dr. Ramon Mart�, han descobert el gen causant de la distr�fia muscular de cintures 1F (LGMD1F), una malaltia rara descrita fa m�s de 10 anys en una fam�lia espanyola que s�est�n al llarg de 6 generacions, i en la qual existeixen al voltant de 50 membres afectats. Es tracta del gen TNPO3, que codifica la prote�na transportina 3. Per realitzar l�estudi, publicat a la revista Brain, els cient�fics han seguit una estrat�gia de seq�enciaci� gen�mica completa que els ha perm�s analitzar els canvis existents a la regi� del cromosoma 7 lligada a l�her�ncia de la malaltia. L�an�lisi ha demostrat que una microdeleci� en el cod� de parada del gen TNPO3 d�na lloc a una extensi� de 15 amino�cids addicionals en la prote�na transportina 3, la qual cosa explica el car�cter dominant de la malaltia. La transportina 3 �s una prote�na de l�embolcall nuclear i havia estat identificada en estudis previs com un factor clau en el proc�s d�importaci� del virus de la immunodefici�ncia humana (VIH) al nucli cel�lular. De totes maneres, el Dr. Mart� indica que aquesta funci� no t� relaci� amb la seva implicaci� actual com a causa de la LGMD1F. Gr�cies a aquesta investigaci� de l�equip del VHIR, que pertany al CIBER de malalties rares (CIBERER), i ha comptat amb la participaci� de col�laboradors intramurals (Dr. Josep G�mez) i extramurals (Dr. Juan V�lchez, de l�Hospital de la Fe de Val�ncia; la Dra. Carmen Navarro, de l�Hospital Universitari de Vigo, i el Dr. Michio Hirano, de la Columbia University a Nova York), els cient�fics han aconseguit ampliar el coneixement sobre les bases moleculars de les distr�fies musculars i refor�ar la import�ncia dels defectes a les prote�nes d�embolcall nuclear com a causa de les miopaties heredit�ries. La distr�fia muscular de cintura 1F produeix debilitat en els m�sculs de les zones p�lvica i escapular. Encara que la gravetat de la presentaci� cl�nica en diferents individus �s variable i, en general, acostuma a ser lleu o moderada, tamb� es donen alguns casos greus que obliguen fins i tot a l��s de cadira de rodes. �s una malaltia rara sense tractament i la fam�lia estudiada en aquest treball �s la �nica amb aquesta modalitat de distr�fia descrita fins al moment.

Col�labora i omple de paraules i imatges de ci�ncia la web del VHIR per Sant Jordi (12/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Fri, 12 Apr 2013 00:00:00 GMT

Per segon any consecutiu, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, us demanem que col�laboreu per decorar la web del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb escrits i imatges relacionats amb la ci�ncia i la celebraci� d�aquest dia. Ens podeu enviar poemes, escrits o frases relacionades amb la ci�ncia, la biomedicina i l�entorn de la vostra recerca en qualsevol idioma, aix� com imatges que d�alguna manera lliguin la vostra feina habitual amb Sant Jordi. Podeu enviar-nos les vostres propostes a trav�s del Twitter i Facebook del VHIR, o del correu electr�nic comunica@vhir.org fins divendres 19 d�abril. Una selecci� de les millors seran publicades a la web el dia 23. De moment, ja ens han enviat aquesta foto tan maca de la rosa i la senyera fetes amb material de laboratori! I tamb� hem rebut cites com aquestes: "Research is what I'm doing when I don't know what I'm doing" de Wernher von Braun, enviat a trav�s de Twitter per Guillem Nadal Aquestes s�n les que vam publicar pel Sant Jordi 2012: "roses d'assajos vius de rajos blaus escopits� princesa Jordi" Haiku d'�ngeles Rojas L�pez "Si f�ssim la microdissecci� de l'�nima del poeta i un microarray del seu RNA, sortirien sobreexpressats, els gens de l'eternitat" d'In�s de Torres Ramirez �El adelanto de las ciencias en un pa�s es el �ndice m�s seguro de su civilizaci�n. Hablar del futuro de las ciencias en una Naci�n es lo mismo que expresar qu� jerarqu�a ocupar� en el mundo civilizado. Falta de ciencia es sin�nimo de barbarie o de atraso. La verdadera supremac�a de un pueblo se basa en la labor silenciosa y obstinada de sus pensadores, hombres de ciencia y artistas; esta obra reporta fortuna y gloria al pa�s, bienestar a toda la humanidad� de�Dr. Bernardo A. Houssay�enviat per�Mart�n A. Rivas "Medicine is a science of uncertainty and an art of probability" de�William Osler�enviat per�Teresa Pont Castellana

Leo Messi apadrina un conte solidari per recaptar fons en la lluita contra el c�ncer infantil al VHIR (11/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 11 Apr 2013 00:00:00 GMT

Leo Messi se solidaritza un cop m�s amb una causa noble. En aquest cas participant en la promoci� d�un conte amb un objectiu solidari. 'La for�a del Bar�a', escrit per V�ctor Panicello i amb il�lustracions de Marta Biel Tres, �s la nova proposta liter�ria que han posat a la venda la Fundaci� FC Barcelona, la Fundaci� Leo Messi i la Fundaci� �nima amb l�objectiu de recaptar fons per a la lluita contra el c�ncer en la inf�ncia al Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR). 'La for�a del Bar�a', editat per Estrella Polar, �s un conte pensat per infants a partir de 6 anys que explica la hist�ria d�en Nico i la Laura, dos infants malalts que tenen l�oportunitat d�assistir a un entrenament del primer equip a la Ciutat Esportiva i poden con�ixer als seus �dols. El conte es pot trobar a les llibreries per un preu de 9,95 euros. Tots els fons recaptats per les vendes d�aquesta iniciativa conjunta es destinaran a projectes d�investigaci� sobre el c�ncer en la inf�ncia liderats pel grup de Recerca Translacional en C�ncer Infantil del VHIR que dirigeix el Dr. Josep S�nchez Toledo, Cap del Servei d�Oncologia i Hematologia Pedi�trica del l��rea Maternoinfantil de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron (HUVH), que a m�s ha escrit el pr�leg del conte. La vocaci� del seu grup �s trobar evidencies moleculars que permetin el disseny de nous f�rmacs anti-oncog�nics m�s espec�fics i potents. L�objectiu final de totes les l�nies de recerca del grup �s aconseguir una optimitzaci� de les ter�pies pels pacients amb c�ncer pedi�tric per tal de millorar la seva taxa de superviv�ncia i reduir els possibles efectes secundaris. Vall d'Hebron �s centre de refer�ncia nacional i internacional en el tractament del c�ncer en la inf�ncia i de les malalties hematol�giques. Des de 1984 ha fet un total de 1.040 trasplantaments de progenitors hematopo�tics: de medul�la �ssia, de sang perif�rica i de sang de cord� umbilical. Precisament l�any passat el Servei d'Oncologia i Hematologia en la Inf�ncia i Trasplantament de Progenitors Hematopo�tics Pedi�tric de l�HUVH va obtenir l'acreditaci� de qualitat JACIE, la de m�s prestigi en aquest �mbit m�dic, esdevenint la primera unitat exclusivament pedi�trica de tot l'Estat espanyol en aconseguir-ho.

'Els nens amb c�ncer ens donen lli�ons de valentia (10/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 10 Apr 2013 00:00:00 GMT

'El Peri�dico de Catalunya' publica un reportatge sobre l�experi�ncia del Dr. Josep S�nchez de Toledo, cap del grup de Recerca Translacional en C�ncer Infantil del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Servei d�Oncologia i Hematologia Pedi�triques de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron (HUVH), en motiu de la seva candidatura a Catal� de l�Any 2012. En els seus 35 anys de carrera, el doctor ha estat testimoni dels grans aven�os en la lluita contra el c�ncer infantil: �Quan vaig comen�ar, un 50% dels nens malalts superaven el c�ncer. Ara ho aconsegueix el 80%�, explica al diari. I en aquest cam�, per les seves mans han passat centenars de petits pacients amb una serenor admirable: �Ens donen lli�ons de valentia i serenitat. Accepten la realitat amb una equanimitat dif�cil d'observar en un adult malalt. S�n nens que inspiren un gran sentiment de solidaritat�. S�nchez de Toledo continua entre els tres primers candidats d�entre els 10 finalistes que opten a ser el Catal� de l�Any 2012, organitzat per 'El Peri�dico' i el programa 'Els Matins de TV3'. Les votacions encara estan obertes i s�han habilitat tres vies diferents: a trav�s del web www.cataladelany.cat, trucant al tel�fon 905.44.60.40 o enviant un missatge SMS al 25152 amb la paraula CATALA, el nom del finalista �en aquest cas Josep S�nchez de Toledo- i el nom de la persona que hi participa. El 16 d�abril s�anunciar� la primera eliminaci� dels finalistes que tinguin menys suport del p�blic, el 8 de maig es publicar� el nom dels tres aspirants finalistes i el 14 de maig al migdia es tancaran les votacions. El Catal� de l�Any 2012 es coneixer� la nit del 14 de maig a la gala que se celebrar� al TNC, retransmesa en directe per TV3 i se li far� entrega d�una escultura de Ricard Vaccaro. L�elecci� del Dr. S�nchez Toledo entre els finalistes suposa un gran reconeixement a la seva tasca assistencial i de recerca i l�impacte en la comunitat cient�fica i la societat.

La Fundaci� Step by Step i 501SITU contribuiran a finan�ar el projecte 'Time to Move' liderat al VHIR (09/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 9 Apr 2013 00:00:00 GMT

El Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Fundaci� Step by Step (SbS) i la promotora immobili�ria 501SITU han signat un acord que permetr� destinar el 25% dels beneficis d�una promoci� d�habitatges a un projecte d�investigaci� de les lesions medul�lars. L�acord contribuir� a finan�ar el projecte d�investigaci� �Time to Move�, que est� basat en la ter�pia cel�lular per impulsar noves estrat�gies en el tractament de les lesions medul�lars. L�estudi est� liderat pel VHIR i compta amb la participaci� de set grups d�investigaci�: dos del VHIR, dos de la Universitat de Girona (UdG), dos del Centre d�Investigaci� Pr�ncep Felip (CIPF) i el grup de rehabilitaci� de la Fundaci� SbS. En l�acte de signatura, celebrat a la seu del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat, hi ha participat el Dr. Joan X. Comella, director del VHIR, el Dr. Miguel �ngel Gonz�lez Viejo, cap de la Unitat de Lesionats Medul�lars de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron, Frederic Crespo, representant de 501SITU i alhora fundador i president de Step by Step, i Xavier Esteve i Anna Veiga, patrons de la Fundaci�. Pel director del VHIR, el projecte �Time to move� �s singular, ja que aborda la investigaci� de les lesions medul�lars des d�un punt de vista �multidisciplinar amb grups punters en el seu �mbit de recerca�. Un fet que tamb� ha remarcat a la signatura de l�acord el Dr. Gonz�lez Viejo, que ha insistit en l�abordatge �des de totes les perspectives possibles� que fa el projecte de recerca. L�acte ha estat presidit pel director general de Recerca de la Generalitat, Josep Maria Martorell, que ha destacat �el comprom�s d�una empresa privada en la recerca que es fa a Catalunya� i ha subratllat que �la inversi� en ci�ncia comporta rendiments importants en la millora de la qualitat vida de les persones�. La Fundaci� Step by Step �s una entitat sense �nim de lucre dedicada a la rehabilitaci� de persones afectades de patologia neurol�gica amb afectaci� del sistema nervi�s central, especialment en el cas de lesi� medul�lar. A banda de comptar amb un innovador centre de rehabilitaci�, disposa d�un comit� cient�fic per impulsar noves l�nies de recerca que contribueixin a millorar la qualitat de vida dels lesionats medul�lars.

Un innovador software prediu si pot haver ganglis tumorals a l'aixella de pacients amb c�ncer de mama (08/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 8 Apr 2013 00:00:00 GMT

Investigadors del Centre de C�ncer de Mama de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron (HUVH) han desenvolupat un software que calcula la probabilitat de trobar ganglis limf�tics amb c�l�lules tumorals a l�aixella de pacients amb c�ncer de mama en estadis inicials i amb ganglis sentinella positius detectats. Una predicci� que es fa determinant el valor de la c�rrega tumoral d�aquests ganglis mitjan�ant una t�cnica molecular (OSNA-one-step nucleic acid simplification) que ja s�utilitza en molts hospitals. La novetat �s que s�ha aconseguit desenvolupar un programa que determina la c�rrega tumoral del gangli sentinella com a factor predictiu, per poder oferir als professionals especialitzats en aquest �mbit una eina m�s de consulta per a valorar si cal extirpar tots els ganglis de l�aixella quan s�hagi detectat un gangli sentinella positiu. La Dra. Isabel Rubio, cap de la Unitat de Patologia Mam�ria de l'HUVH, assegura que �aquesta calculadora �s �til perqu� ens permet tenir m�s informaci� sobre la pacient i aix� sempre beneficia el tractament que se li aplica, ja que cada vegada intentem que tant el tractament com la cirurgia siguin el menys agressius possibles sense perdre efic�cia�. Per poder desenvolupar aquesta eina, gr�cies a la col�laboraci� en temes de transfer�ncia de coneixement del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), els investigadors s�han basat en els resultats d�un estudi multic�ntric realitzat sobre 600 pacients a 8 centres d�investigaci� espanyols. Es calcula que entre un 10 i un 20% de les pacients, amb aquestes caracter�stiques, es podrien beneficiar d�aquesta eina. Cal tenir en compte per�, que es tracta d�una eina informativa quee no substitueix en cap cas el criteri final del metge, que �s el que preval a l�hora de prendre una decisi�.

El director del VHIR i del 12 de Octubre aborden a Onda Cero l'estat de la recerca a Espanya (05/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Fri, 5 Apr 2013 00:00:00 GMT

El director del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan X. Comella, i el director del Instituto de Investigaci�n 12 de Octubre (I+12), el Dr. Joaqu�n Arenas, han participat al programa Pont Barcelona-Madrid d�Onda Cero Catalunya, per parlar de l�estat actual i dels reptes de la investigaci� biom�dica a Espanya. Pel Dr. Comella, gr�cies a l�esfor� p�blic �s�ha creat a Espanya un microclima que �s la base per aprofitar el coneixement i fer la transfer�ncia. Un microclima que permetr� la creaci� d�empreses biotecnol�giques i projectes empresarials amb aquest coneixement que si no aprofitem nosaltres, l�aprofitaran competidors estrangers�. En aquest sentit, fa una crida als empresaris que, segons afirma, �encara no s�han cregut que la recerca biom�dica pot ser una font de riquesa�. Els directors dels centres d�investigaci�, d�altra banda, han fet una advert�ncia a les autoritats p�bliques: �durant els �ltims anys la recerca m�dica ha crescut de manera molt significativa. Aquesta investigaci� necessita un manteniment d�infraestructures i fons. Per aix�, qualsevol modificaci� a la baixa pot repercutir clarament en el futur de la recerca�, ha avisat el Dr. Arenas. Els assaigs cl�nics, la recerca translacional i el perfil dels cient�fics s�n altres dels punts que han abordat al programa em�s el dijous 4 d�abril.

El govern catal� autoritza el Biobanc HUVH (04/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 4 Apr 2013 00:00:00 GMT

La Direcci� General de Planificaci� i Recerca, que dep�n del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha concedit l�autoritzaci� per la constituci� i funcionament del Biobanc Hospital Universitari Vall d�Hebron (HUVH) gestionat pel Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR). Amb aquesta autoritzaci� de car�cter indefinit, el banc de mostres biol�giques del Vall d�Hebron s�adapta a la normativa fixada al Reial Decret 1716/2011, de 18 de novembre, pel qual s�estableixen els requisits b�sics d�autoritzaci� i funcionament dels biobancs amb fins de recerca biom�dica i del tractament de les mostres biol�giques d�origen hum�, alhora que regula el funcionament i l�organitzaci� del Registre Nacional d'aquests Biobancs. El Biobanc HUHV t� com a objectiu posar a disposici� de la comunitat cient�fica el material biol�gic necessari per a la recerca en unes �ptimes condicions que assegurin la competitivitat i l�excel�l�ncia de la investigaci�. Presta serveis d�assessorament sobre aspectes metodol�gics, �tics i legals relacionats amb la utilitzaci� de les mostres per a la investigaci� biom�dica; serveis de registre de col�leccions de mostres aprovades pel Comit� �tic d�Investigaci� Cl�nica de l�HUVH; i serveis de cessi� de mostres per a projectes de recerca biom�dica de les col�leccions que formen part del biobanc (Banc de tumors, de teixits fetals, d�endocrinologia pedi�trica i l�IMID-biobank). El Dr. Santiago Ramon i Cajal dirigeix el Biobanc HUVH i el Comit� �tic d'Investigaci� Cl�nica HUVH i un Comit� Cient�fic Extern format per 5 membres s�encarrega de la seva supervisi�.

El VHIR s'adhereix a una nova campanya de mecenatge (02/04/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 2 Apr 2013 00:00:00 GMT

'D�na un c�ntim m�s que Don Amancio'. Aquest �s el lema de la campanya de mecenatge encetada a donamasquedonamancio.org que pret�n que la ciutadania sigui m�s solid�ria que el president d'Inditex, Amancio Ortega, que va donar 20 milions d�euros a C�ritas a finals del 2012. Un percentatge que, segons els organitzadors d'aquesta iniciativa, nom�s suposa el 0,05 per cent del seu patrimoni. El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), a trav�s de la seva web de micromecenatge 'faigrecerca.org' ('yoinvestigo.org', en castell�), i diverses organitzacions com l�Associaci� Espanyola Contra el C�ncer, Unicef i Metges Sense Fronteres s�han sumat a aquesta original campanya que permet calcular el que cada ciutad� hauria de donar per ser m�s gener�s que l�home m�s ric d�Espanya.

El Dr. David Valc�rcel parla a 'Diario M�dico' sobre el cariotip monos�mic en les S�ndromes Mielodispl�siques (28/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 28 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Dr. David Valc�rcel, membre del grup d'Hematologia Experimental del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha publicat al 'Journal of Clinical Oncology' un estudi que revela que el mal pron�stic en les S�ndromes Mielodispl�siques (SMD), no nom�s es produeix per la pres�ncia del cariotip monos�mic, sin� que tamb� per m�ltiples alteracions gen�tiques. En un reportatge publicat a 'Diario M�dico', l'investigador del VHIR recull els resultats d'aquest estudi conjunt del Grupo Espa�ol de SMD, realitzat a 50 centres espanyols sobre 1.054 pacients amb aquesta malaltia. En declaracions al setmanari espanyol, el Dr. Valc�rcel assegura que les dades obtingudes de la recerca "s�n un punt de ruptura amb treballs previs que suggerien que el cariotip monos�mic suposava mal pron�stic intr�nsecament i estableixen que �s l'acumulaci� de m�ltiples alteracions presents en el 85-90 per cent d'aquests pacients la responsable de la menor superviv�ncia i major evoluci� a la leuc�mia mieloide aguda". El Grupo Espa�ol de SMD t� com a objectiu principal fomentar i desenvolupar la investigaci�, el diagn�stic i les ter�pies d'aquesta malaltia que a Espanya pateixen m�s de 7.000 persones.

El Dr. Montaner explica a R�dio 4 els primers resultats de l'assaig cl�nic per detectar els ictus silents (28/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 28 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Dr. Joan Montaner, coordinador de l��rea de Neuroci�ncies del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha explicat a l�Edici� Migdia de R�dio 4 els resultats de la primera fase de l�assaig cl�nic per determinar la freq��ncia dels ictus silents, coordinat per la Dra. Pilar Delgado. De la mostra de m�s de 1.000 persones d�entre 50 i 70 anys amb hipertensi�, els investigadors del VHIR han detectat lesions cerebrals en el 15 per cent. Aquests danys estan produ�ts per ictus silents, que s�n petits infarts cerebrals que passen desapercebuts i sense manifestacions cl�niques. Com els pacients no saben que han patit un ictus i no reben cap tractament ni es pren cap mesura preventiva, es multiplica per 3 la possibilitat de patir un segon ictus, aquesta vegada amb manifestacions de gravetat, i per 5 la possibilitat de patir algun tipus de dem�ncia. Pel Dr. Montaner, s�n unes xifres �molt altes perqu� quan fem n�meros i calculem el que tocaria a tota la poblaci� de Barcelona, podr�em arribar a 100.000 persones que podrien tenir aquest tipus de lesions i no saber-ho�. La segona fase de l�assaig se centrar� en definir les caracter�stiques de les persones que pateixen ictus silents i validar els resultats en m�s pacients. Tot plegat amb l'objectiu de prevenir i dissenyar proves rutin�ries que en un futur puguin detectar el risc de patir-los. A Catalunya, l�ictus �s la primera causa de mort entre les dones. Els hospitals ingressen 13.000 pacients a l�any per aquesta malaltia i d�aquests, el 10 per cent mor i el 30 per cent acaben amb una discapacitat permanent.

Investigadors del VHIR i l'IDIBELL llicencien una patent per al tractament de malalties respirat�ries agudes (27/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 27 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Institut d'Investigaci� Biom�dica de Bellvitge (IDIBELL) han signat un acord de llic�ncia amb l'empresa basca Histocell d'una patent per al tractament de malalties pulmonars agudes mitjan�ant c�l�lules mare mesenquimals. Aquestes c�l�lules, administrades per via intravenosa, tenen la propietat de dirigir-se directament als pulmons danyats, de manera que actuen com un "medicament intel�ligent". La novetat patentada ha estat la introducci� de millores a trav�s d'enginyeria gen�tica que potencien considerablement el poder antiinflamatori i regenerador de les c�l�lules mesenquimals. Les c�l�lules s�n extretes de teixit adip�s obtingut de liposuccions i s�n capaces de potenciar la regeneraci� del teixit pulmonar danyat i de segregar-hi prote�nes antiinflamat�ries quan s�n injectades a la sang. Concretament, els investigadors les han modificat perqu� secretin un antagonista de la interleuquina 33, una prote�na reguladora (citoquina) que t� un paper fonamental en el proc�s inflamatori. El tractament ha demostrat ser molt efectiu administrat per via intravenosa i ha obtingut bons resultats en experiments realitzats en animals amb destret pulmonar agut, una insufici�ncia respirat�ria molt greu sense tractament efectiu. Tamb� s'ha comprovat la seva efic�cia en models animals amb asma al�l�rgic a persulfats, una malaltia equivalent a la que es d�na entre professionals de la perruqueria. Els estudis han estat desenvolupats per l'equip dirigit per l'investigador del grup de Gen�tica Molecular Humana de l'IDIBELL, Josep Maria Aran, conjuntament amb els doctors Maria Jes�s Cruz i Francisco Javier Mu�oz del grup de Pneumologia del VHIR, i els doctors Oriol Roca i Joan Ramon Masclans del grup d�Investigaci� Cl�nica/Innovaci� en la Pneum�nia i la S�psia (CRIPS). Finalment, a l�estudi tamb� ha participat el Centre d�Investigaci� Biom�dica en Xarxa de Malalties Respirat�ries (CIBERES).

S'identifiquen 8 mol�cules que podrien servir per millorar el diagn�stic de la S�ndrome de Fatiga Cr�nica (26/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 26 Mar 2013 00:00:00 GMT

Cient�fics de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l�Institut d�Investigaci� en Ci�ncies de la Salut Germans Trias i Pujol han identificat per primera vegada un grup de 8 mol�cules del sistema immunitari que associen a una pitjor resposta immunit�ria dels pacients amb la S�ndrome de la Fatiga Cr�nica (SFC). El treball ha comptat amb la col�laboraci� del grup de recerca en Fatiga Cr�nica del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) i de la Cl�nica SFC de Tarragona, aix� com amb el suport de diferents associacions d�afectats. Tamb� han participat la Fundaci� Lluita contra la Sida i la Cl�nica Delfos. �Les alteracions d'aquestes mol�cules en les persones amb el SFC podria contribuir a millorar la fiabilitat i la rapidesa del diagn�stic d'una malaltia complexa i, fins avui, mal definida a nivell molecular�, assenyala Juli� Blanco, investigador s�nior Miguel Servet de l�Institut d�Investigaci� en Ci�ncies de la Salut Germans Trias i Pujol a IrsiCaixa, coordinador de l'estudi i responsable del Grup de Virologia i Immunologia Cel�lular. Actualment, el diagn�stic de la SFC es basa �nicament en l�avaluaci� dels s�mptomes cl�nics, despr�s de descartar altres malalties. El diagn�stic �s poc quantitatiu i requereix proves d'esfor� o neurol�giques que poden ser m�s molestes per al pacient que una extracci� de sang. L'estudi s'ha publicat recentment a la revista cient�fica Journal of Translational Medicine i podria explicar tamb� la major repercussi� d'algunes infeccions provocades per virus en aquests pacients. No obstant aix�, els cient�fics remarquen la necessitat de confirmar els resultats mitjan�ant estudis m�s amplis. La S�ndrome de Fatiga Cr�nica �s una malaltia complexa que afecta els sistemes immunitari, neurol�gic, cardiovascular i endocr� de les persones que la pateixen. A Espanya, s�estima que afecta a 1 de cada 1.000 persones.

La BMF i Vall d'Hebron fomentaran la recerca de les malalties de la visi� (25/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 25 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Hospital Universitari Vall d�Hebron han signat un conveni de col�laboraci� amb la Barcelona Macula Foundation (BMF) per potenciar la investigaci� en les malalties de la visi� que comporten ceguesa i no tenen tractament efica� com per exemple la DMAE, la malaltia de Stargardt o retinosis pigment�ria. El marc de col�laboraci� permetr� aprofitar les sinergies investigadores entre els tres centres per tal de contribuir en el desenvolupament d'aquest camp de recerca. En aquest sentit, es fomentar� la generaci�, l'intercanvi i la transfer�ncia mitjan�ant la realitzaci� de projectes d'investigaci�, assaigs cl�nics i innovaci�, aix� com la promoci� d'activitats conjuntes. L'acord l'han formalitzat el director del VHIR, el Dr. Joan X. Comella, el gerent de l'hospital, el Dr. Jos� J. Navas, i el director m�dic de la BMF, el Dr. Jordi Mon�s. La BMF compta amb m�s de 20 anys d'experi�ncia en investigaci�, disseny i realitzaci� d'assaigs cl�nics centrats en la p�rdua greu de la visi�.

El Dr. Josep S�nchez de Toledo, finalista a Catal� de l'Any 2012 (22/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Fri, 22 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Dr. Josep S�nchez Toledo, cap del grup de Recerca Traslacional en C�ncer Infantil del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Servei d�Oncologia i Hematologia Pedi�triques de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron, �s un dels tres primers candidats d�entre els 10 finalistes que opten a ser el Catal� de l�Any 2012, organitzat per El Peri�dico i Els Matins de TV3, despr�s de les primeres votacions dels lectors del diari i els telespectadors del programa. L�elecci� del Dr. S�nchez Toledo entre els finalistes suposa un gran reconeixement a la seva tasca assistencial i de recerca i l�impacte en la comunitat cient�fica i la societat. Entre la llista dels finalistes hi ha noms tan coneguts com la metgessa Elena Barraquer o l�actriu Montserrat Carulla, que completen els tres primers classificats fins ara, a m�s de personalitats d��mbits molt variats que van des de l�art�stic i el literari fins a l�esportiu i el cient�fic. Aix� demostra el prestigi de la 13 edici� del certamen, ja que per tal de ser Catal� de l�Any cal haver aportat valors o fites que siguin un punt de refer�ncia a la societat. El Dr. Josep S�nchez de Toledo combina el seu treball cl�nic en nens amb tumors i trasplantaments de medul�la �ssia amb la m�s avan�ada recerca en c�ncer infantil des de cinc l�nies diferents d�estudi. Com a reconeixement a la seva intensa activitat pel benestar dels malalts, el seu grup de recerca recapta grans donacions d�importants entitats, ajuts importants, com el de La Marat� de TV3, o m�s recentment la iniciativa �Un nen un somriure�. Per votar pel Dr. S�nchez Toledo, s�han habilitat tres vies diferents: a trav�s del tel�fon, trucant al 905.44.60.40; via SMS, enviant un missatge al 25152 amb la paraula CATALA, el nom del finalista �en aquest cas Josep S�nchez de Toledo- i el nom de la persona que hi participa, i a trav�s de web, accedint a www.cataladelany.cat. El 16 d�abril s�anunciar� la primera eliminaci� dels finalistes que tinguin menys suport del p�blic en aquesta segona fase. Caldr� esperar fins el 8 de maig per tal que es faci p�blic el nom dels tres aspirants que passaran a la gran final. En aquesta fase, la tercera i definitiva, nom�s es podr� votar per un dels tres finalistes. El per�ode de votaci� es tancar� davant de notari el dia 14 de maig al migdia El Catal� de l�Any 2012 es coneixer� la nit del 14 de maig a la gala que se celebrar� al TNC, retransmesa en directe per TV3 i se li far� entrega d�una escultura de Ricard Vaccaro.

La Dra. Mar�a Vicario guanya una beca internacional per a l'estudi de la S�ndrome de l'Intest� Irritable (20/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 20 Mar 2013 00:00:00 GMT

La Dra. Mar�a Vicario, que lidera juntament amb el Dr. Javier Santos la l�nia d'investigaci� en Neuro-immuno-gastroenterologia, dins del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, ha aconseguit una beca anual per a l'estudi de malalties funcionals digestives, l'�nica que ha atorgat en 2013 'The Rome Foundation�. El treball, titulat 'Activitat humoral diferencial en la mucosa intestinal de pacients amb S�ndrome de l'Intest� Irritable: nou enfocament en el seu etiopatog�nesis', ha estat dotat amb una quantitat de 50.000 d�lars durant el per�ode compr�s entre l'1 de juny del 2013 i el 30 de juny de 2014. L'ajut, que reconeix a nivell internacional la potencialitat de la investigaci� de la Dra. Vicario i l'entorn del nostre institut i l'hospital en el qual la realitza, �s l'�nica que donar� aquesta instituci� en 2013 entre els molts candidats que s'havien presentat. La S�ndrome de l'Intest� Irritable t� una gran incid�ncia en la societat per� en l'actualitat manca de marcadors biol�gics espec�fics. La l�nia de la Dra. Vicario ha demostrat la relaci� entre l'activaci� dels mastocits intestinals i anomalies estructurals en la barrera epitelial, ambd�s relacionats amb la simptomatolog�a espec�fica d'aquesta s�ndrome. Experiments addicionals han identificat la pres�ncia de marcadors cel�lulars i moleculars d'activitat humoral en l'intest� d'aquests pacients. Partint d'aquest punt, el projecte becat se centrar� en l'estudi de la contribuci� dels limf�cits B i la caracteritzaci� dels mecanismes neuro-immunol�gics que promouen la superviv�ncia de les c�l�lules plasm�tiques i la producci� d'immunoglobulines en aquesta patologia. Aquesta investigaci� aportar� informaci� rellevant, fins a ara desconeguda, sobre la fisiopatologia de la malaltia i ajudar� a la identificaci� de marcadors biol�gics. Segons la Dra. Vicario, "el nostre objectiu �s identificar els mecanismes cel�lulars i moleculars que subjeuen a la disfunci� intestinal en aquests pacients, per a poder dissenyar estrat�gies terap�utiques eficaces que reverteixin la simptomatologia caracter�stica d'aquesta patologia". 'The Rome Foundation� �s una organitzaci� sense �nim de lucre que d�na suport a activitats destinades al coneixement cient�fic sobre el diagn�stic i el tractament de malalties funcionals gastrointestinals per a millorar la qualitat de vida dels pacients que les pateixen.

'Un nen un somriure' destina 8.000 euros per a la recerca del c�ncer infantil al VHIR (19/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 19 Mar 2013 00:00:00 GMT

Els impulsors de la iniciativa 'Un nen, un somriure' han recaptat 23.000 euros per contribuir a la recerca contra el c�ncer infantil i l�organitzaci� d'un campament a Menorca per a 10 nens recentment recuperats del c�ncer. D'aquests fons, el grup de Recerca Translacional en el C�ncer Infantil del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), dirigit pel doctor Josep S�nchez de Toledo, i la Fundaci� Institut d�Investigaci� Biom�dica de Bellvitge (IDIBELL) han rebut respectivament 8.000 euros. Amb aquesta contribuci�, el Dr. S�nchez de Toledo espera progressar en el coneixement del retinoblastoma, un tumor de la inf�ncia que apareix al fons de l'ull: �Fonamentalment, el que sempre volem �s preservar en primer lloc la vida, per� despr�s, tamb� l��rgan i la visi�, que s�n els aspectes fonamentals�. Els investigadors del VHIR treballaran conjuntament amb els de l'IDIBELL per estudiar les alteracions gen�tiques que causen aquest tumor. El lliurament dels donatius va celebrar-se el 16 de mar� a l�Ajuntament de Barcelona, amb la pres�ncia de la delegada de Salut, Cristina Iniesta, el Dr. S�nchez de Toledo del VHIR, el Dr. Manel Esteller, director del programa de l'IDIBELL, i els representants de la iniciativa solid�ria. Els fons s'han recaptat als diferents concerts solidaris organitzats arreu de Catalunya.

'La Vanguardia' explica el cas del test de diagn�stic de c�ncer del VHIR com exemple de recerca aplicada al mercat (18/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 18 Mar 2013 00:00:00 GMT

El diari 'La Vanguardia' publica un reportatge sobre el nou test que Transbiomed, la spin-off del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), est� desenvolupant per diagnosticar les fases inicials del c�ncer de pr�stata a trav�s d'una an�lisi d�orina per reduir l'alt nombre de bi�psies innecess�ries. El Dr. Jaume Revent�s, conseller cient�fic d'Amadix i cap de la Unitat de Recerca Biom�dica i Oncologia Translacional del VHIR, dirigeix aquesta nova prova diagn�stica que detecta en l'orina fins a tres biomarcadors d�aquesta malaltia. El nou sistema s�ha provat amb �xit en 200 pacients de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i ara es validar� la segona fase a una desena d�hospitals. El reportatge es titula "M�s i millor vigil�ncia per a la pr�stata" i va ser publicat el diumenge 17 de mar� a la secci� Diners de 'La Vanguardia'. Sobre aquest nou test tamb� va parlar Biocat en un reportatge publicat el 18 de febrer.

El SODIR rep el premi a la millor comunicaci� m�dica del 2012 (15/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Fri, 15 Mar 2013 00:00:00 GMT

La Societat Catalana de Medicina Intensiva i Cr�tica ha concedit el premi a la millor comunicaci� m�dica del 2012 al grup d�investigaci� de Shock, Disfunci� Org�nica i Ressuscitaci� (SODIR) del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) per l�article �The sounds of cardiac arrest: innovating to obtain accurate record during in-hospital cardiac arrest�. L�article, publicat a Resuscitation, la revista oficial del European Resuscitation Council, exposa els resultats de la incorporaci� d�una gravadora a l�equip de parada card�aca intrahospital�ria que permet el registre de l�assist�ncia a la parada card�aca i con�ixer de forma real i objectiva els procediments, t�cniques i terap�utiques emprades a la reanimaci�. La soluci� innovadora proposada tamb� millora la complementaci� de l�estil Utstein i possibilita la reconstrucci� dels casos a temps real perqu� posteriorment puguin ser analitzats i debatuts en equip amb l�objectiu de millorar la qualitat de l�assist�ncia a la parada card�aca intrahospital�ria. Els investigadors Nuria Duran, Jordi Riera, Xavier Nuvials, Juan Carlos Ruiz-Rodr�guez, Joaquim Serra i Jordi Rello signen l�article premiat durant la 34� reuni� de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Cr�tica.

L'ACADIP canalitzar� les donacions a trav�s de la web 'Faig Recerca' del VHIR (14/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 14 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha signat un conveni amb l�Associaci� Catalana de D�ficits Immunitaris Primaris (ACADIP) per canalitzar les donacions dels seus associats destinades a projectes d�investigaci�. Les aportacions es faran a trav�s de la web �faig Recerca.org� (yoinvestigo.org, en castell�), dedicada a la captaci� de fons per a la recerca biom�dica al VHIR. L�ACADIP �s una associaci� que agrupa i d�na suport a les persones diagnosticades de qualsevol tipus d�immunodefici�ncia prim�ria i als seus familiars. Un dels seus objectius �s treballar amb la comunitat cient�fica per millorar la qualitat de vida dels pacients, aix� com tamb� realitzar activitats per difondre i millorar la comprensi� de la malaltia a la societat. La propera campanya de sensibilitzaci� tindr� lloc durant la Setmana Mundial de les Immunodefici�ncies Prim�ries, del 22 al 28 d�abril del 2013: es presentar� un llibre, hi haur� una festa adre�ada als nens al parc Messi de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron, una gimcana familiar i al VHIR es realitzar� el seminari �Immunodefici�ncies prim�ries: un lligam entre assist�ncia i recerca�. Les immunodefici�ncies prim�ries s�n un grup de malalties motivades per l�alteraci� quantitativa i/o funcional dels diferents mecanismes implicats en la resposta immunit�ria, que globalment afecten a 1 de cada 2000 persones, sobretot nens. Els pacients s�n susceptibles a patir infeccions de gravetat variable que, si no s�n tractades de forma adequada, poden ser fatals o deixar seq�eles que empitjorin la seva qualitat de vida. El conveni entre les dues entitats es va formalitzar el 13 de mar� amb la pres�ncia del president d�ACADIP, Gaspar Puig, la vicepresidenta, Carlota Villar, i el secretari de l'associaci�, Jordi Carnero; per part del VHIR, va signar el conveni el director, Joan X. Comella, i el Dr. Pere Soler, membre del grup d'Infecci� en el Pacient Pedi�tric Immunodeprimit.

Investigadors de la UNINN mostren a estudiants de batxillerat la gravetat dels traumatismes cranioencef�lics (13/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 13 Mar 2013 00:00:00 GMT

En motiu de la Setmana del Cervell, els estudiants del batxillerat cient�fic de l�IES Vall d�Hebron han tingut l�oportunitat de veure en primera persona les seq�eles cerebrals traum�tiques que es poden produir despr�s de patir un accident de tr�nsit. El Dr. Juan Sahuquillo i la Dra. M� Ant�nia Poca de la Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), han explicat als joves els conceptes generals i les causes i conseq��ncies dels traumatismes cranials. Ha estat a la quarta edici� de l�activitat �Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt. Accidents de tr�nsit i traumatismes cranials�. Els alumnes tamb� han pogut con�ixer l�experi�ncia de la presidenta de l�Associaci� Catalana de Traum�tics Cranioencef�lics i Dany Cerebral, que als 17 anys va patir un greu accident, visitar als pacients ingressats a la UCI de Traumatologia de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron i veure com actuen els professionals quan reben un pacient amb traumatisme cranial. Els accidents de tr�nsit i com a conseq��ncia, els traumatismes cranioencef�lics es consideren l�epid�mia silent del segle XXI i la primera causa de mort entre la gent jove. Nom�s l�any 2012, segons les dades de la Direcci�n General de Tr�fico, a tot Espanya van morir a la carretera 145 joves de 15 a 24 anys.

Identifiquen una prote�na que prediu el c�ncer renal en etapes inicials i el seu pron�stic (12/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 12 Mar 2013 00:00:00 GMT

Investigadors del grup de Fisiopatologia Renal (CIBBIM-Nanomedicine) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han confirmat la relaci� entre una prote�na de membrana de c�l�lules renals, anomenada HAVCR-1/KIM1, i l'evoluci� de diferents tipus de c�ncer renal. L'estudi mostra una forta correlaci� entre la pres�ncia d'aquesta prote�na en orina i el risc de desenvolupar c�ncer renal, concretament del tipus c�l�lula clara (ccRCC) i papil�lar, i per primera vegada es relacionen els nivells de la prote�na en el tumor i en l�orina amb el grau i la malignitat dels tumors. D�aquesta manera, la prote�na HAVCR-1/KIM1 es confirma com a marcador de gran utilitat per diagnosticar tumors de c�l�lules renals i determinar-ne la gravetat i l'estadi de desenvolupament. Tot i que la prote�na es detecta en c�ncer renal de c�l�lula clara (ccRCC) i papil�lar, aquest treball, publicat al European Journal of Cancer, ha demostrat per primera vegada que �nicament en els pacients que desenvolupen ccRCC, i no altres tipus de tumors, la prote�na HAVCR-1/KIM1 s�expressa tamb� a la part normal del rony�, �s a dir, a la part on no hi ha evid�ncia de tumor. Per tant, els resultats apunten que "l�expressi� an�mala d�aquesta prote�na en el teixit renal confereix susceptibilitat a desenvolupar tumors del tipus ccRCC i tamb� en detecta la pres�ncia en etapes inicials�, resumeix la Dra. Anna Meseguer, responsable del grup de Fisiopatologia Renal (CIBBIM-Nanomedicine) del VHIR i de l�estudi. El carcinoma renal (RCC) �s el m�s habitual dels c�ncers urol�gics, amb una mortalitat mundial de 100.000 casos per any. Representa el 3% de tots els nous casos de c�ncer i la seva incid�ncia ha anat en augment durant les darreres tres d�cades. Existeixen diversos tipus de c�ncer renal, per� el m�s freq�ent amb difer�ncia �s l�anomenat de �c�l�lules clares� (ccRCC), que representa el 75-80% de tots els tumors renals i que �s, alhora, un dels m�s agressius. �Un dels problemes principals d'aquest tipus de c�ncer �s que no presenta signes, s�mptomes o anomalies bioqu�miques que permetin la seva detecci� preco�. En alguns casos es detecta de forma incidental, aleshores la malaltia acostuma a estar molt avan�ada, amb poques possibilitats de curaci� i conseg�entment la seva mortalitat �s molt elevada (95%). Fins ara, no hi ha cap manera de detectar-lo preco�ment de manera espec�fica�, comenta el Dr. Enric Trilla, metge adjunt del Servei d�Urologia de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron.

Vall d'Hebron celebra la tercera edici� del curs 'Ventilung' sobre ventilaci� mec�nica (11/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 11 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Servei de Medicina Intensiva de l�Hospital Universitari Vall d�Hebron (HUVH) ha tornat a celebrar amb �xit el �Ventilung�, el curs per con�ixer els fonaments b�sics en la ventilaci� mec�nica i les seves aplicacions cl�niques. Al curs han participat 17 experts de prestigi del Vall d�Hebron, l�Hospital Universitari Parc Mar, l�Hospital Universitari Parc Taul�, l�Hospital Mois�s Broggi�Sant Joan Desp� i l�Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i han assistit 65 facultatius especialistes i metges residents de diverses �rees d'inter�s en aquest tractament, procedents d'arreu de l'estat, Argentina, Portugal i Col�mbia. Durant els dies 7 i 8 de mar�, s'han combinat les classes te�riques amb discussions de casos cl�nics i seminaris pr�ctics amb simulaci�. El Dr. Jordi Rello, cap del grup de S�psia i Infecci� del VHIR, juntament amb el Dr. Morell, del grup de recerca de Pneumologia del VHIR, i el Dr. Gea, de l�UPF-Servei Pneumologia Hospital del Mar, han dirigit aquesta tercera edici� celebrada a l'HUVH. El curs ha estat acreditat pel Consell Catal� de la Formaci� M�dica Continuada i la Comisi�n de Formaci�n Continuada del Sistema Nacional de Salud amb 2�cr�dits.�A m�s a m�s, s�ha habilitat com a m�dul del M�ster de Patologia Respirat�ria de les universitats UPF-UB, i compta amb l�aval cient�fic de CIBERES, SEMICYUC, SEPAR, SOCMIC i SOCAP.

El VHIR participa en el M�ster Oficial en Bioqu�mica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB (11/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 11 Mar 2013 00:00:00 GMT

Ja est� oberta la inscripci� al M�ster Oficial en Bioqu�mica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB pel curs 2013-14. La finalitat del m�ster es oferir una formaci� d�alta qualitat en el camp de la Bioqu�mica, la Biologia Molecular i la Biomedicina que permeti a l�estudiant integrar-se en un grup de recerca o en una empresa del sector farmac�utic, biotecnol�gic o biom�dic. El m�ster inclou tant m�duls te�rics com activitats de recerca i desenvolupament. La nostra instituci� participa en la doc�ncia d�aquest m�ster. La segona tanda de preinscripcions finalitza el 28 d�abril. Podeu trobar m�s informaci� a la p�gina web del m�ster i a la p�gina oficial de la UAB: http://bioquimica.uab.es/paginas_cat/master.php http://www.uab.cat/servlet/Satellite/informacio-academica-dels-masters-oficials/l-oferta-de-masters-oficials/informacio-general/bioquimica-biologia-molecular-i-biomedicina-1096480139517.html?param1=1096480140580 Comissi� de Formaci� en Investigaci� VHIR

Tres punts de vista del dia de la dona al VHIR (08/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Fri, 8 Mar 2013 00:00:00 GMT

Coincidint amb el dia internacional de la dona, tres autoritats cient�fiques destacades del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) reflexionen al voltant d'aquesta data i la situaci� de la dona a la ci�ncia. S�n la Dra. Anna Meseguer, adjunta a la direcci� en recerca b�sica, la Dra. Mar�a Jes�s Carmona, membre del Consell Cient�fic Intern (CCI) del VHIR, i la Dra. F�tima N��ez, cap de l��rea cient�fico-t�cnica. Elles s�n nom�s tres de les de 428 treballadores que dia a dia contribueixen per avan�ar en la recerca biom�dica: 325 es dediquen a investigaci� i suport, i 76 a administraci�. Unes xifres que representen gaireb� el 75 per cent de tot el personal de l'institut. El VHIR compta des del 2011 amb un pla d�igualtat per garantir les mateixes condicions i oportunitats a dones i homes i fer de l�equitat de g�nere un dels objectius de l�institut. Per aix�, durant els darrers dos anys s�han portat a terme accions concretes, com ara elaborar un codi �tic d�igualtat d�oportunitats i comunicar-lo a tota la plantilla, i fixar els horaris de les reunions tenint en compte la conciliaci� de la vida personal, familiar i laboral del personal. Dra. Anna Meseguer "M'han demanat que us escrigui alguna cosa sobre dona i ci�ncia� Potser perqu� fa molts anys que em vaig endinsar en aquesta activitat i hauria de poder desvetllar-vos algun secret! Per� vet aqu� que de secrets no n�hi ha gaires per ser dona i cient�fica a la vegada. El que hi ha s�n reptes; s�, reptes per poder arribar a tot! Al menys aix� �s el que ens ha passat a les dones de la meva generaci� que mantenim viva i desperta aquella curiositat i fascinaci� per entendre els processos biol�gics de la salut i la malaltia, alhora que tractem d�harmonitzar la nostra dedicaci� professional amb la vida familiar i estar a prop dels que estimem. La fascinaci� que sentia quan vaig comen�ar la carrera no ha fet m�s que cr�ixer dia rere dia� I �s que la complexitat dels sistemes vius �s infinitament m�s gran del que mai hagu�s pogut imaginar! Hem tingut la sort de viure en un temps on els aven�os cient�fics s�n vertiginosos� per� ser dona, ser mare� �s la gran festa de la vida! Compaginar-ho tot ha estat el gran repte. I s�ho valia, s�ho val, de ben segur, tot i que mantenir l� equilibri no ha estat f�cil. Hem lluitat per guanyar-nos un lloc en aquest m�n competitiu i gens f�cil de la ci�ncia, perqu� hi cr�iem, perqu� tot plegat ens inspira i ens fa ser el que som, per� alhora tamb� perqu� som mares, filles, amigues i amants! Vull pensar, veient ara els meus fills grans, que ells seran capa�os de canviar les coses, faran que les responsabilitats siguin realment compartides entre homes i dones dins la llar, on les persones independentment del sexe i condici� puguin desenvolupar les seves leg�times aspiracions personals i professionals sense ren�ncies ni males consci�ncies del temps que hem robat als que tenim a prop per dedicar-lo a la ci�ncia. El que he apr�s al llarg del cam� doncs, �s que alguna cosa ha de canviar. Potser que compaginar-ho tot ha de deixar de ser un repte!" Dra. Mar�a Jes�s Cruz "Si retrocedemos en la historia hemos de reconocer que las mujeres han participado en la ciencia desde sus inicios contribuyendo a mejorar la eficacia y productividad en este �mbito. Por poner un ejemplo, Marie Curie fue la primera mujer premio Nobel y la �nica persona que ha obtenido dos premios Nobel en la historia. Sin embargo, aunque muchas mujeres han conseguido grandes logros y han visto reconocido su talento y su dedicaci�n a la ciencia, en mi opini�n, algunas han tenido que vencer m�s dificultades que otras. Afortunadamente se est�n haciendo muchos esfuerzos por aumentar la presencia de las mujeres en la investigaci�n en Europa, aunque yo creo que todav�a queda camino por recorrer para que la mujer tenga m�s presencia en los �rganos de decisi�n, liderazgo y asesoramiento cient�fico. A pesar de estas dificultades, en este d�a tan especial de la mujer trabajadora quiero terminar con un mensaje positivo, ya que tengo el pleno convencimiento de que todos estos esfuerzos servir�n para que las mujeres que deciden dedicarse a la ciencia y que tienen en com�n su entusiasmo por el estudio y el saber tendr�n en un futuro pr�ximo una presencia equitativa en todos los �mbitos de la investigaci�n. Felicidades a todas las mujeres trabajadoras." Dra. F�tima N��ez "Today is the 8th of March, the International Day of the Working Woman and I have been asked to write my thoughts on the very vast subject of Women in Science. Don�t worry about it � I have been told � write whatever comes to your mind on this subject. Thing is, so many things come to mind. For starters, I never gave a second thought to my gender before studying a degree in science. Never occurred to me that being a woman or a man would make a difference at all. I was brought up to believe that if I did what I was passionate about and I worked hard all would be fine. I imagine this rather na�ve approach was given to me by my parents to encourage me and boost my confidence. It worked. I started a degree in Biology in the Basque Country when Biology was considered to have a very little professional projection but this never was any concern of mine. I finished my degree in Ireland and continued to do a PhD in Edinburgh University. Half way through my postdoc in Salamanca I realised that what I really enjoyed was helping others do good science. I had set up a microarray facility in the research institute I worked in and to see my work benefit the research of so many groups was a great experience. So, there and then began my diversion towards the management of research, an area where I have been able to further myself professionally and where I have found my real vocation. Again, I never thought when I took this managerial path that my gender could be an obstacle. I have never felt that I was being discriminated against for being a woman, but I have read, I have been told, I know that this happens [as a recent example Nature Vol: 495 (7439)]. I must acknowledge that in my work environment the vast majority are women: in the Direction Committee of my research institute we are 21 people of which only 6 -28.6% - are men. However, when it comes to its high management in this same institution this percentage is reversed � only 28.6% are women (2 out of 7); I�m one of them. I won�t go on to even try give my opinion on why I think this is. I don�t think it would shed any new light on the causes of this unbalance of genders in science. I believe reasons vary from the national to the regional, to the family and individual level and I don�t have the depth of knowledge to go into them. I do believe though, that we can introduce microchanges in our daily area of influence � if I�m involved in writing a proposal for a scientific career in my institution I will try to introduce those changes that I believe will encourage women in my institution to pursue a tenure track, for example. To this I can compromise. This I will try to do."

Investigadors del VHIR i l'ICMAB-CSIC capturen les primeres imatges de c�l�lules mare endotelials humanes al Sincrotr� ALBA (07/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Thu, 7 Mar 2013 00:00:00 GMT

La Dra. Anna Rosell, del grup de recerca en Malalties Neurovasculars del VHIR, la Dra. Anna Roig del Grup de Nanopart�cules i Nanocomposites de l�Institut de Ci�ncia de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i la Dra. Eva Pereiro, responsable de la l�nia de llum Mistral al Sincrotr� ALBA, han obtingut per primer cop imatges de c�l�lules endotelials progenitores humanes, utilitzant el microscopi de transmissi� de raigs X (Transmission Soft cryo-X-ray Microscopy). La recerca en l�ictus se centra en el nou concepte de la potenciaci� de la plasticitat neurovascular despr�s del dany cerebral i per aix�, els investigadors busquen ter�pies cel�lulars dirigides a estimular aquesta neuroreparaci�. El grup de recerca en Malalties Neurovasculars del VHIR investiga noves estrat�gies basades en la potenciaci� de les respostes angio-vasculog�niques. Es tracta de l�administraci� de c�l�lules endotelials progenitores (EPCs) per promoure la creaci� de nous vasos sanguinis des de l��rea perilesional no afectada. No obstant, per a un tractament exit�s, �s crucial assegurar l�arribada i l�empelt d�un nombre suficient de c�l�lules trasplantades a les zones del cervell on la seva acci� �s imprescindible per a la neuroreparaci�. El grup de Malalties Neurovasculars del VHIR i el grup de Nanopart�cules i Nanocomposites l�ICMAB-CSIC van comen�ar un projecte l�any 2009 amb la hip�tesi que aplicant externament al cervell un camp magn�tic i incorporant nanopart�cules d��xid de ferro a les EPCs, seria possible guiar de forma segura l�arribada d�aquestes c�l�lules a �rees espec�fiques del cervell on el seu empelt refor�aria els mecanismes endog�nics reparadors basats en el seu potencial angio-vasculog�nic. L�experiment realitzat al Sincrotr� ALBA de Cerdanyola del Vall�s tenia l�objectiu de capturar, mitjan�ant tomografies de raigs X, imatges d�EPCs sense seccionar i contenint nanopart�cules. D�aquesta manera, seguint uns llargs protocols per a la preparaci� de les mostres, els investigadors han obtingut les primeres imatges de c�l�lules endotelials progenitores humanes amb i sense nanopart�cules. Despr�s d�un proc�s en qu� s�haur� de realitzar la reconstrucci� de les imatges, amb aquest experiment els investigadors esperen obtenir dades tomogr�fiques de 50-60nm de resoluci� que permetran visualitzar en 3D les c�l�lules senceres (i no en seccions). Aix� permetr� realitzar un estudi comparatiu de morfologia i mida entre les c�l�lules amb ferro i les c�l�lules sense, aix� com tamb� entre els diferents subtipus d�EPCs. Amb aquest estudi d�altra banda, els investigadors pretenen determinar la distribuci� espacial dels endosomes o lisosomes que contenen nanopart�cules dintre de les c�l�lules. Aquest projecte compartit entre el VHIR, l�ICMAB-CSIC i el sincrotr� ALBA est� finan�at per l�Instituto Carlos III i el Ministeri d�Economia i Competitivitat. Segons l�Organitzaci� Mundial de la Salut, cada any 15 milions de persones a tot el m�n pateixen un ictus. La incid�ncia d�aquesta malaltia a Europa �s aproximadament de 200-250 casos cada 100.000 habitants i s�estima que menys del 5 per cent d�aquests pacients reben tractament, ja que nom�s tenen disponibles ter�pies de reperfusi� de l�arteria obstru�da amb una estreta finestra terap�utica de nom�s unes hores des de l�inici dels s�mptomes. �s per aix� que la recerca de ter�pies neuroreparadores �s una necessitat per tots aquells malalts que han patit o patiran un ictus en el futur.

Les persones amb deteriorament cognitiu lleu amn�sic tenen m�s risc de patir dem�ncia quan no hi ha una causa que justifiqui els d�ficits (06/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Wed, 6 Mar 2013 00:00:00 GMT

Les persones amb un deteriorament cognitiu lleu (DCL), en qu� la mem�ria �s una de les capacitats cognitives afectades i sense una causa que pugui justificar els d�ficits cognitius, formen part del grup de major risc a l�hora de desenvolupar una dem�ncia, segons un estudi recent de la Fundaci� ACE, Barcelona Alzheimer Treatment and Research Center, en el que col�labora la Dra. Merc� Boada del grup de recerca d�Alzheimer del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el centre d�investigaci� de la malaltia de l�Alzheimer de la Universitat de Pittsburgh (Estats Units). Aquesta investigaci�, que s�acaba de publicar a la revista internacional Journal of Alzheimer�s Disease, compta amb la mostra m�s gran de DCL de tot el m�n, on s�hi inclouen 550 subjectes majors de 60 anys, amb mostres d�ADN disponibles i amb un seguiment evolutiu al llarg de 5 anys a la unitat de diagn�stic de la Fundaci� ACE. El grup d�investigaci� de la Fundaci� ACE ha analitzat els factors de risc que fan als individus amb DCL m�s vulnerables a l�hora de desenvolupar una dem�ncia, sobretot la malaltia de l�Alzheimer, per prevenir-ne la seva aparici�. Hi ha dos indicadors est�ndard per classificar una persona amb DCL. El primer fa refer�ncia al tipus d�alteraci� de les capacitats cognitives, ja que l�individu pot tenir afectaci� de la mem�ria (DCL amn�sic) o, en canvi, d�altres capacitats cognitives com el llenguatge i la capacitat d�orientaci� (DCL no amn�sic). La segona classificaci� t� relaci� amb l�origen del deteriorament. Hi ha casos en qu� l�origen del DCL �s una patologia cerebrovascular o s�mptomes psicoafectius �com l�angoixa o la depressi�, mentre que en d�altres casos no hi ha cap comorbiditat que pugui justificar els d�ficits cognitius. Segons els resultats de l�estudi de la Fundaci� ACE, els individus amb problemes de mem�ria sense comorbiditats tenen 8,5 vegades m�s risc de tenir dem�ncia que les persones amb un DCL no amn�sic causat per una patologia cerebrovascular o psicoafectiva. �La identificaci� d�aquest grup de risc ens ofereix una nova diana per investigar la malaltia de l�Alzheimer en futurs assaigs cl�nics�, destaca Ana Espinosa, primera autora de l�estudi i neuropsic�loga de la Unitat de Diagn�stic de la Fundaci� ACE. En investigaci� cl�nica, la bateria neuropsicol�gica, com la que s�ha utilitzat en aquest treball cient�fic (NBACE), t� un major cost-benefici, i podria convertir-se en un m�tode m�s sensible per a avaluar les funcions cerebrals afectades de forma preco�.

Vall d'Hebron i B. Braun investigaran un nou tractament per cremades (05/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Tue, 5 Mar 2013 00:00:00 GMT

L'Hospital Universitari Vall d�Hebron ha acollit avui la signatura del conveni de col�laboraci� sobre un projecte de recerca entre l'hospital, el seu Institut de Recerca (VHIR) i l'empresa B. Braun Medical, S. A. per a validar un nou tractament per a cremades. El projecte de recerca, anomenat �Estudi prospectiu, descriptiu d'una cohort amb Prontosan Wound Gel X, per al tractament de cremades de 2n grau �Prontoburn�, t� com objectiu valorar el perfil de seguretat del producte �Prontosan Wound Gel X� en la curaci� de cremades de 2n grau de fins al 15% de la superf�cie corporal i avaluar l'evoluci� i curaci� de les cremades de 2n grau tractades amb el referit producte, incloent la tolerabilitat. El responsable cient�fic del projecte i investigador principal �s el Dr. Joan Pere Barret Ner�n, Cap del Servei de Cirurgia Pl�stica i Cremats de l'Hospital Universitari Vall d�Hebron i Investigador del VHIR. L'equip investigador de la Unitat de Cremats ha participat en diferents estudis, tant d'investigaci� com cl�nics, amb l'objectiu de validar i desenvolupar tractaments per a pacients amb cremades de diferents tipus. Fruit d'una d'aquestes iniciatives s'ha desenvolupat el projecte �Prontosan Wound Gel X�. El promotor de l'estudi �s B. Braun Medical, S. A., que est� interessat a col�laborar en les finalitats cient�fiques del VHIR i a promoure aquest projecte de recerca, relacionat amb el producte sanitari �Prontosan Wound Gel X�. Durant el projecte es valorar� l'efic�cia del tractament de neteja i hidrataci� de cremades de 2n grau amb polihexanida, ja que s'espera que el seu efecte sigui comparable a altres preparats antis�ptics per� amb l'avantatge de no comportar efectes adversos. Durant l'acte de la signatura el Dr. Joan Comella, director del VHIR, va mostrar la seva satisfacci� per l'acord i va oferir a B. Braun que Vall d�Hebron sigui �el seu laboratori de refer�ncia pr�ctica�. Per la seva banda, Jes�s Donado-Mazarr�n, director general de m�rqueting i vendes del grup B. Braun Espanya, va comentar: �un dels objectius de la nostra empresa �s fomentar les relacions privado-p�bliques que ajuden a la innovaci� i a la millora del tractament hospitalari al pacient. �s un prestigi poder col�laborar amb les investigacions de l�Hospital Vall d�Hebron i concretament amb el seu institut de recerca, que �s un reconegut centre a nivell nacional i internacional�. L'estudi es portar� a terme en la Unitat de Cremats de l'Hospital Universitari Vall d�Hebron de Barcelona amb uns 60 pacients i amb una durada d'un any.

El Dr. Gali�anes parla sobre la recerca en ter�pia reparadora del cor a 'El Punt Avui' (04/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Mon, 4 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Dr. Manuel Gali�anes, cap del grup de ter�pia reparadora del cor al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) protagonitza la contraportada de �El Punt Avui � del diumenge 3 de mar�, per parlar de les l�nies de recerca per recuperar el miocardi lesionat sense haver de rec�rrer al trasplantament. Una de les l�nies d�investigaci� �s la de c�l�lules mare que, despr�s de molts anys d�estudi, s�ha comprovat que poden facilitar que les c�l�lules residents al miocardi el reparin despr�s de patir un infart. Es tracta d�un projecte de recerca que lidera el Vall d�Hebron amb un centre de Lovaina (B�lgica), sota la iniciativa europea Care-MI. A l�entrevista el doctor explica que els investigadors busquen alternatives al trasplantament de cor per evitar els problemes i les complicacions derivades dels immunosupressors. Unes ter�pies que els investigadors del VHIR i experts internacionals van posar sobre la taula a les jornades de debat 'Unsolved Problems in Heart Repair' celebrades el passat mes de novembre a Barcelona.

El Dr. Alegre parla sobre la s�ndrome de la fatiga cr�nica al programa 'Para todos la 2' (01/03/2013)

comunica@vhir.org (VHIR) — Fri, 1 Mar 2013 00:00:00 GMT

El Dr. Jos� Alegre, cap del grup de Fatiga Cr�nica del Vall d�Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat al programa �Para todos la 2� de RTVE per parlar sobre aquesta s�ndrome que a Espanya afecta aproximadament a l�1 per cent de la poblaci�. En una tert�lia amb el Dr. Jordi Carbonell, cap del Servei de Reumatologia de l�Hospital del Mar, i Maite Vivancos, presidenta de la Fundaci� d�Afectats i Afectades de Fibromi�lgia i Fatiga Cr�nica, l�investigador del VHIR ha explicat com els pacients de fatiga cr�nica s�n diagnosticats amb un retard que acostuma a anar dels 7 als 10 anys, despr�s de passar per tots els especialistes. Un llarg pelegrinatge que tots comparteixen perqu� els seus s�mptomes no nom�s estan relacionats amb el cansament continuat, sin� que tamb� amb aspectes cognitius, funcionals i sensorials. Al programa de la televisi� p�blica que adjuntem amb la not�cia, el Dr. Alegre repassa els s�mptomes m�s freq�ents de la fatiga cr�nica i d�na alguns consells per pal�liar els seus efectes.